El govern no ha multat mai grans tenidors amb pisos buits, tot i que la llei ho permet
Fonts de l'executiu recorden que van assumir el poder a l'estiu i que ho estan estudiant
Laura Casserres
04/04/2025 - 12.54 Actualitzat 04/04/2025 - 13.52
El Parlament va modificar la llei de l'habitatge el març del 2022 per tenir més eines a l'hora de fer front a la crisi habitacional. Entre altres mesures, va permetre a la Generalitat multar els grans tenidors propietaris de pisos que hagin estat buits durant més de dos anys.
Ara bé, des de llavors han passat tres anys i no ha interposat mai cap multa. Ni l'executiu que hi havia quan es va modificar la norma, liderat per Pere Aragonès (ERC), ni l'actual, de Salvador Illa (PSC).
La llei té com a objectiu preservar la funció social de la propietat de l'habitatge. És a dir, assegurar el compliment de les obligacions que té el propietari. La modificació legislativa de 2022 també va introduir sancions per incompliments de la normativa d'habitatge i va reforçar la capacitat de l'administració per expropiar propietats durant set anys, sempre com a últim recurs.
Fonts de l'executiu asseguren que estan estudiant aquesta mesura, recorden que l'equip de Salvador Illa va arribar al poder aquest estiu i es desmarquen de l'actuació del govern anterior, liderat per Pere Aragonès.
1.000 euros al mes
L'advocada especialista en dret immobiliari Cristina Vallejo ha subratllat que el govern, abans de poder-los multar, ha d'instar a posar els pisos al mercat o ocupar-los. Arribats a aquest punt, el text fins i tot fixa la quantitat de la penalització.
"Diu que seran 1.000 euros cada mes, fins a un 50% del valor de la propietat", explica Vallejo.
La també jurista Arantxa Goenaga ha diferenciat aquestes multes de les penalitzacions que han aplicat alguns ajuntaments a pisos buits:
"Els municipis tenen competència respecte a l'IBI, i en canvi la Generalitat no té res a veure amb l'impost", diu Goenaga.
Expropiacions
Pel que fa a les expropiacions, el Tribunal Constitucional ha avalat que la Generalitat les pugui decretar per a un màxim de set anys. Ara bé, estan restringides a supòsits molt concrets: l'habitatge ha d'estar ubicat en una zona tensionada, portar més de dos anys buit sense justificació i ser d'un gran tenidor.
En canvi, el TC ha anul·lat que sigui el govern el que estableixi el preu just de l'habitatge expropiat, una decisió que creu que correspon a l'Estat.