Com sonava, el català dels antics? L'entendríem si féssim un viatge en el temps? Veurem la Yolanda parlant en llatí a Empúries, llegint les Homilies d'Organyà (que no, no són el primer text conegut en català) i els poemes del rector de Vallfogona... Sabrem com es va anar fent el català i què en va fer Pompeu Fabra, a part de no incloure ni paraulotes ni renecs al diccionari.
La Yolanda Sey viatja en el temps a l'última manifestació del 8 de març i decideix investigar quines han estat les aportacions del feminisme al català. Hi ha un català "de gènere"? Parlarà amb lingüistes de la importància de Carme Junyent i Eulàlia Lledó, amb artistes com Clara Peya, amb mestres i comunicòlogues, i també amb escriptores com Bel Olid, Lolita Bosch, Llucia Ramis, Jenn Díaz o Anna Manso.
En Guillem Albà investiga com i per què aprenen català els adults, des de les classes del Consorci i les parelles lingüístiques fins a la relació entre àvies i nets, les colles castelleres, la feina en un bar xinès o la vida de "katalonski". A més de Halldor Mar, ens acompanyen els lingüistes Marina Massaguer i Daniel Cassany, i el professor David Valls amb els seus alumnes d'ESO a la Vall d'Hebron.
Qui mana del català? Qui pot decidir que se suprimeixin els diacrítics, o que una paraula entri al diccionari? En Guillem visita l'Institut d'Estudis Catalans, coneix la màxima autoritat de la llengua i li fa alguna pregunta incòmoda. Parlem d'ortografia ("que desperta passions"), de diccionaris i desobediències, i descobrim -entre altres coses- que als diccionaris és molt més divertida la H que la I.
Li falta contundència, al català, o és una llengua perfectament vàlida per insultar sense pietat? El lingüista Pau Vidal ensenya a en Guillem Albà els cent insults imprescindibles. La periodista Natza Farré i la jurista Tània Verge hi posen la perspectiva de gènere, i l'antropòleg Adrià Pujol, juntament amb Albert Pla Nualart, parlen sobre correcció política. Una àrbitre de futbol, uns quants ciclistes, dones polítiques i un professor de grec completen la recerca.
La Yolanda es demana d'on surten els noms de la natura: fenòmens meteorològics, plantes i conreus, noms científics d'escarbats i noms vulgars d'ocells llunyans. Com s'ho fa el català per anomenar tot això? L'ajudaran homes i dones del temps, lingüistes del Termcat, pagesos de l'avellana, entomòlegs i ornitòlegs... i un paremiòleg, en Víctor Pàmies, l'home que ho sap tot sobre els refranys.
En el primer programa, Yolanda Sey i Guillem Albà passen les proves per presentar "El Llenguado". Començaran investigant com ha de ser la llengua dels mitjans. Mònica Terribas, Jordi Basté, Màrius Serra i l'equip de "Com si fos ahir" els donaran un cop de mà. Guillem Albà, a més, viatjarà a l'Albera per conèixer el català de tramuntana.