El GRAF es consolida com a referent del còmic independent i l'autoedició

L'onzena edició del GRAF presenta 130 propostes editorials, algunes de consolidades com Astiberri, Fulgencio Pimentel o la Cúpula, que comparteixen espai amb artistes com Camille Vannier, Julie Legrand o Lorenzo Montatore, l'autor d'"Aquí hay averia", de l'editorial ECC, que s'ha considerat com un dels millors còmics de l'any. ?Aquest cap de setmana t'esperem a la FiC! ??Hi trobaràs el @Grafcomic ??Amb un centenar d'estands, exposicions, presentacions, tallers... ?Ah!, i aquest any hi podràs portar la teva mascota! ?2 de març, d'11 a 21 h ?3 de març, d'11 a 19 h ??2 (es compra a taquilla)#comic pic.twitter.com/DR3wR4IZOv Fabra i Coats: Centre d'Art i Fàbrica de Creació (@fabraicoats_fic) February 29, 2024 En el nostre recorregut per la Fabra i Coats parlem amb Montatore i altres autors destacats de la trobada. Montatore i l'abismina L'autor madrileny ens presenta a "Aquí no hay avería" les vicissituds d'un pintor, el Viti, que s'enganxa a una droga inventada, l'Abismina. "És la història del periple, el viatge xungo, que té el Viti, amb les seves pujades i baixades a l'abisme". Una aventura tragicòmica amb la qual Lorenzo Montatore ofereix la seva particular visió sobre l'addicció a les drogues i l'autodestrucció: "Aquí hay avería" no és un manifest contra la droga, però és inevitable que en tot acte artístic hi hagi contingut polític i opinió. I en aquest cas la meva opinió, per la meva experiència, és que les drogues no ajuden ningú a fer res i són negatives. A Montatore li agrada deixar oberts molts elements de la trama, per la mateixa naturalesa del còmic: Jo crec que el còmic és un art molt interactiu. Gairebé penses que la meitat de la feina la fa l'autor i l'altra meitat, el lector, pels buits que ha de reomplir, per la sensació que ha de generar al seu cap i també per la interpretació. Montatore, que imparteix un taller sobre tebeos biogràfics en aquesta edició del certamen, porta amb orgull l'etiqueta de "dibujante jondo" que li adjudica l'escriptor Javier Pérez Andújar en l'epíleg del llibre, i se la fa seva en el perfil del seu compte d'Instagram. View this post on Instagram A post shared by Lorenzo Montatore (@lorenzomontatore) Bea Lema i "El cuerpo de Cristo" Atisberri Ediciones publica la primera novel·la gràfica de la il·lustradora gallega Bea Lema. Una òpera prima revelació, que combina la il·lustració amb el brodat per explicar la història d'una dona que té una malaltia mental greu, en una Espanya patriarcal, pobra i catòlica. "Ella sent una presència, com un dimoni que la persegueix i li fa mal", explica l'autora, "i sent molta incomprensió per part del seu entorn, el seu marit, que la vol fer canviar de parer, el psiquiatre... sembla que ningú l'escolta i això la porta a la religió". View this post on Instagram A post shared by Bea Lema (@bea.lema) Una història que per l'autora té un origen familiar, tractat com un tabú. Però sorprenentment, aquesta història tan dura, està tractada amb molt de color: He volgut crear un objecte que et vingués de gust tenir-lo a les mans, i que compensés la duresa de la temàtica amb una estètica més naïf. També perquè al principi s'explica des del punt de vista de la nena, la filla, i volia que aquesta ingenuïtat ho compensés una mica tot. I encara més sorprenent és l'ús del brodat a les imatges: "Abans de fer el còmic jo no brodava, sí que sabia cosir, però ha sigut com un procés orgànic que m'ha vinculat a aquest ofici familiar". L'autora s'ha inspirat en les arpilleres xilenes que denunciaven els crims de Pinochet. Olivier Schrauwen i "Domingo flamenco" L'autor belga torna a aconseguir una història potent amb "Domingo flamenco", que publica l'editorial Fulgencio Pimentel, i és una de les presències estel·lars al GRAF. En una novel·la gràfica torrencial, Schrauwen dedica més de 400 pàgines a descriure un sol dia, un diumenge força avorrit, en la vida del protagonista. Pràcticament no surt de casa, no es relaciona amb ningú, es droga i no llegeix ni una sola frase del llibre que té al davant. Vaig pensar en totes les possibilitats, diumenge com a dia de descans, el dia de la família, i potser també té una part religiosa, aquest era el marc. Amb aquests elements, havia de ser una història divertida, però llavors veus com el personatge està sol, encara que es relacioni d'alguna manera amb el món exterior. El protagonista el presenta com el seu cosí. En un altre llibre apareix el seu pare. I per ell també es reserva un personatge amb qui físicament no s'assembla gens i que representa que és feliç. "Aquesta és la idea, aquest personatge que és el meu alter ego als llibres", riu l'autor, "a les meves històries sempre estic de bon humor, com una persona que se sent feliç i afortunada, com si no tingués problemes". Pues ¡Olivier repite este año! Se viene al GRAF con tebeo nuevo. Ya conoces a Olivier Schrauwen y a su abuelo Arsène. Te va a encantar conocer vergonzantes recuerdos en rosa neón de su primo Thibault, protagonista de su último trabajo Domingo flamenco. Gracias @f__pimentel &#9829;? pic.twitter.com/MkXw8UH2tw Grafcomic (@Grafcomic) February 18, 2024 D'Olivier Schrauwen diuen que té un llenguatge directe i contundent i que és un dels dibuixants de còmic europeus actuals més innovadors i interessants. Però si fos per ell, encara estaria treballant en el seu primer llibre: Sempre miro de tenir el final al cap, però la cosa és: quan deixes de treballar-hi? A mi no m'agrada ser descuidat i deixar-ho, podria estar treballant en un llibre de manera indefinida. Flavita Banana, María Médem, Camille Vannier, Manel Fontdevila i Teddy Goldenberg són altres dels autors que es podran veure aquest cap de setmana al GRAF.

El GRAF es consolida com a referent del còmic independent i l'autoedició

El festival torna a l'espai Fabra i Coats de Barcelona amb més d'un centenar d'editorials i fanzins, tallers, xerrades, exposicions i firmes d'una trentena d'artistes