Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a una esglèsia catòlica londinenca. Hi hem anat per assistir al casament d'Edward Elgar i Caroline Alice Roberts. S'havien conegut tres anys abans. Ella era poeta i ell compositor. Ella tenia 41 anys, ell 32. Ella provenia d'una família rica anglicana i ja era coneguda com una escriptora de prestigi. Ell era de família modesta, autodidacte i catòlic pels quatre costats. El dia del casament ella li va regalar un poema; ell, una partitura. Era "Salut d'amour"!
ESCOLTA-HO ARAAvui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre i la seva banda sonora. Es tracta d'"Ulisses", una novel·la escrita per l'autor irlandès James Joyce i publicada el 1922. La novel·la està inspirada en l'"Odissea", d'Homer. És la crònica del periple per Dublín del personatge principal, Leopold Bloom, en un dia ordinari, el 16 de juny del 1904. Un viatge fascinant!
Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una melodia de posta escrita per Bedrich Smetana, el seu Trio op. 15 en sol m. Aquesta música ens portarà a la carta, l'escriu el músic txec a un amic. Aleshores té 53 anys, però l'origen d'aquesta música l'hem d'anar a buscar molts anys abans. Aleshores en tenia 31, quan la seva filla petita, de quatre anys, la seva predilecta, Bedriska, va morir víctima de l'escarlatina. Doncs del pòsit d'aquella terrible pèrdua va escriure aquesta música.
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar amb Winnaretta Singer, mecenes que va tenir un paper fonamental en el suport i la difusió de la música a París a finals del segle XIX i principis del XX. Era la vintena filla de l'industrial Isaac Merritt Singer, inventor i introductor de les famoses màquines de cosir Singer. La seva mare era Isabella Eugénie Boyer, una dona d'una gran bellesa que va inspirar l'escultor Frédéric Bartholdi a l'hora d'esculpir el rostre de l'Estàtua de la Llibertat. La nostra protagonista va tenir un paper fonamental en el suport i la difusió de la música d'aquell moment. Gràcies al seu mecenatge, Satie va escriure "Sòcrates"; Stravinsky, el ballet "Renard"; Falla, "El retaule de Maese Pedro"; Poulenc, el seu Concert per a dos pianos i el Concert per a orgue, i Ravel li va dedicar la seva famosa "Pavana per a una infanta difunta"!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar amb els germans Lucas & Arthur Jussen i el Concert per a dos pianos de Francis Poulenc. Una versió exquisida i de pur plaer que ens transporta a un lloc meravellós. I no estan sols. Els acompanya l'Orquestra de la Ràdio de Frankfurt del Mein, dirigida per Alain Altinoglu. Un regal per als sentits.
Hi ha músiques que neixen de versos i poesies que han servit a la música. Avui, dia 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, al "Gran tour" ho celebrem enlairant-nos per aquest inabastable univers musical i poètic, avui més poètic que mai. Ho celebrem amb cançons que van de la mà de la poesia i poesia que és música. Aquesta és la memòria d'un viatge fet amb els sentiments a flor de pell. Només t'has de deixar portar per percebre que la poesia ets tu! Amb la col·laboració del company i amic de CR Adolf Beltran.
Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar fins a la ciutat de Heildelberg. Ho hem fet amb una carta que el jove Robert Schumann escriu a la seva mare el juliol del 1830 i on li explica la determinació d'abandonar la carrera de dret. Feia setze mesos que vivia en aquesta ciutat, el músic estudiava lleis perquè la seva mare li volia treure del cap la música, però finalment, li exposa la seva determinació de dedicar-se només a la música. Estimada mare...!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat fins a Lituània. Allà hem fet parada a l'illa dels Oblidats i ha valgut la pena perquè hem estat amb un músic pràcticament desconegut però amb un catàleg interessantíssim i que també va ser pintor, com la seva dona, que a més va ser poeta, crítica literària i artística i activista. Ell es deia Mikalojus Konstantinas ¿iurlionis i la seva dona, Sofija ¿iurlionien¿-Kymantait¿, dos artistes que cal que tothom sàpiga qui van ser i què van fer.
Avui el nostre viatge particular, entre altres destins, ens ha portat a la sala novaiorquesa Aeolian Hall. Hi hem anat per assistir a una estrena d'una obra que ha passat a la història com una de les més cobejades del seu autor. Es va estrenar el 12 de febrer del 1924, amb el mateix compositor al piano. El concert portava el títol d'"Un experiment en música moderna" i l'obra que s'estrenava, entre d'altres, "Rhapsody in dlue", de George Gershwin. Tot un experiment de gran i perdurable resultat.
Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb Roser Rosés. És l'autora i la protagonista del llibre del club de lectura d'"El gran tour" d'avui. Porta per títol "Trenes tallades: records d'una nena de Rússia". Escrit en primera persona, la Roser hi explica de manera delicada i punyent com els seus pares la van enviar a l'URSS per salvaguardar-la dels estralls de la Guerra Civil. Hi va arribar amb 12 anys en un recorregut de 12.000 quilòmetres al llarg de set anys i mig plens de vivències, penúries, poques alegries i molts silencis. La banda sonora del llibre és de Svetlana i em sembla que és una música escaient per a aquest relat. Com a souvenir, "Rosa de torrent". Està escrit per a ella i dedicat a ella. L'hi va escriure el seu home, Alfred Vilaplana; el seu professor de català a la clandestinitat, amb qui acabaria casant-se.
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha acostat a l'any 1948 quan a Prokófiev li esperava el pitjor: seria acusat de formalisme en el cèlebre Decret Jdànov (la llista de compositors estigmatitzats per les seves desviacions artístiques). A la desesperada, el músic va escriure una carta pública a manera de submisa autoinculpació i patètica assumpció dels postulats del realisme socialista: "En les darreres dècades l'art occidental ha empobrit extraordinàriament el llenguatge musical i l'ha desproveït de senzillesa, de comprensibilitat i d'harmonia¿" No li va servir de res.
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat fins a l'illa de Cuba. Ho hem fet per conèixer l'autora d'un dels boleros més famosos de la història, "Dos gardènies". Es deia Isolina Carrillo i va ser la compositora d'aquest bolero. La vols conéixer? T'ho explico.
Avui el nostre particular viatge l'hem volgut començar amb un poema: "No t'ennueguis amb records. Set claus barren set portes. Saps prou bé què hi ha darrera cadascuna per tornar-hi amb el pretext d'enyors o negligències. No s'esmena la vida ja viscuda (...)! Com a banda sonora "Remember when"! A partir d'aquí tot han estat històries passades, músiques d'altres temps i vivències de tota mena. Comença el "Gran tour", estimats i estimades!.
"No s'ha de tocar fort, sinó més aviat romàntic, tranquil, melangiós; ha de donar la sensació de contemplar amb tendresa, d'un cop d'ull, mil records estimats. És com meditar en un clima primaveral, però sota la llum de la lluna", deia Frédéric Chopin. Parlava del seus concerts per a piano, escrits quan encara era a Varsòvia i no havia fet els 21 anys. Tots dos tenen en comú l'estil i la forma i un tercer element, també molt important: la font d'inspiració. Les cartes del jove Chopin escrites a un amic de la infantesa revelen que els dos concerts van ser influenciats pel primer amor del compositor, Konstancja G¿adkowska. Avui viatgem fins a Varsòvia i coneixem una història bellíssima i desconeguda.
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar fins a la primavera del 1924. Ho hem fet per parlar d'un esdeveniment molt important per a la vida musical catalana: la visita de Maurice Ravel a Barcelona. En aquell moment Ravel ja tenia una gran reputació, tant al seu país com fora. La música a casa nostra devia molt a la música del país veí, i Barcelona, com tantes altres ciutats del món, que feia anys que s'emmirallava en París, no podia sentir-se més honorada de rebre un músic genuïnament francès, tot i tenir les arrels maternes basques. En parlem també perquè va néixer tal dia com a avui, el 7 de març, del 1875. Per cert, els actes es van presentar amb el nom de Festival Ravel, i el músic, com a Maurici.
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb dues de les cartes més tristes i delicades, sinó les que més, que Wolfgang Amdeus Mozart va escriure al llarg de la seva vida. En totes dues notifica la mateixa notícia a dues persones: l'amic de la família, l'abat Bullinger, i el seu pare, Leopold. La primera l'escriu la matinada del 4 de juliol del 1778. Anna Maria Perlt, la seva mare, fa poques hores que ha mort i el noi es desfoga amb el seu preceptor i li demana que prepari el seu pare perquè no trigarà gaire a donar-li la notícia ell mateix. La segona l'escriu quan fa sis dies que la mare és morta. Dues cartes delicades, emotives, on Wolfgang posa en mans de Déu el desenllaç fatal.