El monestir de Sixena, avui en dia, només conserva el temple i una petita part del claustre, però en el seu temps va constituir un important conjunt artístic i religiós. Un monestir d'alta nissaga L'edificació es construeix al segle XII per indicació de Sança de Castella, esposa d'Alfons II d'Aragó, a Vilanova de Sixena, a la província d'Osca. D'estil cistercenc, s'obre el 23 d'abril del 1188, quan hi ingressen monges de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. És una època esplendorosa. Moltes de les religioses són de les millors famílies, la majoria filles de la noblesa catalana i aragonesa. Hi arriben a viure reines i princeses. Durant els segles XIII i XIV, el monestir té en dipòsit una part del tresor reial i acull un important arxiu monàstic. L'any 1321, la infanta Blanca, filla del rei Jaume II, esdevé priora del monestir i és en aquesta època quan augmenta el patrimoni material i cultural de Sixena, amb obres, tapissos, retaules, pintures i mobiliari d'un alt valor artístic. Codi de Blanca d'Aragó Decadència progressiva Però a poc a poc, el monestir de Sixena va perdent pes i influència. El 1410 mor Martí l'Humà sense descendència. En la batalla per la successió, les monges prenen partit per Jaume II d'Urgell, lloctinent del rei finat. Però finalment és Ferran d'Antequera, de la dinastia dels Trastàmara, qui aconsegueix la corona, fruit de l'acord de Catalunya, Aragó i València en el compromís de Casp. Sixena entra en una decadència progressiva i queda tocat de mort quan, ja entrat el segle XIX, la desamortització de Mendizábal obliga les monges a abandonar el monestir. Revifada abans de la Guerra Civil Anys després, el monestir revifa: tornen les monges, i fins i tot hi fan algunes obres de reconstrucció. El 1918, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner hi porta de visita un grup d'alumnes, que involuntàriament deixen un testimoni d'excepció: pinten aquarel·les dels frescos, avui conservades al MNAC, que ens permeten veure com eren els colors llavors. Detall d'una pintura mural. Fresc original i aquarel·la d'un alumne de Folch i Torres (Imatges cedides per la Fundació Amatller i el MNAC) El 1923, el monestir és declarat bé d'interès cultural i això és un dels punts clau del conflicte que s'originarà anys més tard. En aquell moment, el monestir pertany a la diòcesi de Lleida. Sala capitular, 1935 (Imatge cedida per la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic a Catalunya Ràdio) L'inici del conflicte El monestir de Sixena està molt ben valorat per experts i aficionats de l'art medieval, gràcies a les seves pintures murals i els artesanats del sostre. El 2 de juliol del 1936, dues setmanes abans de l'inici de la Guerra Civil, Joaquim Folch i Torres escriu una ressenya a La Vanguardia explicant la visita de dos mesos abans de l'Associació d'Amics dels Museus de Catalunya. L'escriptor i crític d'art remarca la importància de la Sala Capitular del monestir pel seu estil únic i singular, "mescla de bizantí i romànic, amb reflexos àrabs i vivacitats d'art gòtic". Enteixinat del sostre, s. XIII, 1935 (Imatge cedida per la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic a Catalunya Ràdio) Amb la sublevació militar contra la legitimitat republicana, l'anticlericalisme ressorgeix amb força. Només començar la guerra, grups de milicians anarquistes cremen el monestir, l'arrasen i destrueixen moltes de les obres d'art que atresora: els enteixinats de fusta del sostre desapareixen sota les flames, les pintures queden molt malmeses. Els assaltants també profanen les tombes dels reis d'Aragó. Segons alguns historiadors, els incendiaris són aragonesos, veïns del mateix poble de Vilanova de Sixena; d'altres asseguren que eren milícies de la FAI que venien de Catalunya. Estat de la Sala Capitular de Sixena després de l'incendi del 1936 (Imatge cedida per la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic a Catalunya Ràdio) En aquest moment històric arrenca el conflicte que ha arribat fins als nostres dies. Després s'entortolliga molt, però el moment exacte del litigi és aquell. Per preservar el que en queda després de l'atac dels milicians, el bisbat de Lleida, al qual pertany Sixena, decideix traslladar a la capital del Segrià 97 peces d'un alt valor històric i artístic. Al mateix temps, quan el mateix 1936 la Generalitat s'assabenta del fràgil estat en què es troben les pintures murals del monestir, hi envia una expedició encapçalada per l'arquitecte i historiador d'art Josep Gudiol, que decideix arrencar-les per evitar que desapareguin. Extracció dels murals de Sixena, 1936 (Imatges cedides per la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic a Catalunya Ràdio)   Al 1960, s'extreuen les últimes pintures que quedaven a la Sala Capitular del monestir. Extracció de les últimes pintures de Sixena, 1960 (Imatge cedida pel MNAC a Catalunya Ràdio) Durant la dictadura, la comunitat monàstica sobreviu com pot, però al principi dels anys 80 les monges hospitalàries de Sant Joan de Jerusalem abandonen el monestir, en molt mal estat. El 1985 s'hi instal·len les religioses de la família monàstica de Betlem, de l'Assumpció de la Verge i de Sant Bru, que han ocupat el monestir fins fa poc. Diners per a un nou monestir Les religioses santjoanistes que se n'han anat de Sixena volen construir un altre monestir a Valldoreix, però necessiten diners i ofereixen a la Generalitat els objectes dels segles XV i XVI que han pogut arreplegar. Entre el 1983 i el 1994 es tanquen les operacions de compravenda. La Generalitat passa a ser la propietària de caixes sepulcrals, joies, talles de fusta i objectes d'aixovars litúrgics i domèstics. Tots aquests objectes d'alt valor artístic acabaran repartits entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Museu de Lleida, que s'encarreguen de restaurar-los i preservar-los. Caixa sepulcral d'Isabel d'Aragó (c. 1434), monja del monestir, abans exposada al Museu de Lleida i ara a Sixena (ACN) L'any 1995 té lloc un fet decisiu en el litigi que s'esdevindrà anys més tard: el Vaticà decideix dividir la diòcesi de Lleida, que en aquell moment té una història de 800 anys. Com a conseqüència, 111 parròquies de la Franja en territori aragonès passen a dependre de la diòcesi de Barbastre-Montsó que s'acaba de crear. S'obre la caixa dels trons El nou bisbat reclama al de Lleida les obres d'art del Museu Diocesà de la capital de Segrià, originàries d'aquestes parròquies que han canviat de jurisdicció. Al cap de pocs anys, el 1998, el Vaticà dona la raó als aragonesos i ordena als catalans que els les entreguin. Més tard, ja entrat el segle XXI, l'Ajuntament de Vilanova de Sixena i el govern d'Aragó emprenen un llarg procediment judicial per recuperar tots els objectes de Sixena que les monges van vendre i els murals rescatats per la Generalitat. Fins ara, la justícia ha anat donant la raó als aragonesos. El desembre del 2017, el monestir de Sixena s'obre al públic per exposar-hi les obres procedents de Catalunya per sentència judicial. Les sales de l'edifici religiós s'omplen de visitants els caps de setmana, que trasbalsen la vida monàstica. La vintena de monges de Betlem que hi viuen no ho resisteixen, els és impossible viure la seva vocació de silenci i vida amagada, i el juliol del 2020 decideixen anar-se'n. El monestir torna a tenir peces d'art i visitants, però no religioses que hi visquin. La diòcesi de Barbastre-Montsó acomiada les monges de Sixena. 8 juliol 2020 (Europa Press) Finalment, el 15 de gener de 2021, el Tribunal Suprem fa pública la sentència definitiva que dona la raó a l'Aragó. Les peces, doncs, es queden a Sixena.