àudios

Durada: 57 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Viena el 23 de desembre del 1806. Hem anat a l'estrena del Concert per a violí de Beethoven, en un moment de la seva vida que la inspiració i el treball van sobrepassar tots els límits de la creativitat humana mentre lluitava amb els patiments físics i emocionals. Aquest any va escriure els tres quarts Razumovski, la Quarta Simfonia, les obertures Leonora n. 2, n. 3, la revisió de Fidelio i el seu Concert per a violí (a part d'algunes obres menors). El pas del temps s'encarregaria de donar-li l'apelatiu de geni.

Durada: 59 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat al lloc més nord-occidental del territori contigu dels Estats Units. Per la tribu makah és la fi del món. Els makah han habitat aquest lloc durant uns 3.800 anys i han viscut de manera sostenible amb la natura tot aquest temps. La compositora canadenca Sarah Louise Bassingthwaighte s'ha inspirat en aquest lloc ("un dels meus llocs predilectes per dramàtic i bell") per escriure el seu poema simfònic "Cape Flattery", una música que no deixa indiferent.

Durada: 51 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la lectura d'un llibre que parla de l'inexorable pas del temps! L'ha escrit un filòsof francès! Què qui és? Hauràs de fer el viatge!

Durada: 49 min

Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre d'altres, amb una carta que la poeta francesa del Renaixement Louise Labé va escriure a una altra poeta noble, Clémence de Bourges. S'havien conegut en un convent on totes dues havien rebut la més alta i exquisida educació. Labé era una dona culta i independent que sempre va defensar el dret de les dones a estudiar, que als setze anys (1542) es va disfressar d'home i va acompanyar un amant al setge de Perpinyà i va arribar a prendre part en els combats. La carta va adreçada a de Bourges, però podria anar adreçada a totes les dones de la seva època: "Ha arribat el moment, senyora, que les severes lleis dels homes ja no impedeixin a les dones dedicar-se a les ciències i altres branques del coneixement (...)". Com a regal, una altra poeta del Renaixement, Veronica Franco --aquesta era cortesana, és a dir, treballava com a prostituta de luxe--, a la ciutat de Venècia. La seva inspiració la trobava en els clients. Com? .....!

Durada: 56 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins ens ha fet viatjar amb una estrena que va tenir lloc en diferents dies, anys i llocs. M'explico! Es tracta d'"Iberia", del compositor Isaac Albéniz, i com que es tracta d'una suite de dotze peces per a piano, agrupades en quatre quaderns, i escrits entre els anys 1905 i 1909, els músics els va anar estrenant tan bon punt els acabava d'escriure. La primera estrena va ser el 1906 a París, a la Sala Pleyel, la segona, el 1907 a Sant Joan Lohitzune, la tercera un any després a casa de la princesa de Polignac a París i la darrera, a la Societat Nacional de Música, també a París, tres mesos abans de la mort del compositor. Però si una cosa van tenir en comú els quatre quaderns, les quatre estrenes, és que la pianista va ser la mateixa, Blanca Selva. Un nom molt vinculat a Barcelona als anys 20.

Durada: 53 min

Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, amb una simfonia del compositor anglès Ralph Vaughan Williams. La va titular "Simfonia de Londres". En un assaig escrit als anys 30, el músic deia: "Tot compositor no pot esperar tenir un missatge mundial, però pot esperar raonablement tenir un missatge per al seu propi poble, i molts joves compositors cometen l'error d'imaginar que poden ser universals sense haver estat primer locals. No és raonable suposar que aquells que comparteixen la nostra vida poden tenir algun secret per compartir amb nosaltres més que un compositor estranger?"

Durada: 55 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre de Byung-Chul Han, "La societat del cansament", una de les obres més emblemàtiques d'aquest filòsof sud-coreà nacionalitzat alemany. Han ens parla de plenitud personal i el sentit de la vida en la incessant autoexigència de rendir cada cop més i les conseqüències psicològiques que comporta: cansament, avorriment i indiferència, que deriven en síndromes d'hiperactivitat, impaciència, desatenció i esgotament. I com a banda sonora? Doncs fes el viatge i t'agradarà!

Durada: 1 h 2 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta d'un amic del compositor Serguei Prokófiev. En aquell moment tots dos tenien 22 anys i era una de les seves amistats més properes amb gustos comuns. Tots dos es delectaven per la filosofia, eren uns grans lectors i vivien per a la música. Però va ser una amistat cruelment greu. Per què? Hauràs de fer el viatge per esbrinar-ho!

Durada: 55 min

Avui el nostre particular tour, ens ha fet viatjar al convent italià de Santa Radegonda, a Milà. Ho hem fet en un moment en què els convents van ser un destí forçós de nombroses joves pertanyents a classes acomodades: la reclusió monàstica d'aquestes noies s'explica per la necessitat de preservar les fortunes familiars -que eren arribades al primogènit baró- i evitar les despeses derivades de les costoses dots matrimonials. La vida conventual era, tenint en compte la procedència social de les religioses, molt rellevant tant en termes econòmics com culturals. La majoria dels convents tenien espais dedicats al treball -sala di lavoro- on també es feia música. L'activitat musical als convents abastava l'estudi, la composició, el cant i la interpretació musical amb instruments. Aquest fet explica que la porció més important de música impresa del segle XVII italià composta per dones provingui de l'àmbit religiós. Una d'elles va ser ser Chiara Margarita Cozolani.

Durada: 57 min

El 1750 Georg Friedrich Händel va fer el darrer viatge a la seva terra natal, a Halle. Un any més tard, abatut, escriu en el seu diari: "He arribat aquí el dimecres 13 de febrer, impedit per continuar a causa de la meva visió de l'ull esquerre." El 30 d'agost havia perdut la vista. Escriu: "Eclipsi total. El món s'ha esborrat." Operat tres vegades de cataractes, l'última va ser el novembre del 1752, Händel ja estava absolutament cec. Va morir el Dissabte Sant, el 14 d'abril del 1759.

Durada: 57 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a l'any 1933, quan Hitler va pujar al poder. Aquella mateixa data es complia el 50è aniversari de la mort del compositor Richard Wagner i el dictador va aprofitar-ho per organitzar una gran commemoració al Festival de Bayreuth sota el nom "Wagner i la nova Alemanya". És molt probable que no hi hagi cap altre músic tan lligat al nazisme com Wagner i cap altra música tan empotinada amb associacions ideològiques del Tercer Reich com la seva. En parlem en el viatge d'avui!

Durada: 55 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat per alguns indrets d'aquest inabastable món musical i un d'ells ens ha fet reflexionar amb la música de Messiaen i també ho hem fet amb una cançó de bressol a mena de pregària. Perquè protegir dels mal als que estimem és la cosa més natural del món. Tot té a veure amb la lectura d'avui, que no us deixarà indiferent...!

Durada: 54 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que el químic i músic rus Alexander Borodin va escriure, la primavera del 1875, a una amiga, Ivanova Karmalina. Ella era la dona d'un alt oficial rus, talentosa cantant i col·laboradora en la recerca de cançons tradicionals russes. Com que Borodin sempre va haver de fer malabars entre la composició i la ciència, en una carta li confessa com se sent: "A l'hivern només puc escriure música, quan estic tan malalt que no faig conferències i no vaig al laboratori. Per això els meus amics musicals, contràriament al costum universal, sempre em desitgen no salut, sinó malaltia."

Durada: 54 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar fins a l'illa dels oblidats per conèixer una mica més a fons Ferdinand Ries. Què qui era? Doncs va ser alumne, secretari i amic lleial de Beethoven. Però per damunt de tot, va ser un pianista talentós i va arribar a compondre un catàleg de gairebé dues-centes obres. Com Beethoven, Ries també va néixer a Bonn, ell el 1784. Un músic amb una vida apassionant i una música preciosa, com la que hem pogut escoltar durant el trajecte, el seu Concert n. 3 per a piano.

Durada: 55 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha acostat al dia de l'estrena del Concert per a violí i orquestra en sol menor. És l'última obra escrita per Juli Garreta l'any 1925. Va tenir lloc al Palau de la Música Catalana el 23 d'octubre del 1925. El violí solista va ser Francesc Costa i l'orquestra, la de Pau Casals, amb ell mateix com a director. Dos mesos després, el compositor moria a l'edat de 50 anys i l'obra pràcticament no es tornaria a interpretar.

Durada: 57 min

Avui el nostre particular tour, com és habitual, ens ha fet viatjar per petits racons d'aquest inabastable univers musical. Hem començat marxant a Roma, amb el compositor, director d'orquestra i capellà italià nascut el 1885. Va estar més de quaranta anys fent classes de música a l'Institut Pontifici de Música Sacra, finalment marxava a viure al Brasil i moriria allà. La música que hem sentit és una pregària que va escriure abans de marxar, "Ombra di nube". El seu nom: Licinio Refice. I a partir d'aquí, a fer volar la imaginació!

Durada: 53 min

Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre altres destins, fins al club de lectura amb un llibre de què la seva autora, Mercè Rodoreda, deia: "Si em preguntessin quin dels meus llibres voldria salvar d'un incendi, escolliria aquest." "És un dels meus llibres més estimats, hi veig l'escriptora autodidacta popular, hi veig la periodista i l'esperit d'aventura, hi veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l'exili, i l'amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també hi veig l'esperança i la poesia i el joc."

Durada: 59 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins ens ha fet viatjar amb un músic pràcticament oblidat, Nicola Matteis. Nascut cap al 1650, l'anomenaven "El Napolità", i per això podem deduir que va néixer en aquesta ciutat. Va passar gran part de la seva vida a Anglaterra, encara que no se sap del cert quan s'hi va instal·lar. Es té la certesa que vivia a Londres el 1687. En qualsevol cas, va ser al país anglosaxó on va desenvolupar la seva carrera com a intèrpret de violí i guitarra. També va escriure quatre llibres amb les seves composicions, els dos primers per a violí i continu. Apreciat pel públic anglès, una crítica deia: "L'actitut de Matteis era singular, però expressava tot el que es podia escoltar a l'Anglaterra d'abans. Els seus cops d'arc, els seus vibratos, tot el seu estil era sorprenent. Quan va arribar a Anglaterra era molt pobre, però no més que orgullós". La seva música, injustament oblidada, no us deixarà indiferent.

Durada: 56 min

Avui el nostre tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a un cinema molt particular, el Cinema Paradiso. En realitat el nom era "Nuovo Cinema Paradiso", una pel·lícula del 1988 escrita i dirigida per Giuseppe Tornatore. L'acció té lloc a un poblet de Sicília, després de la II Guerra Mundial i explica els records d'un nen, en Totò, que passarà el seu temps lliure al cinema local del poble, anomenat Paradiso. A més de veure les pel·lícules hi va per estar amb el projeccionista, l'Alfredo, que li ensenya tot el que sap sobre el cinema i la seva feina, fins al punt de convertir-se en el seu gran i fidel amic. La banda sonora la va posar el gran Ennio Morricone.

Durada: 54 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un concert d'un dels grans virtuosos del piano. Fundador del conservatori de Sant Petersburg, ell mateix va ser professor i rector dues vegades, va ser admirat com a pianista i també pel seu art en el camp de la composició i direcció. Era rus i es deia Anton Rubinstein.

Durada: 53 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens proposa viatjar amb Marco Polo. Tenia 17 anys quan, el 1271, va sortir de Venècia --era venecià--i va emprendre un viatge cap a Orient. No anava sol, l'acompanyaven el seu pare i un oncle. Al cap d'un temps, la descripció de tot el que va viure, en forma de llibre, meravellaria el món occidental. Si veniu, ho viurem junts!

Durada: 57 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat a les melodies de posta, a una carta, la que Frederic Mompou va escriure a una altra pianista i compositora, Montserrat Campmany. Aleshores ell tenia 33 anys i ella, 27, i estaven en un moment vital i professional diferent. Per què? Doncs haureu de fer el viatge, a París, per cert, al 4 de maig del 1926.

Durada: 1 h

Avui el nostre particular tour l'hem començat amb un poema: "Totes havíem de ser reines, de quatre reines sobre el mar, Rosalia amb Efigènia i Lucila amb Soletat. Dels quatre regnes, dèiem, indubtables com l'Alcorà, que per grans arribarien fins al mar (...)", de Gabriela Mistral. A partir d'aquí ens hem endinsat en aquest inabastable univers musical i hem arribat, entre altres destins, fins a l'Illa dels Oblidats, en aquest cas oblidada. No us decebrà!

Durada: 59 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb música de Mozart, amb el seu Concert per a piano n. 16. El va escriure establert a Viena, tenia 28 anys. Necessitava sempre material per tocar a les seves acadèmies musicals (un terme de finals del segle XVIII per als concerts), perquè no només era el compositor sinó també l'intèrpret estrella i, a més a més, el brindis de la capital imperial.

Durada: 56 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al Ripollès. Ho hem fet amb "El club de lectura del Gran Tour" però, avui, en lloc de llibre, hem viatjat amb una revista. Acaba de néixer. No té ni un mes de vida. La vaig descobrir anant per aquests mons de Déu per Setmana Santa, en un quiosc del Ripollès. El títol em va atraure. Es diu TAGA. És una petita joia. Tota ella, des del contingut, a l'edició i el seu perquè: "Així com la muntanya del Taga uneix les valls de dos rius, el Ter i el Freser, volem que aquesta revista parli de les dues cares de la natura: la salvatge i la domèstica (...)". L'escriptora barcelonina Mònica Pagés Santacana, arrelada ja fa uns anys en aquesta comarca, n'és l'ànima, junt amb Carla Escarrà i Marta Barceló. Taga segueix els passos de la natura i ho farà trimestralment, inspirant-se amb els seus quatre elements. Llarga vida a la muntanya i a inciatives valentes i nobles com la revista Taga.

Durada: 54 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta de la meravellosa poeta italiana Alda Merini. La va escriure a un dels seus psiquiatres mentre estava reclosa, seguint tractaments d'electroxocs i de pastilles que la deixaven estabornida. Va passar més de vint anys, amb entrades i sortides, en psiquiàtrics, anys que va viure separada de les filles i del seu home; anys de profunda solitud: "Sortir-ne viva va ser un miracle, s'hi entrava per morir." Algú ha dit que patia "bogeria d'amor" i que la va acompanyar durant tota la vida. Els seus poemes reconeguts i venerats van fer que fos nominada diverses vegades per al Nobel de Literatura (que no va aconseguir mai).

Durada: 52 min

Avui el nostre particular tour l'hem dedicat a la festa de Sant Jordi, com no podia ser d'altra manera! He preparat un viatge molt adient per a aquesta diada, ple de llibres, poemes, roses, princeses, dracs i fins i tot quadres! Ah, i amb la música com a protagonista.

Durada: 54 min

Avui el nostre particular tour l'he volgut començar amb aquest poema: "Si el món fos escrit en llapis, podria esborrar la lletra que vol ferir; podria esborrar mentides que no cal dir; n'esborraria l'enveja que porta mals; n'esborraria grandeses de mèrit fals... Però és escrit en tinta de mal color: el color brut de la guerra i del dolor (...)", Joana Raspall. A partir d'aquí tot ha anat com una seda!

Durada: 58 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat sota el cel de París, tal com el va viure un jove Josep Pla: "La calma d'alguns barris, la callada solitud tan lliure d'alguns meublés, l'abundància de llibreries, de biblioteques. La vida literària m'apassiona...!" I de fons, música de Ravel.

Durada: 57 min

Avui el nostre particular tour l'he pensat a mida per a aquest dia. Hi trobem música de tota mena; alguna, pensada per a l'ocasió! Quina? Vine i t'ho explico.