Durada: 54 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta de la meravellosa poeta italiana Alda Merini. La va escriure a un dels seus psiquiatres mentre estava reclosa, seguint tractaments d'electroxocs i de pastilles que la deixaven estabornida. Va passar més de vint anys, amb entrades i sortides, en psiquiàtrics, anys que va viure separada de les filles i del seu home; anys de profunda solitud: "Sortir-ne viva va ser un miracle, s'hi entrava per morir." Algú ha dit que patia "bogeria d'amor" i que la va acompanyar durant tota la vida. Els seus poemes reconeguts i venerats van fer que fos nominada diverses vegades per al Nobel de Literatura (que no va aconseguir mai).

Durada: 52 min

Avui el nostre particular tour l'hem dedicat a la festa de Sant Jordi, com no podia ser d'altra manera! He preparat un viatge molt adient per a aquesta diada, ple de llibres, poemes, roses, princeses, dracs i fins i tot quadres! Ah, i amb la música com a protagonista.

Durada: 54 min

Avui el nostre particular tour l'he volgut començar amb aquest poema: "Si el món fos escrit en llapis, podria esborrar la lletra que vol ferir; podria esborrar mentides que no cal dir; n'esborraria l'enveja que porta mals; n'esborraria grandeses de mèrit fals... Però és escrit en tinta de mal color: el color brut de la guerra i del dolor (...)", Joana Raspall. A partir d'aquí tot ha anat com una seda!

Durada: 58 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat sota el cel de París, tal com el va viure un jove Josep Pla: "La calma d'alguns barris, la callada solitud tan lliure d'alguns meublés, l'abundància de llibreries, de biblioteques. La vida literària m'apassiona...!" I de fons, música de Ravel.

Durada: 57 min

Avui el nostre particular tour l'he pensat a mida per a aquest dia. Hi trobem música de tota mena; alguna, pensada per a l'ocasió! Quina? Vine i t'ho explico.

Durada: 58 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Roma amb Allegri i Mozart. Hi hem anat amb un Mozart de catorze anys, el que va protagonitzar una història més de la seva genialitat. Va ser un dimecres de Setmana Santa. Com a souvenir, la processó del xurro. És una parada més del viacrucis que els turistes fan per Barcelona. Té lloc cada dia en un local cèntric on hi ha l'esmentada parada. Van a comprar xurros, a saber coses dels xurros, a mullar el xurro i a fotografiar-se amb el xurro, mentre el guia els hi explica, amb totes les llengües possibles, les virtuts del xurro. Una processó laica, antiestètica i poc saludable, però a ells, com babaus, només els hi falta anar de genolls per la vorera! A més, alguns venen a buscar els orígens del xurro sense saber que ve de la Xina! Una menja del s. XII.

Durada: 52 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un músic que va passar gran part de la seva vida a l'exili, a París. Havia fugit amb el seu fill travessant els Pirineus amb només un equipatge, les seves partitures. Desarrelat de la seva terra, nostàlgic del passat i desesperançat del futur del seu país, va bolcar els seus anhels en la música. El trajecte l'hem fet amb el seu conegut Concertino per a guitarra. De fet, hem anat a l'estrena d'aquest concert. Ell era entre el públic. Va ser París. Es deia Salvador Bacarisse.

Durada: 54 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb Pau Casals i un dels seus somnis. El mestre somniava "que el seu país i els homes i les dones que cada dia passaven hores i hores treballant en fàbriques, magatzems, botigues, oficines... tinguessin l'oportunitat de fer música i formar part del panorama musical". Com? Fundant una associació pensada exclusivament per a ells, feta a mida. Naixia així, el 1926, l'Associació Obrera de Concerts.

Durada: 56 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al club de lectura d'"El gran tour". Avui ho hem fet amb un llibre meravellós d'un home que només li agradaven els llibres. Els llibres eren el seu món, el seu jo, el seu univers...! Però un dia el seu món, el seu univers, el seu jo... van ser arrasats. Era jueu. El llibre el va escriure Stefan Zweig. La música, Richard Strauss.

Durada: 58 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que l'autor de la primera òpera romàntica, Carl Maria von Weber, va escriure al seu llibretista Johann Friedrich Kind. L'òpera era "Der Freischütz", (El caçador furtiu). La carta expressa tot l'agraïment del món i li demana que es consideri tan important com ell: "Amic de paternitat compartida, crec que el poeta i músic estem en el mateix nivell (...)"!

Durada: 52 min

Avui hem començat el nostre particular tour amb un poema del 1938: "Que Amèrica torni a ser Amèrica", del poeta afroamericà Langston Hughes: "Deixa que Amèrica sigui Amèrica una altra vegada. Deixa que sigui el somni que solia ser. Deixa que sigui la pionera a la plana buscant una llar on ella mateixa sigui lliure. Deixa que Amèrica sigui el somni que van somiar els somiadors. Deixa que sigui aquesta gran i forta terra d'amor on mai no es confabulin els reis ni maquinin els tirans. Que cap home sigui aixafat per un altre (...)! I hem seguit per racions musicals i illes musicals oblidades!

Durada: 52 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat fins a la tardor del 1881 quan Anton Bruckner gaudia d'una etapa d'optimisme i serenor. Acabava de començar a escriure al mes de setembre la simfonia que el portaria al seu èxit més gran, la Simfonia número 7. i estava content perquè el seu gran ídol Richard Wagner li havia dit que es faria càrrec de l'estrena. Però res va poder ser com ell s'esperava. Amb tot, l'humil i gran compositor aconseguia escriure una de les seves planes més commovedores i una de les fites més grans de la seva carrera...!

Durada: 54 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb el gran tenor Enrico Caruso. Ho hem fet amb ell, "Rigoletto", Verdi i el Liceu. Perquè el 1904, Caruso va venir actuar a Barcelona, la primera i única vegada. Va venir a cantar "Rigoletto", en el paper del Duc de Màntua, i, tot i que va arribar repartint alegria, mestratge i simpatia per tot arreu, va marxar amb el propòsit de no tornar mai més. Per què? Doncs has de fer el viatge i t'ho explicaré.

Durada: 59 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb dos aniversaris. Un és el de Dmitri Xostakóvitx. Hem parlat d'un llibre "Com Xostakóvitx em va salvar la vida", de Stephen Johnson, compositor i periodista de la BBC. El llibre parla de com la música de Xostakóvitx es va anar gestant sota el terror de Stalin, i com va aconseguir donar forma a les pors i esperances d'un poble castigat per la guerra i com també el va ajudar a ell amb les seves neures. L'altre aniversari és el del dictador espanyol. I us porto una auca anònima titulada "La fi del cagaelàstics". N'hi ha per sucar-hi pa: "Pel Sant de la Pilarica a dintre del llit es fica. Diuen que és un refredat que ja el tenen controlat. Tot el 'búnquer' s'esvalota i ja no toquen pilota. L'equip creix i ell empitjora: vint doctors i una doctora. (La doctora que és tanoca per si cal fer un boca-a-boca.) (...) Ens consola que ha patit com pertoca a un malparit. I de fons "Suspiros de España"!" I no cal dir més...

Durada: 1 h

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar amb una carta de Georges Sand a un dels seus amants: "Estic ben emocionada de dir-li que l'altra nit vostè tenia unes ganes bojes de ballar amb mi. Guardo el record del seu petó i m'agradaria que això fos la prova que puc ser estimada per vostè." La música, la melodia de posta, l'ha posada Chopin. Com a souvenir "Dos nits de plaer", una novel·la eròtica!

Durada: 45 min

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una pianista, compositora i directora d'orquestra pràcticament oblidada. Era veneçolana i es deia Teresa Carreño. Considerada una de les grans intèrprets de la seva època, Johannes Brahms, amic seu, l'elogiava d'aquesta manera: "Tu ets un pianista, no una pianista." Com a souvenir avui us porto un regal bellíssim, "Y el canto de todas", un treball que vol donar veu a compositores llatinoamericanes històricament silenciades. Al darrere d'aquest projecte hi ha l'ànima de tot plegat, el guitarrista valencià Rafael Serrallet. Música, sensibilitat i oblit amb l'Orquestra Filharmònica Nacional de Lviv ! No us deixarà indiferents!