Només arribar a Sant Jordi Desvalls, la Maria ja havia avisat en Quim d'una dita que corre pel poble: "Sant Jordi té mala entrada i pitjor sortida." I l'avís no es quedava aquí. Hi afegia: "La gent d'aquí són escorredissos, aspres i eixuts." En definitiva, una benvinguda d'aquelles que deixa empremta. Però en Quim havia vingut a descobrir la gent de Sant Jordi i no li quedava més remei que comprovar-ho. I quan es va trobar la Cristina, va poder ratificar que tota regla té la seva excepció.   La Cristina va néixer a Pals i fa poc que és veïna de Sant Jordi Desvalls. A diferència del que opina la Maria, ella creu que la gent d'aquí són "amables, bons amfitrions i solidaris". Queda clar que l'entrada de la Cristina a Sant Jordi no va ser gens dolenta. I no podia ser d'una altra manera, perquè quan hi va venir a viure va ser per amor. Ella i en Marc, la seva parella, es van conèixer fa uns anys. Va ser quan en Marc es va quedar viudo amb les seves dues filles. La seva dona va morir d'un càncer de pit. Però després d'aquella desgràcia, la vida li va brindar una segona oportunitat. Ni ell ni la Cristina es podien imaginar que refarien junts les seves vides. Però el que tampoc es podien imaginar és el que vindria tot seguit. Una nova "patacada", com diu la Cristina, els va sorprendre. A ella també li van diagnosticar un càncer de pit i, de sobte, tot es va tornar a ennegrir. En Marc i la Cristina van passar molta por. Ella, per si no se'n sortia. I ell, perquè allò significava tornar a viure el mateix malson. Per sort, el desenllaç va ser molt diferent. La Cristina acaba de superar el càncer i assegura que en aquest viatge "hi ha coses positives". Una ha estat veure com els ha tractat la gent del poble i com els han ajudat. No és estrany, doncs, que la Cristina cregui que Sant Jordi Desvalls té molt bona entrada i que està ple de persones "amables, bones amfitriones i solidàries". Per això, un cop has entrat en segons quins llocs, pot ser que no et vingui gens de gust trobar-ne la sortida.