àudios

Durada: 1 h 16 min

Després de dos primers discos de rock alternatiu i guitarrer, Primal Scream van ser capaços de captar el canvi dels temps que s'apropava amb la dècada dels 90. Per crear la seva tercera obra, van acostar-se (sense perdre gaire de vista el passat) a la música de clubs d'allò que es va anomenar "so Madchester". Així van aconseguir un disc que, reflectint una època, esdevé atemporal. 01 "Movin' on up" 02 "Slip inside this house" 03 "Don't fight it, feel it" 04 "Higher than the sun" 05 "Inner flight" 06 "Come together" 07 "Loaded" 08 "Damaged" 09 "I'm coming down" 10 "Higher than the sun (a dub symphony in two parts)" 11 "Shine like stars"

Durada: 1 h 20 min

El 1991 es va formar un supergrup de músics que havien triomfat individualment: Ry Cooder, John Hiatt, Nick Lowe i Jim Keltner. Només van publicar un disc i no va ser un èxit de vendes, però va estar nominat al Grammy a millor interpretació de rock en grup vocal. Vist amb el temps, és una petita joia única de rock d'arrels americanes. 01 "Solar sex panel" 02 "The action" 03 "Inside job" 04 "Big love" 05 "Take another look" 07 "Do you want my job" 08 "Don't go away mad" 09 "Fool who knows" 10 "She runs hot" 11 "Don't think about her when you are trying to drive" 12 "Don't bug me when I'm working" 13 John Hiatt - "Have a little faith in me" 14 Nick Lowe - "Cruel to be kind" 15 Ry Cooder - "Paris, Texas" 16 Joe Cocker - "Night calls"

Durada: 1 h 10 min

Nick Lowe es va fer un nom a finals dels 70 amb els seus discos de new wave i com a productor clau per al jove Elvis Costello. Als anys 90, com molts artistes de l'època, es va desviar del seu gènere més habitual per ampliar horitzons. "Dig my mood", del 1998, és la segona entrega d'una trilogia on tira més cap a la figura de crooner.

Durada: 1 h 13 min

El segon disc de Rufus Waiwright, del 2001, amagava tot el que estava a punt de fer amb els mítics "Want (1 & 2)": pop barroc amb base de piano i amb melodies que no sempre et condueixen cap a on esperes. Amb el pas dels anys, molts el considerem el seu millor disc de joventut, on els excessos encara estaven controlats. 01 "Cigarettes and chocolate milk" 02 "Greek song" 03 "Poses" 04 "Shadows" 05 "California" 06 "The tower of learning" 07 "Grey gardens" 08 "Rebel prince" 09 "The consort" 10 "One man guy" 11 "Evil angel" 12 "In a graveyard" 13 "Cigarettes and chocolate milk (reprise)" 14 "Across the universe" 15 Loudon Wainwright III - "One man guy"

Durada: 1 h 3 min

It's a Beautiful Day va ser una banda de l'escena psicodèlica de San Francisco de finals dels 60 que no va tenir tant èxit com d'altres de contemporànies. Només van publicar quatre discos entre el 1969 i el 1973, on mostraven el camí cap al rock progressiu abans que no fos evident. La seva barreja de folk, jazz, rock i world music, vista amb el temps, els fa únics. 01 "White bird" 02 "Hot summer day" 03 "Wasted Union blues" 04 "Girl with no eyes" 05 "Bombay calling" 06 "Bulgaria" 07 "Time is"

Durada: 1 h 16 min

La banda americana de Filadèlfia The War On Drugs va aconseguir el Grammy a millor àlbum de rock en l'edició del 2018 amb el seu quart disc, "A deeper understanding", una obra mestra contemporània on trobem neopsicodèlia i un ús sensible i intel·ligent de l'electrònica. 01 "Up all night" 02 "Pain" 03 Holding on" 04 "Strangest thing" 05 "Knocked down" 06 "Nothing to find" 07 "Thinking of a place" 08 "In chains" 09 "Clean living" 10 "You don't have to go"

Durada: 1 h 32 min

El tercer disc de The Allman Brothers Band va capturar en directe tot el talent de la banda especialitzada en el blues més rocker del sud dels Estats Units. Va ser un èxit comercial i figura en tots els catàlegs de millors discos de la història, tot i ser en directe i instrumental. 01 "Statesboro blues" 02 "Done somebody wrong" 03 "Stormy monday" 04 "You don't love me" 05 "Hot 'Lanta" 06 "In memory of Elizabeth Reed" 07 "Whipping post"

Durada: 1 h 23 min

Els anys 80, a banda de la frivolitat ballable per la qual són fonamentalment recordats, també són la dècada d'esplendor del heavy. Escoltem el quart disc de Metallica, del 1988, que es considera el darrer que van fer dins el subgènere trash abans d'obrir-se a un públic més ampli. 01 "Blackened" 02 "...And justice for all" 03 "Eye of the beholder" 04 "One" 05 "The shortest straw" 06 "Harvester of sorrow" 07 "The frayed eyes of sanity" 08 "To live is to die" 09 "Dyers eve"

Durada: 1 h 21 min

The Stooges van ser un grup sense gaire èxit a la seva època de finals dels 60 i inicis dels 70 que, no obstant, van deixar un llegat imprescindible per entendre el punk, que es consolidaria amb The Ramones i The Sex Pistols a mitjans de la dècada. El seu segon disc, del 1970, és una obra mestra, el disc preferit de gent com Joey Ramone, Nick Cave o Steve Albini. De fet, els tres primers discos són obres mestres. 01 "Down on the street" 02 The Pixies - "Rock music" 03 The Doors - "Back door man" 04 "Loose" 05 Deep Purple - "Smoke on the water" 06 "T.V. Eye" 07 "Dirt" 08 "1970" 09 "Fun house" 10 "L.A. Blues"

Durada: 1 h 15 min

Tornem a la dècada dels 90 per escoltar un disc fundacional de l'indie noranter. El dream pop psicodèlic dels poc prolífics Mazzy Star (quatre discos en 35 anys) s'expressa més narcòtic que mai en aquesta obra classificada sempre entre el millor de la seva època. 01 "Faced into you" 02 "Bells ring" 03 "Mary of silence" 04 "Five string serenade" 05 "Blue light" 06 "She's my baby" 07 "Unreflected" 08 "Wasted" 09 "Into dust" 10 "So tonight that I might see" 11 Arthur Lee - "Five string serenade" 12 J Mascis -"Fade into you"

Durada: 1 h 8 min

Fem una mica d'arqueologia musical comparada escoltant el que es considera un dels discos fundacionals del rock, el debut en LP de Little Richard, del 1957, i a continuació els singles que havia publicat abans, des del 1951, que tenien un to més formal. El rock&roll va consistir a trencar aquests formalismes. 01 "Tutti frutti" 02 "True, fine mama" 03 "Can't believe you wanna leave" 04 "Ready Teddy" 05 "Baby" 06 "Slippin' and slidin'" 07 "Long tall Sally" 08 "Miss Ann" 09 "Oh why?" 10 "Rip it up" 11 "Jenny, Jenny" 12 "She's got it" 13 "Taxi blues" 14 "Every hour" 15 "Get rich quick" 16 "Thinkin' 'bout my mother" 17 "Ain't nothin' happenin'" 18 "Why did you leave me" 19 "Please have mercy on me" 20 "I brought it all on myself"

Durada: 1 h 18 min

El tercer disc del músic anglès d'origen africà va ser un gran salt més enllà del nou soul, amb influències tan diverses com Pink Floyd, Marvin Gaye, Bill Withers o Fela Kuti. "Love & hate" apareix a totes les llistes del millor del 2016. L'escoltem amb Xavi Duran, antic treballador de la discoteca de Catalunya Ràdio i TV3. 01 "Cold little heart" 02 "Black man in a white world" 03 "Falling" 04 "Place I belong" 05 "Love & hate" 06 "One more night" 07 "I'll never love" 08 "Rule the world" 09 "Father's child" 10 "The final frame"

Durada: 1 h 15 min

Quan Georges Brassens va morir el 1981, tenia un grapat de lletres i cançons a mig fer. El seu amic i músic Jean Bertola va fer una feina increïble donant vida a aquests projectes, que es van publicar en dos discos. Escoltem aquestes cançons al costat del cantautor català Miquel Pujadó, que acaba de publicar un triple disc amb totes les cançons de Brassens que ell ha traduït al català. 01 George Brassens - "Le temps ne fait rien à l'affaire" 02 Miquel Pujadó - "El temps no té cap importància" 03 Jean Bertola - "Quand les cons sont braves" 04 Jean Bertola - "La nymphomane" 05 Jean Bertola - "L'andropause" 06 Jean Bertola - "La maîtresse d'école" 07 Jean Bertola - "Entre la rue de Didot et la rue de Vanves" 08 Jean Bertola - "Méchante avec des jolies seins" 09 Jean Bertola - "Si seulement elle etait jolie" 10 Jean Bertola - "Chansonnette a celle qui reste pucelle" 11 Jean Bertola - "Le progrès" 12 Jean Bertola - "Le revenant" 13 Jean Bertola - "Le sceptique"

Durada: 1 h 11 min

El 1982, Donald Fagen, després de la separació de Steely Dan, va entrar a l'estudi a gravar el que seria el gran disc de la seva vida. "The nightfly" és un àlbum únic, elegant, de pop-jazz sofisticat que, a més, va ser pioner en la tecnologia d'enregistrament digital. Això va permetre a un perfeccionista com Fagen treballar més còmodament. Tot el projecte el va desgastar tant que va trigar onze anys a gravar un nou disc. 01 Donald Fagen - "I.G.Y." 02 Donald Fagen - "Green flower street" 03 Donald Fagen - "Ruby baby" 04 Donald Fagen - "Maxine" 05 Donald Fagen - "New frontier" 06 Donald Fagen - "The nightfly" 07 Donald Fagen - "The goodbye door! 08 Donald Fagen - "Walk between raindrops" 09 Sonny Rollins - "How high the moon" 10 Sonny Rollins - "Rock a bye your baby with a dixie melod

Durada: 1 h 5 min

Ara fa pocs dies ha mort Bill Fay, un personatge únic de la música britànica. Va publicar dos discos el 1970 i 1971 que van passar sense pena ni glòria. Com que no es podia guanyar la vida com a músic, es va dedicar a altres coses, com fer de jardiner. A finals dels 90, va ser redescobert i va passar a ser considerat un artista de culte gràcies a influents prescriptors com Jeff Tweedy. Gràcies a això, va tornar a publicar, ja a la tercera edat, tres discos més. Avui n'escoltem el segon, del 2015. 01 "The geese are flying westward" 02 "War machine" 03 "How little" 04 "Underneath the sun" 05 "Something else ahead" 06 "Order of the day" 07 "Who is the sender?" 08 "The freedom to read" 09 "Bring it on, Lord" 10 "A page incomplete" 11 "A frail and broken one" 12 "World of life" 13 "I hear you calling (studio reunion)"

Durada: 1 h 2 min

Tornem a l'oasi dels anys 90 per escoltar el disc de debut de Garbage, una banda pionera en l'exploració de l'electrònica aplicada al rock alternatiu. El 1995, "Garbage" va ser ben rebut per la crítica i alhora un gran èxit comercial. No oblidem que el bateria del grup, Butch Vig, havia estat el productor del "Nevermind" de Nirvana. 01 "Supervixen" 02 "Queer" 03 "Only happy when it rains" 04 "As heaven is wide" 05 "Not my idea" 06 "A stroke of luck" 07 "Vow" 08 "Stupid girl" 09 "Dog new tricks" 10 "My lover's box" 11 "Fix me now" 12 "Milk"

Durada: 1 h

Etta James va ser una cantant de blues i soul molt propera al rock, amb una veu i una intenció que, més que la perfecció, buscava l'expressivitat. La seva carrera va durar quatre dècades. Avui escoltem el seu influent disc de debut, "At last!", publicat amb el mític segell Chess Records el 1960. 01 Etta James - "Anything to say you're mine" 02 Etta James - "My dearest darling" 03 Etta James - "Trust in me" 04 Etta James - "A sunday kind of love" 05 Etta James - "Tough Mary" 06 Etta James - "I just want to make love to you" 07 Etta James - "At last" 08 Etta James - "All I could do was cry" 09 Etta James - "Stormy weather" 10 Etta James - "Girl of my dreams" 11 Glenn Miller - "At last" 12 Muddy Waters - "I just want to make love to you" 13.The Rolling Stones - "I just want to make love to you" 14 Ethel Waters - "Stormy weather" 15 Harry Nilsson - "Trust in me"

Durada: 1 h 10 min

The Moody Blues eren un grup britànic de mitjans dels 60 que, com altres, es dedicava inicialment a fer rythm & blues dels Estats Units. Amb l'arribada de la psicodèlia, amb el pas marcat pels Beatles, van fer un canvi d'estil que els va portar a un altre nivell. El seu aclamat segon treball es considera un dels primers discos conceptuals de la història, i descriu el pas d'un dia sencer en la vida d'una persona. 01 "The day begins" 02 "Dawn is a felling" 03 "The morning" 04 "Lunch break" 05 "The afternoon" 06 "Evening" 07 "The night"

Durada: 1 h 24 min

Joan Baez va retreure a Dylan que abandonés l'escena folk a mitjans dels 60 i ella va seguir amb la música compromesa tocada amb instrumentacions simples i missatge polític. Deu anys més tard, ella també va fer aquest canvi, aproximant-se més al gran públic amb un disc excel·lent i poc reconegut com és "Diamonds and rust". 01 Joan Baez - "Diamonds and rust" 02 Joan Baez - "Fountain of sorrow" 03 Joan Baez - "Never dreamed you'd leave in summer" 04 Joan Baez - "Children and all that jazz" 05 Joan Baez - "Simple twist of fate" 06 Joan Baez - "Blue sky" 07 Joan Baez - "Hello in there" 08 Joan Baez - "Jesse" 09 Joan Baez - "Winds of the old days" 10 Joan Baez - "Dida" 11 Joan Baez - "Medley: I dreamed of Jeannie/Danny Boy" 12 Jackson Browne - "Fountain of sorrow" 13 Stevie Wonder - "Never dreamed you'd leave in summer" 14 John Prine - "Hello in there" 15 Janis Ian - "Jesse" 16 Bob Dylan - "Simple twist of fate" 17 Judas Priest - "Diamonds and rust"

Durada: 1 h 5 min

La música de Peter Gabriel mai ha estat per al gran públic. És un estil absolutament personal del qual el més acurat que podem dir és que es tracta d'art-pop, és a dir, música popular feta amb molta cura dels detalls, amb un esperit avantguardista. El seu disc més comercial és "So", del 1986, amb tocs de world music, una tendència de l'època, que va aconseguir ser número 1 en diversos països. 01 "Red Rain" 02 "Sledgehammer" 03 "Don't give up" 04 "That voice again" 05 "In your eyes" 06 "Mercy street" 07 "Big time" 08 "We do what we're told (Milgram's 37)" 09 "This is the picture (Excellent birds)"

Durada: 1 h 9 min

"Appetite for destruction", de Guns N' Roses, es considera un dels millors debuts de la història, tot i que quan va aparèixer, el 1987, no se li va fer gaire cas. Molta gent considerava que el rock dur i heavy que proposaven s'assemblava massa a altres coses anteriors. El llançament del tercer single, "Sweet child o' mine", va ser la clau per captar l'atenció de crítica i públic. 01 "Welcome to the jungle" 02 "It's so easy" 03. "Nightrain" 04 "Out ta get me" 05 "Mr. Brownstone" 06 "Paradise city" 07 "My Michelle" 08 "Think about you" 09 "Sweet child o'mine" 10 "You're crazy" 11 "Anything goes" 12 "Rocket Queen"

Durada: 1 h 6 min

Billie Holiday és coneguda com una de les grans veus del jazz vocal, si bé ella es movia molt bé pel terreny del blues, el swing i la cançó popular. La seva vida va ser molt complicada i plena d'infortunis. El 1958, amb 43 anys, va publicar un dels seus millors discos, "Lady in Satin", que acabaria sent el seu últim disc en vida. Un disc de cançons tristes perfectament orquestrades en la línia de l'"In the wee small hours" de Sinatra.  01 "I'm a fool to want you" 02 "For heaven's sake" 03 "You don't know what love is" 04 "I get along without you very well" 05 "For all we know" 06 "Violets for your furs" 07 "You've changed" 08 "It's easy to remember" 09 "But beautiful" 10 "Glad to be unhappy" 11 "I'll be around" 12 "The end of a love affair"

Durada: 1 h 6 min

El programa d'avui el dediquem a un d'aquells discos que diuen que han generat més influència que vendes. Els britànics My Bloody Valentine van pràcticament inaugurar el gènere shoegaze amb la seva segona obra i van obrir les portes a l'ús massiu dels pedals d'efectes i les multicapes de guitarres elèctriques que definirien el moviment indie dels 90. A nivell comercial, va ser un fracàs, però avui es considera un disc fonamental de la història. 01 "Only shallow" 02 "Loomer" 03 "Touched" 04 "To here knows when" 05 "When you sleep" 06 "I only said" 07 "Come in alone" 08 "Sometimes" 09 "Blown a wish" 10 "What you want" 11 "Soon"

Durada: 1 h 9 min

El disc de debut de The Cars, el grup de Boston, és una de les obres més valorades del gènere new wave, el pont entre els 70 i els 80. "The Cars" és una col·lecció de cançons de base rock que, amb una producció fascinada pels sintetitzadors, aconsegueix ser divertida i excèntrica alhora. 01 "Good times roll" 02 "My best friend's girl" 03 "Just what I needed" 04 "I'm in touch with your world" 05 "Don't cha stop" 06 "You're all I've got tonight" 07 "By bye love" 08 "Moving in stereo" 09 "All mixed up" 10 "They won't see you" 11 "Take what you want" 12 "Wake me up" 13 "You just can't push me" 14 "Hotel Queenie"

Durada: 1 h 45 min

"Ben endins", el tercer disc de Sopa de Cabra, enregistrat en directe a la Sala Zeleste de Barcelona durant dues nits de febrer del 1991, va ser tot un fenomen i encara avui és el disc més venut del rock català. El repassem amb el cantant del grup, Gerard Quintana, al llarg d'un programa/conversa especial per tancar l'any. 01 "Tot queda igual»" 02 "Bloquejats" 03 "Mai trobaràs" 04 El boig de la ciutat" 05 Cardíaco y acabado" 06 Si et quedes amb mi" 07 "No tinguis pressa" 08 "L'Estació de França" 09 "El sexo (que me hace feliz)" 10 "L'Empordà" 11 "Quan et mous" 12 "Ninyin's Mine" 13 "Guerra" 14 "Rock'n'Roll" 15 "Sota una estrella" 16 "No vull canviar de pell" 17 "El so de la llum" 18 "Fes la teva sort" 19 "Podré tornar enrere"

Durada: 1 h 11 min

Kevin Ayers va ser un personatge clau en l'època psicodèlica britànica de finals dels 60. Va ser fundador de Soft Machine i va ser a primera línia a l'escena de Canterbury. La seva carrera va ser sempre molt lliure i mai feia el que s'esperava d'ell. El 2007 va fer un disc especial i espectacular, "The unfairground", rodejat dels músics indie del moment, que el tenien com a referent. Lamentablement, es va convertir en el seu darrer disc.  01 Kevin Ayers - "Only heaven knows" 02 Kevin Ayers - "Could shoulder" 03 Kevin Ayers - "Walk on water" 04 Kevin Ayers - "Friends and strangers" 05 Kevin Ayers - "Shine a light" 06 Kevin Ayers - "Wide awake" 07 Kevin Ayers - "Baby come home" 08 Kevin Ayers - "Brainstorm" 09 Kevin Ayers - "Unfairground" 10 Kevin Ayers - "Run, run, run" 11 The Ladybug Transistor - "Oceans in the hall" 12 Teenage Fanclub - "Sparky's dream" 13 Neutral Milk Hotel - "Two-headed boy" 14 Gorky's Zygotic Mynci - "Patio song" 15 Euros Child -"Chemistry" 16 Phil Manzanera - "Frontera"

Durada: 1 h 30 min

La música pop viu de múltiples influències. No es pot intentar conèixer el pop sense tenir unes mínimes nocions de jazz. Un dels discos que els experts en aquest divers gènere consideren fonamental per establir unes noves regles del joc és "Birth of the cool", disc de Miles Davis del 1954. 01 "Move" 02 "Jeru" 03 "Moon dreams" 04 "Venus de Milo" 05 "Budo" 06 "Deception" 07 "God child" 08 "Boplicity" 09 "Rocket" 10 "Israel" 11 "Rouge"

Durada: 1 h 14 min

Cream es considera un dels primers supergrups de la història, format per grans músics pertanyents a altres bandes. Va ser un dels infinits vehicles d'expressió del gran Eric Clapton. El 1967, en plena època psicodèlica, van barrejar aquest gènere amb el blues i les guitarres més dures del moment per fer un disc mític ja des de la portada. 01 "Strange brew" 02 "Sunshine of your love" 03 "World of pain" 04 "Dance the night away" 05 "Blue condition" 06 "Tales of brave Ulysses" 07 "SWALBR" 08 "We're going wrong" 09 "Outside woman blues" 10 "Take it back" 11 "Mother's lament" 12 "We're going wrong" 13 "Hey now, princess" 14 "SWALBR" 15 "Weird of Hermiston" 16 "Lawdy mama" 17 "Strange brew" 18 "Tales of brave Ulysses"

Durada: 1 h 24 min

El 1994, Nine Inch Nails van publicar el seu tercer disc, on trobaven la seva veu pròpia, allò que tot artista espera. Del pop de sintetitzadors havien arribat a la música industrial i ho feien amb una cruesa guitarrera pròpia del heavy metal. El disc era conceptual i tractava temes foscos com l'odi social i l'embogiment. Els anys 90 eren un terreny apropiat perquè una obra així fos un èxit de crítica. 01 "Mr. Self Destruct" 02 "Piggy" 03 "Heresy" 04 "March of the pigs" 05 "Closer" 06 "Ruiner" 07 "The becoming" 08 "I do not want this" 09 "Big man with a gun" 10 "A warm place" 11 "Eraser" 12 "Reptile" 13 "The downard spiral" 14 "Hurt"

Durada: 1 h 6 min

Ja es pot dir que Karen Dalton és un mite. Era un dels personatges de l'escena de Greenwich Village de començaments dels 60, quan Bob Dylan va arribar a dir que era la seva cantant preferida. No escrivia cançons, però reinterpretava els clàssics folk amb guitarra i banjo i tenia veu de Billie Holiday. Va ser un fenomen únic que va intentar dedicar-se a la música publicant dos discos entre 1969 i 1971, però com que no ho va aconseguir, va desaparèixer i va morir en l'anonimat als anys 90, amb 55 anys. Aleshores diversos artistes la van redescobrir i això va provocar reedicions de la seva obra. Escoltem el primer disc. 01 Karen Dalton - "Little bit of rain" 02 Fred Neil - "Everybody's talkin'" 03 Karen Dalton - "Sweet substitute" 04 Karen Dalton - "Ribbon bow" 05 Karen Dalton - "I love you more than words can say" 06 Karen Dalton - "In the evening" 07 Karen Dalton - "Blues on the ceiling" 08 Karen Dalton - "It hurts me too" 09 Tampa Red - "It hurts me too" 10 Karen Dalton - "How did the feeling feel to you" 11 Tim Hardin - "Reason to believe" 12 Karen Dalton - "Right, wrong or ready" 13 Karen Dalton - "Down on the street" 14 Billie Holiday - "All of me" 15 Devendra Banhart - "Heard somebody said" 16 Joanna Newsom - "Divers"