"El mar, en suspens": La importància de les reserves marines per recuperar la biodiversitat

El parc natural del cap de Creus, des que es va crear fa 26 anys, no disposa de cap pla amb les normes de protecció de la part marina. El 2014, es va fer un intent de tirar-lo endavant, però hi va haver tanta oposició per part d'ajuntaments i del sector econòmic que es va aturar. Ara, després de negociar amb els diferents sectors socioeconòmics implicats i de cedir a algunes pressions, la junta rectora del parc acaba de fer una proposta nova de PRUG (pla rector d'ús i gestió de l'àmbit marí). El cap de Creus només té dinou hectàrees de protecció estricta a l'illa de s'Encalladora. És a dir, una reserva en què no es pot pescar ni fer cap activitat. Només s'hi poden capbussar els científics, amb autorització prèvia. I també és una de les zones més atractives per als pescadors furtius. S'Encalladora, l'únic espai del Cap de Creus amb una protecció estricta, on no es pot fer cap activitat (3Cat) Tot i que aquest pla, el PRUG, tindrà una vigència de quatre anys i després es podrà tornar a modificar, la por de les entitats ecologistes és que no es reformi mai més, perquè ha hagut de superar moltes reticències i obstacles. Ponç Feliu, director del parc natural del cap de Creus: "Com a societat hem de ser conscients que som molta gent. I, per tant, en espais protegits, hauríem de ser conscients que petites renúncies poden garantir que, en el futur, hi puguem seguir fent el que hi fèiem, però d'una forma diferent." El reportatge "El mar, en suspens", del "30 minuts", es fixa en les reserves marines catalanes. Són objecte de massificació turística, excés d'embarcacions d'esbarjo, sobrepesca i activitats furtives. I es planteja un model a seguir: el parc nacional de Port-Cros. És una illa de la Costa Blava, a França, que es va declarar àrea marina protegida durant la dècada dels seixanta. És la primera d'Europa i de la Mediterrània. Científics de prestigi internacional parlen dels resultats de la conservació durant una seixantena d'anys i, de protegir-ne, com si fos el cofre d'un tresor, la biodiversitat. Una imatge d'embarcacions a la badia de Cadaqués. Les reserves marines catalanes són objecte de massificació turística, excés d'embarcacions d'esbarjo, sobrepesca i activitats furtives (3Cat) També es mostra de prop la xacra de la pesca furtiva a la reserva natural integral de s'Encalladora, al cap de Creus. Pescadors professionals i recreatius, inspectors de pesca i agents rurals en busquen un en particular. Una cerca que es fa molt difícil, per la manca de mitjans i la dificultat d'abastar una àrea tan extensa. Mikel Zabala, biòleg marí i membre de la Institució Alt-empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN): "El cap de Creus és un cas emblemàtic d'un parc de paper. Només existeix sobre el paper dels mapes. La gestió de la part marina és exactament igual que en qualsevol altre tram de costa. No hi ha protecció." Aquest "30 minuts" s'endinsa en la importància de tenir unes reserves marines ben gestionades i vigilades per recuperar els ecosistemes vulnerables a causa de les diferents activitats humanes i de l'escalfament global. La regulació i la vigilància són imprescindibles per recuperar la biodiversitat marina del litoral català. Una imatge del fons marí del Cap Norfeu, al Cap de Creus (3Cat) Fitxa tècnica: Un reportatge de Georgina Pujol i Sara Segarra Imatge i muntatge: Pere Salvadó Producció: Míriam Mendoza "El mar, en suspens" és una producció de 3Cat