El govern espanyol defensa prohibir l'encriptació dels missatges que els ciutadans europeus envien a través d'aplicacions com WhatsApp o Signal, segons un document del Consell Europeu filtrat per la revista tecnològica nord-americana "The Wired". La publicació explica que Espanya és el país de la Unió Europea que s'ha mostrat més contundent a favor d'escanejar missatges privats a la recerca de material il·legal. Malgrat que Madrid es justifiqui apuntant a la voluntat de combatre delinqüents cibernètics, la proposta fa aflorar el debat sobre com garantir el dret a la privacitat dels usuaris.  Segons explica a Catalunya Ràdio el catedràtic dels estudis d'informàtica, multimèdia i telecomunicació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), David Megias, aplicar la prohibició d'encriptació com la defensa Espanya podria tenir conseqüències negatives pel dret a la privacitat de les persones:  "El xifratge d'extrem a extrem d'aquest tipus d'aplicacions permet que només el transmissor i el destinatari del missatge puguin llegir-lo desxifrat al seu dispositiu. En aquest cas, donat que és una iniciativa legislativa, prohibir aquest tipus de xifratge permetria als governs poder accedir indiscriminadament a aquest contingut."  Imatge d'arxiu de membres de la policia judicial de la Guàrdia Civil davant dos ordinadors Així, malgrat que --en principi-- les forces i cossos de seguretat necessitarien autorització judicial per accedir als continguts, si aquesta iniciativa tirés endavant, suposaria un risc per a la població segons l'expert:  "Un cop oberta la porta, si tenen les eines per poder desxifrar el contingut, sempre pot haver-hi temptacions de fer-ho sense aquests permisos." D'altra banda, Megias alerta que prohibir l'encriptació dels missatges també facilitaria la feina dels hackers:  "D'una banda, es facilitaria l'acció del govern, en principi legítima, de fer cerques contra el crim, però també es facilitarien les accions dels delinqüents d'Internet que volen sostreure les nostres dades per fer qualsevol tipus d'acció il·legal, com ara un xantatge o intentar robar-nos les dades bancàries."  Una mesura desproporcionada El document filtrat és una enquesta del mes passat on 20 estats membres de la Unió Europea es posicionen arran d'una proposta de Brussel·les sobre com frenar la propagació online de contingut d'abús a menors. Segons la publicació, una majoria de països, quinze, estan a favor que es puguin escanejar els missatges a la recerca d'aquest contingut il·legal, i la postura d'Espanya seria la més radical, defensant prohibir el sistema d'encriptació. Una solució que --diu Megias-- seria a priori "desproporcionada":  " Quin percentatge d'intercanvi de missatgeria en aquestes aplicacions conté aquest tipus de material? Deu ser molt reduït. La desproporció de la mesura no es veuria justificada amb aquesta única finalitat."  Dret a la seguretat vs. dret a la privacitat L'article també recull el debat existent entre els estats membres sobre si el sistema d'encriptació s'ha de protegir per garantir el dret a la privacitat o bé debilitar per impedir que els delinqüents es puguin comunicar sense ser perseguits. Un debat en el qual també es posiciona l'expert de la UOC, afirmant que "la seguretat mai no s'ha d'obtenir a canvi de renunciar a la privacitat":  "Hi ha prou mecanismes tecnològics per intentar conciliar els dos drets i hi ha mecanismes legals per explorar directament els dispositius de persones que són sospitoses d'haver comès delictes."  Existeixen mecanismes legals per explorar els dispositius de sospitosos d'haver comès delictes (Pexels/Torsten Dettlaff) Així, malgrat que Megias admet que "protegir molt la privacitat facilita la tasca dels delinqüents", creu que és "un mal menor que hem de pagar per poder mantenir el nostre dret a la intimitat i la privacitat":  "El xifratge d'extrem a extrem és una cosa positiva que s'ha de mantenir."  Propostes híbrides: són viables?  A la seva peça, "The Wired" recull que Dinamarca i Irlanda aposten per controlar l'encriptació en material relatiu a abusos sexuals a menors i alhora incloure a la legislació paraules que garanteixin la protecció de l'encriptació. Dues propostes, segons Megias, incompatibles:  "En el moment que s'afebleixi la protecció, encara que sigui amb una finalitat molt lloable, s'obrirà automàticament la porta a una desprotecció de les persones, de la seva privadesa i de les dades sensibles que puguin estar intercanviant legítimament."   Les propostes híbrides d'alguns països no són gaire realistes, segons experts (ACN/Cedida) Al seu torn, els Països Baixos proposen un sistema híbrid de protecció de la privacitat i encriptació per evitar un ús delictiu a través d'un escaneig del material il·legal abans que s'enviï pel mòbil. Una mena d'encriptació a la carta que, segons l'expert, no és fàcil d'aconseguir tècnicament:  "Examinar els continguts abans de xifrar-los també seria molt invasiu i s'hauria de fer a nivell de cada dispositiu. No és fàcilment imaginable."