El govern no sap com fer la consulta olímpica promesa al Pirineu

El president Aragonès ha garantit que si el territori no ho vol no hi haurà Jocs. Però després del clar compromís polític, han vingut les incerteses jurídiques.

A què s'ha compromès el govern?

El govern va anunciar a mitjans de gener, de forma oficial, que faria una consulta vinculant aquesta primavera sobre els Jocs Olímpics d'hivern del 2030 i que estarien cridats votar els més grans de 16 anys de la vegueria de l'Alt Pirineu i la Vall d'Aran. Són 77 municipis amb un cens global d'unes 63.000 persones.

El Departament d'Exteriors, el que ha d'organitzar la consulta, va rebre l'encàrrec, i els seus serveis jurídics s'han trobat que no saben a quin marc normatiu s'han d'agafar per emparar la consulta i blindar-la de possibles impugnacions.

Hi ha moltes normes diferents, segons ha dit a "El matí de Catalunya Ràdio" la consellera Victòria Alsina.

"És complicadíssim i fragmentat i ens dificulta la feina. Hi ha la llei de consultes referendàries del 2010 i la de consultes populars no referendàries del 2014, però que han estat retallades i esmenades pel Constitucional. I tenim una colla de reglaments que entre ells no acaben d'encaixar."

Exteriors no sap encara si serà vot presencial:

"El vot en urna és una opció que encara s'està estudiant. Hi ha moltes dificultats per fer consultes telemàtiques. Prefereixo no dir-ho fins que estigui tancat al cent per cent. Serà un model que permeti participar a tothom."

Què cal aclarir?

Segons Alsina, cal establir clarament el cens (qui vota i també qui no vota) i les conseqüències de la votació. Diu que això és precisament el que hauria d'incloure una nova i única llei de participació a Catalunya que el seu departament impulsarà aquest any. Ara bé, admet que no seran a temps de tenir-la a punt per a la imminent consulta olímpica.

Qui vota?

Els governs autonòmics no poden fer una consulta al cos electoral, és a dir, els majors d'edat amb dret a vot. És una competència només estatal. Ni tampoc poden consultar un col·lectiu més ampli que inclogui el cens electoral, com serien tots els habitants de més de 16 anys.

Qui no vota?

Això també pot ser terreny abonat a les impugnacions perquè hi ha tres comarques pirinenques que n'han quedat excloses, tenen col·lectius organitzats i actius en contra dels Jocs i reclamen poder-hi participar. Són el Berguedà, el Ripolllès i el Solsonès.

Consultes locals, com s'han fet?

Hi ha dos casos d'ampli ressò a les Terres de l'Ebre. A la Ràpita van fer una consulta municipal sobre el canvi de nom l'octubre de l'any passat. I a Tortosa, una altra el 2016 per decidir el futur del monument franquista del riu Ebre.

Segons els decrets de convocatòria a la Ràpita i a Tortosa, es van emparar, entre altres normes, en la llei de consultes populars no referendàries, el cens va ser el padró i les votacions van ser presencials.