Ja es pot dir que Karen Dalton és un mite. Era un dels personatges de l'escena de Greenwich Village de començaments dels 60, quan Bob Dylan va arribar a dir que era la seva cantant preferida. No escrivia cançons, però reinterpretava els clàssics folk amb guitarra i banjo i tenia veu de Billie Holiday. Va ser un fenomen únic que va intentar dedicar-se a la música publicant dos discos entre 1969 i 1971, però com que no ho va aconseguir, va desaparèixer i va morir en l'anonimat als anys 90, amb 55 anys. Aleshores diversos artistes la van redescobrir i això va provocar reedicions de la seva obra. Escoltem el primer disc. 01 Karen Dalton - "Little bit of rain" 02 Fred Neil - "Everybody's talkin'" 03 Karen Dalton - "Sweet substitute" 04 Karen Dalton - "Ribbon bow" 05 Karen Dalton - "I love you more than words can say" 06 Karen Dalton - "In the evening" 07 Karen Dalton - "Blues on the ceiling" 08 Karen Dalton - "It hurts me too" 09 Tampa Red - "It hurts me too" 10 Karen Dalton - "How did the feeling feel to you" 11 Tim Hardin - "Reason to believe" 12 Karen Dalton - "Right, wrong or ready" 13 Karen Dalton - "Down on the street" 14 Billie Holiday - "All of me" 15 Devendra Banhart - "Heard somebody said" 16 Joanna Newsom - "Divers"
ESCOLTA-HO ARA16 Horsepower van ser un grup de Denver que entre els anys 90 i començament de segle van fer quatre molt bons discos de música d'arrel americana, country alternatiu molt respectuós amb el folklore més pur del país. El seu tercer àlbum, "Secret South", és potser la seva obra més rodona. 01 16 Horsepower - "Clogger" 02 16 Horsepower - "Wayfaring stranger" 03 16 Horsepower - "Cinder alley" 04 16 Horsepower - "Burning bush" 05 16 Horsepower - "Poor mouth" 06 16 Horsepower - "Silver saddle" 07 16 Horsepower - "Praying Arm Lane" 08 16 Horsepower - "Splinters" 09 16 Horsepower - "Just like birds" 10 16 Horsepower - "Nobody 'cept you" 11 16 Horsepower - "Straw foot" 12 BobDylan - "Nobody 'cept you" 13 Emmylou Harris - "Wayfaring stranger" 14 Jack White - "Wayfaring stranger"
A la depriment Manchester de finals dels 70, dins el moviment musical postpunk, va sorgir un dels grups més influents de la història tot i la seva breu obra, de només dos discos, el segon dels quals publicat després de la mort del seu líder, Ian Curtis. Escoltem el debut de Joy Division, el conegudíssim "Unknown pleasures", del 1979. 01 "Disorder" 02 "Day of the lords" 03 "Candidate" 04 "Insight" 05 "New dawn fades" 06 "She's lost control" 07 "Shadowplay" 08 "Wilderness" 09 "Interzone" 10 "I remember nothing" 11 "Atrocity exhibition" 12 "Novelty" 13 "Transmission"
Als anys 90, el grup anglès Jamiroquai va aconseguir popularitzar el gènere de l'àcid-jazz, més propi de circuits locals de clubs i discoteques, i el van convertir en un èxit global. Sentim el seu quart disc, a tocar del canvi de mil·lenni. 01 Jamiroquai - "Deeper underground" 02 Jamiroquai - "Canned heat" 03 Jamiroquai - "Planet home" 04 Jamiroquai - "Black capricorn day" 05 Jamiroquai - "Soul education" 06 Jamiroquai - "Falling" 07 Jamiroquai - "Destitute illusions" 08 Jamiroquai - "Supersonic" 09 Jamiroquai - "Butterfly" 10 Jamiroquai - "Where do we go from here?" 11 Jamiroquai - "King for a day"
Quan, a finals dels 70, la situació política a la seva Jamaica natal va passar a ser massa perillosa, Bob Marley va anar a viure a Anglaterra. Allà hi va escriure el seu disc més exitós i amb un reggae més obert a altres gèneres. Sentim el disc i en parlem amb un expert en reggae, l'humorista i guionista Pepe Colubi, que va fer 50 capítols de pòdcast per a Primavera Sound Radio fa un temps. 01 "Natural mystic" 02 "So much things to say" 03 "Guiltiness" 04 "The heathen" 05 "Exodus" 06 "Jamming" 07 "Waiting in vain" 08 "Turn your lights down low" 09 "Three little birds" 10 "One love/People get ready"
A mitjans dels 60, al Regne Unit hi va haver un revival del folk. John Martyn és un dels màxims exponents d'aquest moviment. Amb la seva guitarra i acompanyat de virtuosos d'altres instruments, va construir una barreja de folk, jazz i psicodèlia que arriba al punt més àlgid el 1973, amb "Solid air". 01 John Martyn -"Solid air" 02 John Martyn -"Over the hill" 03 John Martyn -"Don't want to know" 04 John Martyn -"I'd rather be the devil" 05 John Martyn -"Go down easy" 06 John Martyn -"Dreams by the sea" 07 John Martyn -"May you never" 08 John Martyn -"The man in the station" 09 John Martyn -"The easy blues" 10 John Martyn -"Solid air (alternate take)" 11 John Martyn -"Over the hill(alternate take)" 12 John Martyn -"Don't want to know(alternate take)" 13 John Martyn -"I'd rather be the devil(alternate take)" 14 John Martyn -"Go down easy(alternate take)" 15 John Martyn -"Dreams by the sea(alternate take)" 16 John Martyn -"May you never(alternate take)" 17 John Martyn -"The man in the station(alternate take)" 18 John Martyn -"The easy blues(alternate take)" 19 Skip James -"Devil got my woman"
El debut de Kris Kristofferson, del 1970, va arribar quan el cantautor de Texas ja portava temps escrivint per a altres. Es va emmarcar en el gènere outlaw country, que vindria a ser el menys purista dels countries. Al llarg del disc observem aquest flirteig amb el folk, el pop i el rock. El disc va deixar opinions no unànimes que, amb els anys, han tendit cap a una revalorització. El programa serveix d'homenatge, pocs dies després de la seva mort. "Blame it on the stones" "To beat the devil" "Me and Bobby McGee" "Best of all possible worlds" "Help me make it through the night" "The law is for protection of the people" "Casey's last ride" "Just the other side of nowhere" "Darby's castle" "For the good times" "Duvalier's dream" "Sunday mornin' comin' down"
Descobrim un grup ja inactiu des de fa més d'una dècada (tot i que no oficialment separats). The Postmarks, originaris de Florida, al llarg de només tres discos van mostrar la seva capacitat de fer un pop de cambra acuradíssim que mereixia més recorregut del que va tenir. Escoltem el seu interessantíssim darrer disc, del 2009. 01 "No one said this would be easy" 02 "My lucky charm" 03 "Thorn in your side" 04 "Don't know till you try" 05 "All I ever wanted" 06 "Run away love" 07 "For better...or worse?" 08 "ki'm in deep" 09 "Thorn in your side (reprise)" 10 "Got jetsetter" 11 "Them from "Memoirs" 12"The girl from Algenib" 13 "Gone"
Harry Nilsson va ser una figura única al món de la música de finals dels 60 i la dècada dels 70. Amb una veu privilegiada, tant era capaç de versionar cançons d'altres com d'escriure'n de pròpies i interpretar-les amb una veu privilegiada. Molt amic de John Lennon, la seva carrera va acabar per la depressió que li va provocar el disgust de l'assassinat de l'ex-Beatle. "Nilsson Schmilsson", el seu setè disc, és el de més èxit comercial. 01 Nilsson - "Gotta get up" 02 Nilsson - "Driving along" 03 Nilsson - "Early in the morning" 04 Nilsson - "The moonbeam song" 05 Nilsson - "Down" 06 Nilsson - "Without you" 07 Nilsson - "Coconut" 08 Nilsson - "Let the good times roll" 09 Nilsson - "Jump into the fire" 10 Nilsson - "I'll never leave you" 11 Badfinger - "Without you" 12 Louis Jordan - "Early in the morning" 13 Shirley and Lee - "Let the good times roll" 14 Nilsson - "Si no estás tú" 15 Nilsson - "Gotta get up (demo)" 16 Nilsson - "Lamaze"
Aquesta setmana viatgem a l'efervescent costa oest dels Estats Units a mitjans dels 60, a la famosa zona del Laurel Canyon. Ho fem amb "If you can believe your eyes and ears", el debut de The Mamas and the Papas, un disc de folk-pop amb un parell de singles que han esdevingut mites: "Monday, monday" i "California dreamin'". 01 The Mamas and the Papas - "Monday, monday" 02 The Mamas and the Papas - "Straight shooter" 03 The Mamas and the Papas - "Got a feelin'" 04 The Mamas and the Papas - "I call your name" 05 The Mamas and the Papas - "Do you wanna dance" 06 The Mamas and the Papas - "Go where you wanna go" 07 The Mamas and the Papas - "California dreamin'" 08 The Mamas and the Papas - "Spanish Harlem" 09 The Mamas and the Papas - "Somebody groovy" 10 The Mamas and the Papas - "Hey girl" 11 The Mamas and the Papas - "You baby" 12 The Mamas and the Papas - "The in crowd" 13 Marianne Faithfull - "Monday, monday" 14 The Beatles - "I call your name" 15 Bobby Freeman - "Do you wanna dance" 16 The 5th dimension - "Go where you wanna go" 17 Bobby Womack - "California dreamin'" 18 Aretha Franklin - "Spanish Harlem" 19 Jose Feliciano - "California dreamin'"
Aquesta setmana escoltem el disc fundacional del punk, el breu i intens "Ramones", del 1976. El disc va ser tan important que el podríem escoltar diverses vegades, cançó a cançó, interpretat per altra gent. Un cop escoltat i analitzat, fem això una miqueta. 01 The Ramones - "Blitzkrieg bop" 02 The Ramones - "Beat on the brat" 03 The Ramones - "Judy is a punk" 04 The Ramones - "I wanna be your boyfriend" 05 The Ramones - "Chain saw" 06 The Ramones - "Now I wanna sniff some glue" 07 The Ramones - "I don't wanna go down to the basement" 08 The Ramones - "Loudmouth" 09 The Ramones - "Havana affair" 10 The Ramones - "Listen to my heart" 11 The Ramones - "53rd & 3rd" 12 The Ramones - "Let's dance" 13 The Ramones - "I don't wanna walk around with you" 14 The Ramones - "Today your love, tomorrow the world" 15 Rob Zombie - "Blitzkrieg bop" 16 Sonic Youth - "Beat on the brat" 17 Schielssmuskel - "Judy ist ein punk" 18 RHCP - "Havana affair" 19 Metallica - "53rd & 3rd" 21 John Frusciante - "Today your love, tomorrow the world" 21 U2 - "Beat on the brat"
Aquest estiu hem fet una trobada amb Lluís Llach a casa seva, a l'Empordà, on hem escoltat plegats un disc que és una joia menys coneguda que altres. Es tracta de "Geografia", del 1988, on va fer un gir cap a les instrumentacions més electròniques, però, com sempre, des de la seva sensibilitat. 01 Lluís Llach - "Geografia" 02 Lluís Llach - "Com un arbre nu" 03 Lluís Llach - "Bambolines" 04 Lluís Llach - "Tata" 05 Lluís Llach - "Palestina" 06 Lluís Llach - "Un cor a Barcelona" 07 Lluís Llach - "La vella Winnie" 08 Lluís Llach - "Amor que m'ets amic"
Escoltem el disc "Chichonera's cat", una de les obres més prestigioses de la música catalana dels anys 70, amb un dels seus autors, Jordi Batiste. Ia Clua va morir fa uns anys, i també serveix d'homenatge a ell. 01 "Bon dia lluna" 02 "Ocell" 03 "Chichonera's cat" 04 "El llarg i lluent camí" 05 "Cançó per a no sentir-se sol" 06 "El noi de la cançó" 07 "Aeronaus" 08 "El gessamí i la rosa" 09 "Imatges de l'estiu" 10 "Villa Montserrat" 11 "Esqueix de cançó" 12 "Vida de pel·lícula"
El grup Caravan formava part de l'anomenada escena de Canterbury, que feien, a finals dels 60, una mena de rock progressiu amb aportacions jazzístiques i psicodèliques. La seva obra més cèlebre és "In the land of grey and pink", del 1971, després de la qual el grup va canviar de membres amb molta facilitat, i a dia d'avui encara funciona una reencarnació seva. 01 "Golf girl" 02 "Winter wine" 03 "Love to love you (and tonight pigs will fly)" 04 "In the land of grey and pink" 05 "Nine feet underground" 06 "I don't know its name (alias the world)" 07 "Aristocracy" 08 "It's likely to have a name next week / Winter wine" 09 "Group girl" 10 "Dissociation / 100% proof"
Tot i que és més conegut pel seu increïble debut, "Tubular bells", els fans de Mike Oldfield estan força d'acord que "Ommadawn", del 1975, és l'obra més important del geni del rock progressiu. 01 "Ommadawn (part one)" 02 "Ommadawn (part two)" 03 "In dulci jubilo" 04 "First excursion" 05 "Argiers" 06 "Portsmouth"
El segon disc del duet de new wave Eurythmics, publicat el 1983, va ser un èxit mundial, amb el tema que li dona títol com a peça fonamental. El seu so era una barreja molt original de sintetitzadors, guitarres processades fins al punt de ser irreconeixibles i una veu prodigiosa, la d'Annie Lennox, que se superposava infinitament en un disc on la producció és clau. 01 Eurythmics - "Love is a stranger" 02 Eurythmics - "I've got an angel" 03 Eurythmics - "Wrap it up" 04 Sam & Dave - "Wrap it up" 05 Eurythmics - "I could give you (a mirror)" 06 Eurythmics - "The walk" 07 Eurythmics - "Sweet dreams are made of this" 08 Eurythmics - "Jennifer" 09 Eurythmics - "This is the house" 10 Eurythmics - "Somebody told me" 11 Eurythmics - "This city never sleeps" 12 Eurythmics - "Satellite of love" 13 Lou Reed - "Satellite of love"
Sam Cooke va ser un fenomen espectacular a finals dels 50 i començaments dels 60, va apropar la incipient música soul d'arrel gospel a la gent jove i va traspassar les aleshores complicades fronteres interracials. El seu primer disc de llarga durada va ser un èxit espectacular a començaments del 1958. Lamentablement, la seva carrera va acabar en morir en estranyes circumstàncies el 1964. 01 Sam Cooke - "You send me" 02 Sam Cooke - "You send me (demo)" 03 Sam Cooke - "The lonesome road" 04 The Boswell Sisters - "The lonesome road" 05 Sam Cooke - "Tammy" 06 Sam Cooke - "Ol' man river" 07 Jules Bledsoe -"Ol' man river" 08 Sam Cooke - "Moonlight in Vermont" 09 Billie Holiday -"Moonlight in Vermont" 10 Sam Cooke - "Canadian sunset" 11 Sam Cooke - "Summertime" 12 Sam Cooke - "Around the world" 13 Victor Young -"Overture (Around the world in 80 days OST)" 14 Sam Cooke - "Ain't misbehavin'" 15 Sam Cooke - "The bells of St. Mary" 16 Sam Cooke - "So long" 17 Sam Cooke - "Danny Boy" 18 The Pogues - "Danny Boy" 19 Sam Cooke - "That lucky old sun"