Els llocs exactes i les barreres o obstacles que impedeixen als sense sostre instal·lar-s'hi o dormir es poden localitzar en un mapa col·laboratiu impulsat per la Fundació Arrels. És una eina de sensibilització en què han participat uns 450 joves d'instituts i entitats juvenils, a més d'empreses i particulars de Barcelona, l'Hospitalet, Badalona o Mataró. Situant tots aquests obstacles arquitectònics en un mapa, Arrels vol denunciar que les barreres vulneren els drets de les persones que viuen al carrer. L'entitat apunta que es tracta d'una mesura ineficaç perquè no va a l'arrel del problema, sinó que simplement expulsa qui el pateix cap a una altra banda.  Hem sortit al carrer amb un grup d'estudiants de quart d'ESO de l'IES Viladomat que fan el projecte de servei comunitari sobre els sensesostre. Després de visitar el centre d'Arrels i conèixer de primera mà persones que han viscut al carrer, ara toca treballar sobre el terreny per localitzar i marcar tots els exemples d'arquitectura hostil que trobin al seu barri.  "Què hem de fer?" diu l'Aura, la professora de l'IES Viladomat que acompanya els alumnes, "doncs quan trobem elements d'arquitectura hostil els hem de fer fotos i després les pugem al mapa aquest que comparteix Arrels. A més a més, també hi hem de pujar una descripció del que ens hem trobat". Els alumnes porten adhesius amb codis QR per documentar cada element de disseny hostil que detectin (3cat/Mar Riera) Els estudiants tenen clar què han de buscar, ho resumeix la Nora: Elements d'arquitectura colocats expressament a un lloc perquè la gent sense sostre no s'hi pugui estar. Per exemple a bancs o escales hi posen punxes per impedir que la gent hi dormi. I de seguida en trobem exemples. "Mireu, aquí mateix, aquests bancs, us hi heu fixat, com són? Són arquitectura hostil o no? Com serien els bancs normals?" pregunta l'Aura. Els alumnes no tenen gaires dubtes: "Serien més llargs i hi cabria una persona estirada". L'Aura diu que sí: "Doncs podríem fer una foto i afegir-hi un punt, aquí." Bancs dissenyats perquè ningú s'hi pugui estirar Bancs per una sola persona o que tenen braços al mig, pilones, punxes, boles de formigó, superfícies inclinades en ampits de finestres o als graons de les portes, tanques metàl·liques, elements dissuasius als aparadors... Tot són mostres de l'anomenat disseny defensiu, que passen desapercebudes per a la majoria de ciutadans, però que compliquen molt la vida a la gent que no té llar i ha de sobreviure al carrer.  Una de les estudiants marca amb el codi QR aquesta superfície inclinada, pensada perquè ningú s'hi pugui asseure o estirar (3Cat/Mar Riera) La Sònia, l'altra professora que participa en el projecte, explica que n'han trobat tants exemples que la feina l'acabaran a l'institut: "Volíem anar documentant les ubicacions a peu de carrer, però és una mica complicat, i ho farem a l'institut. Ens apuntem l'adreça de cada foto i quan siguem a classe, ho passarem al mapa". I és que en qüestió d'una hora, trobem tota mena de barreres pel barri amb els estudiants: "Hem vist que posen com unes barres a terra perquè no es puguin estirar. A més, també hi ha com una tanca petita al costat perquè no hi puguin estar còmodes" diu el Víctor. "Aquí es veu molt clar, no queda espai per fer gairebé res..." assenyala el Jesús, "allà hi ha un noi, però està estirat com pot entremig de diferents elements".  Dormir encaixat entre pilones i elements de formigó (3Cat/Mar Riera) Arrels remarca que l'arquitectura hostil dificulta molt el dia a dia de la gent sense casa, perquè no troben llocs segurs on descansar, incrementa l'estrès i l'ansietat que es pateix al carrer i dificulta la feina dels equips de suport, perquè quan una persona es veu obligada a canviar el lloc on dorm, se'n perd la pista i és molt difícil restablir-hi el contacte. Però per sobre de tot denuncien que criminalitza les persones més indefenses i no aporta cap solució ni actua sobre les causes de la pobresa. Els estudiants que han participat en el projecte coincideixen que l'experiència els ha servit: "M'ha ensenyat com es pot ajudar a la gent sense llar d'una manera respectuosa. No calen sempre grans actes, amb petits detalls també els pots ajudar molt" apunta l'Anna. "Ara m'hi fixo molt més i penso que això que estan fent no està gaire bé" diu l'Eloi "perquè tots som persones, siguis pobre, ric o una persona que viu al carrer, tots som persones i ens hem de respectar". I ho remata la Jocelyn: "Ha sigut un projecte d'aprenentatge d'una realitat, perquè és una realitat que moltes vegades fem com si no hi fos, hi tanquem els ulls. Però si en fóssim més conscients podríem ajudar"