Un senzill gest amb dos passos. Un simple moviment de dits és capaç de denunciar una salvatjada com és la violència masclista. El gest de socors ja és internacional. Una eina discreta que ha demostrat que és efectiva per avisar que qui el fa està en perill. És un clar exemple de la multitud de coses que podem arribar a dir sense paraules. A tots ens toca estar atents als senyals. Tan important és emetre'l com saber-lo interpretar. Un senyal només té sentit si quan un l'emet hi ha algú que el pot rebre, i sobretot actuar en conseqüència. Tota aquesta pandèmia ens ha ensenyat el que havíem oblidat, el poder de la mirada. Només els ulls s'han manifestat, la resta de la cara continua sovint tapada. Jo proposo que anem sempre pel món amb una mirada atenta, amable i receptiva. Potser, gràcies a això, algunes de les dones que viuen segrestades per un depredador s'atreviran a fer el gest que les ajudarà a alliberar-se, potser, d'aquesta altra pandèmia que és la violència masclista. Ens toca preocupar-nos i tenir cura dels altres. Mirem, mai sabem qui ens pot necessitar.