El govern s'arrisca a perdre 6 milions si el TSJC no decideix divendres la data electoral

La decisió del TSJC sobre si les eleccions han de ser el 14 de febrer o es poden ajornar al 30 de maig no només conté una elevada incertesa jurídica i política: també una d'econòmica. La Generalitat s'arrisca a perdre sis milions d'euros si el Tribunal no decideix abans de divendres. Són els diners de l'operatiu que s'ha reactivat per arribar a temps al febrer, i no es podrien aprofitar si finalment les eleccions són al maig. El Tribunal, de moment, ha avalat les mesures cautelaríssimes que demanaven suspendre el decret que ajornava el 14 de febrer, i dijous rebrà les al·legacions de la Generalitat i les parts per estudiar si manté els comicis per d'aquí tres setmanes o permet al govern ajornar-los al maig. Una de les despeses que no es podrien recuperar és la d'emissió i enviament de la notificació dels membres de les meses electorals, que suposa aproximadament un milió d'euros. Els ajuntaments han hagut de convocar a correcuita els sortejos que serveixen per triar els ciutadans que estaran obligats a gestionar el procés electoral, i la majoria està estirant els terminis per poder enviar les butlletes el mateix divendres i poder-se fer enrere si el TSJC opta pels comicis al maig. Una altra partida en risc són els 5,2 milions d'euros de la tramesa electoral, un enviament que farà el govern amb tot allò que cal per votar. L'executiu enviarà les paperetes a cada casa -a part dels enviaments de propaganda que fan els partits- per garantir que ningú hagi de recollir-les al col·legi electoral, cosa que té un risc afegit per als contagis de coronavirus. Les paperetes s'envien a imprimir tan bon punt es proclamen oficialment les candidatures. Un pas que ja han començat a fer les juntes electorals de Barcelona i de Girona i que, quan es completi -l'executiu hi veu marge fins dissabte- bloquejarà aquesta partida, de més de cinc milions. Només un recurs d'alguna llista al Tribunal Constitucional -cosa que no té precedent- ajornaria aquest pagament una setmana. Una setmana de retard, 3,4 milions d'euros més El govern calcula que el TSJC pot evitar aquest maldecap i decidir aquest mateix divendres, tenint en compte que les al·legacions es presentaran dijous i que el mateix tribunal ha admès la urgència de l'assumpte que té sobre la taula. Serien sis milions en risc si la decisió es prengués dilluns, però a finals de setmana ja fregaria els deu: aturar el procediment electoral amb la campanya del 14 de febrer ja començada costaria 3,4 milions d'euros addicionals. Són els diners que el govern avança als partits per a la campanya, un 30% dels més d'11 milions en subvencions que esperen rebre quan s'hagin celebrat les eleccions. Les formacions ja els han cobrat, però tant des de l'executiu com des de les organitzacions polítiques s'apunta que la partida no s'hauria de tornar a pagar per a les eleccions del maig si no comença la campanya. No obstant, si el divendres 29 no hi ha decisió del TSJC, els partits enviaran la seva propaganda electoral a les llars, una despesa que reclamaran en cas d'haver-ho de repetir al maig. Pagaments salvables i insalvables No tots els pagaments que s'han compromès es desaprofiten. La documentació electoral que no tingui la data del 14 de febrer servirà per al maig. El disseny de la campanya institucional, que ha costat 2,8 milions d'euros, s'aprofitarà incloent-hi només un canvi de data. D'altres elements es podran salvar amb un petit cost afegit: per exemple, el paper que ja s'ha comprat (un milió d'euros) s'hauria d'emmagatzemar. I el centre logístic -amb un contracte de 500.000 euros i que comporta el lloguer d'una nau de la Fira de Barcelona- necessitaria un dispositiu de seguretat fins al maig i l'abonament pels dies de més que s'ocuparia la instal·lació: un cost extra menor si es té en compte que la Fira no té pràcticament activitat per la pandèmia. El que segur que no es recuperaria en cas d'un ajornament són els 2,3 milions d'euros que costa enviar a tots els ciutadans el cens electoral, una despesa de la qual es fa càrrec l'Estat. Tot està en mans del TSJC. Si obliga a fer les eleccions el 14 de febrer, el govern garanteix que tot estarà a punt. Si finalment avala fer-les el 30 de maig, dependrà de quant trigui: allargar-se un dia més del compte pot costar milions d'euros a la Generalitat.

El govern s'arrisca a perdre 6 milions si el TSJC no decideix divendres la data electoral

Els preparatius per al 14 de febrer inclouen despeses que no es podrien recuperar per al 30 de maig