Una portera extremadament xefardera regira l'apartament que han de venir a ocupar una parella que li "sembla misteriosa". Qui són Carme i David per a aquesta pintoresca espia? Qüestió de drogues? Potser prostitució? Però la parella ja fa estona que és en una altra habitació i l'encontre sobtat amb la portera dona lloc a una esborrajada situació agreujada per l'aparició, no menys esborrajada, de la mamà de la Carme que revela l'indecorós estat "civil" del nous llogaters. I tot un flashback en el qual hi entra un psiquiatra amanerat, una ex-esposa ninfómana i un ex-marit ensopit.
Carme i David reben a sopar els seus ex-conjuges respectius. La frívola Cordèlia i el massa seriós Ricard s'han ajuntat també pel seu compte i aquesta situació inquieta la mentalitat analítica de Carme. Enxampat en plena gravació d'un partit de futbol i una pel·lícula a l'hora, el bon jan que és David no entèn que passa al seu voltant. Però l'encontre de quatre persones que, abans, havien tingut una vida sentimental equivocada provoca una corrent d'erotisme nou i sorprenedor tan bon punt es troben enfrontats... i provocats!
David té un vici que no s'assembla a cap altre: és videomaniàtic. Es prometia un diumenge fabulós tot veient pel·lícules d'acció, però la Carme i la mamà han decidit organitzar una inoportuna festeta per ensenyar el piset a la seva monstruosa família. Mentre hom espera l'arribada d'una sèrie de tietes i tiets encopetats i disposats a afartar-se com a lladres, David rep per telèfon una notícia esgarrifosa, la posicia va per les cases a detenir els qui tenen vídeos pirates... Ell en té 1.400! David és a punt de tornar-se boig. Mentre la tieta nimfòmana li busca les pessigolles ell només té una obsessió: amagar "el cos del delicte".
Continua la festa familiar. Les tietes i tiets han resultat uns criticaires temibles, amb una capacitat destructora de campionat. David els mira amb molta hostilitat. La Carme només espera l'arribada d'un personatge molt especial: la seva cosina, excompanya de joc, a la qual no ha vista des que es va fer monja. Ara es diu Sor Condolencia de la Divina Redención, i només parla en llatí. L'acumulació d'incidents precipita un final d'autèntic disbarat amb la irrupció de la més sorprenedora de les convidades.
La portera estrafolària irromp amb el telegrama quilomètric: el pare de David anuncia que es desplaça de Palaupernil a Barcelona per tal de conéixer "l'amistançada" del seu fill. Carme dedueix que es tracta d'un pagès primitiu i té por de fer-lo sentir incòmode amb la seva forma de vida urbana i intel·lectual. Ells dos i la portera es disposen a interpretar una funció "d'espardenya" per rebre el pare pagès però els plans no surten com esperaven.
Carme, que es té per una dona lúcida, comença a sentir unes veus estranyes, que la criden i conversen amb ella. David, espantat, només hi veu dues explicacions: o s'ha tornat alcohòlica o és boja. Entre el psiquiatra i la portera criden una veïna, la senyora Bofill, que és medium. Comencen a aparèixer esperits i fins i tot el cap de la difunta reina Maria Antonieta roda per la taula. Quan David torna a casa es troba amb la sessió d'espiritisme i amb uns esperits estranyíssims que l'ataquen. Qui són? Què volen?
La situació entre l'aristocràtica mamà de la Carme i el pobre David s'ha fet insostenible. El pintoresc psiquiatra de la noia decideix parar un parany a la senyora: el David intentarà conquistar-la per tal de treure fora la seva "natura més secreta". La natura de la mama, en braços del seu gendre resulta escandalosament ardorosa. I recorda que de jove s'assemblava a una artista alemanya que es deia Lya de Putty. El nom ja ho diu tot.
Reunió excepcional a casa: la Carme rep una famosa poetesa que va pel món vestida amb mirinyaque i pamela. Ella, la Sinfonia Mac.Greggor, vol fer una lectura poètica exclusivament per a dones i, si de cas, algun jove ambigu com el psiquiatra de la Carme. David es tanca a la seva habitació, consagrat al video. I l'aparició de la més pintoresca poetesa que han vist les lletres catalanes desencadena una bojeria de la famosa marca Rosa Maria Sardà.
Carme, David i el psiquiatra Narcís esperen la Mama, que ha fet un meravellós viatge a Egipte acompanyada de la senyora Bofill, la veina medium. Narcís, amb la complicitat de la portera, decideix vestir-se de mòmia per sorprender-les. Però la sorpresa més rotunda és la que porten les viatgeres.
Un drama potencial. David vol ser pare, però Carme considera que un fill destorbaria considerablement la seva feina i la seva vida en comú. El papa, la mama i la portera assisteixen al dramàtic enfrontament de la parella. Per il·lustrar la seva teoria, David explica com viurien a les velleses amb un fill bo i perfecte. Carme explica al contrari: tots dos vellets, i un fill que és un mesquí miserable...
Des que a Carme l'han pujat de càrrec, el pobre David ha quedat arraconat. Es passa la nit veient pel·lícules amb la portera, i col·leccionant programes de cinema. La situació és fa intolerable. Una sorpresa ve a canviar la seva vida, però Carme en passa olímpicament. David se sent sol, abandonat, i decideix plantejar una situació definitiva. És el moment de la gran baralla.
Baralles cada cop més violentes i seguides assenyalen una profunda crisi en la parella. Decideixen intercanviar els papers: Carme ha de ser més femenina i David més intel·lectual. Els efectes del canvi són desastrosos. I amb una sumptuosa apoteosi final, que assenyala el mateix temps l'acabament de la sèrie, els personatges s'acomiaden recordant-nos que no han fet sino plagiar "L'amansiment de l'Harpia", de Shakespeare, situada en el nostre temps i la nostra dèria.