Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb Peter Wohlleben i el seu llibre "La vida secreta dels arbres". L'he escollit després de veure que fa pocs dies, en un acte vandàlic d'un adolescent, en un parc nacional d'Anglaterra, va aparèixer tallat un arbre sicòmor de 300 anys, majestuós. El llibre ens permet reflexionar i fer una ullada a la vida oculta dels arbres: com es comuniquen, com es cuiden entre si, què mengen? Un fragment diu: "I què passa quan es tala un arbre? Es mor? Doncs alguns tenen centenars d'anys i la soca encara es manté viva, els seus companys la mantenen viva. I què són ara aquests arbres, exemplars joves o mil·lenaris? Però què és un arbre? (...)! Com a souvenir us he portat un treball meravellós, delicat, sublim. Porta per títol "Els ocells perduts" i té a veure amb el llibre d'avui. Per cert, Shakespeare deia que "els ocells eren les llengües dels arbres"! Tot plegat, bellesa i naturalesa en estat pur.
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar fins a Milà. Hi hem anat per assistir a l'estrena d'una increïble història d'amor i devoció, i uns dels títols més estimats de Puccini, "Madama Butterfly", tot i que aquell dia, el 17 de febrer del 1904, la representació va ser un autèntic desastre. El compositor va entregar amb molt poc temps les partitures i els pocs assajos ho van esguerrar del tot. D'aquell error en va aprendre i en va fer fins a cinc versions. Com a souvenir us he portat un "error", l'etimologia i les segones oportunitats.
Avui el nostre particular viatge, entre altres destins, ens ha fet conèixer una Praga diferent, commovedora. És un poema simfònic de Josef Suk dedicat amb orgull a la seva ciutat natal i capital txeca i titulat precisament "Praga". El músic el va començar a esbossar el 1904, però enmig de la seva composició i en pocs mesos de diferència, rebia el cop duríssim de la mort del seu mestre i sogre, Antonin Dvorak, i de la seva dona, filla de Dvorak, Otilka. Descriu una Praga imbuïda de melangia, de records, de tristesa i de pèrdua. Un dolor commovedor transformat en música!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a l'època daurada de l'òpera francesa, la de Bizet, la de Gounod, Massenet, Saint-Saëns...! Ell també en va ser protagonista. No era músic, però s'hi va endinsar escrivint llibrets d'òperes i obres líriques. Perquè va ser llibretista i també novel·lista i articulista, poeta, va ser un escriptor molt prolífic a qui se li van obrir les portes dels teatres quan amb 33 anys va guanyar un premi del Ministeri de Belles Arts. I a partir d'aquí va trobar un camí que li portaria moltes satisfaccions. Quan va morir, Saint-Saëns va dir que ell sempre l'havia fascinat per la seva bondat, el seu sentit de l'humor i sentit comú, intel·lecte i les seves antenes per captar tot el que era inusual i interessant. Així era Louis Gallet!