A Catalunya, dos de cada deu persones que han passat per la presó tornen a delinquir un cop estan en llibertat. Són càlculs del Departament de Justícia. És una de les taxes de reincidència més baixes d'Europa. "La taxa de reincidència a Catalunya és una de les més baixes d'Europa." Tot i això, els professionals del sistema d'execució penal català ho tenen clar: cal apostar pel medi obert i les mesures penals alternatives perquè la xifra encara es redueixi més. És l'únic punt en el qual estan d'acord tots els protagonistes de Temps mort, un pòdcast dedicat a visibilitzar l'impacte de la privació de llibertat en la població jove. I és que... per què serveix la presó i què caldria canviar? "És absurd que es plantegi reinserir una persona allunyada en un centre penitenciari, i no de forma connectada a la societat." És una reflexió de Marc Viu, advocat penalista i voluntari a l'entitat Justícia i Pau. Com altres professionals del sector, considera que cal canviar la visió que la societat té de la presó: que deixi de veure's com un espai de càstig per ser una eina real de rehabilitació. "És absurd que es plantegi reinserir una persona allunyada en un centre penitenciari, i no de forma connectada a la societat." Per aconseguir-ho, apunta a la necessitat de dotar els programes de medi obert de recursos econòmics i de personal. El medi obert és un conjunt de mesures penals que es desenvolupen fora de la presó, en l'ambient comunitari. Trepitjar el carrer a poc a poc L'eficàcia del medi obert està demostrada per les estadístiques de Justícia. Les persones que surten en llibertat definitiva des del tercer grau, és a dir, després de fer permisos i una tornada progressiva a la societat, tenen una taxa de reincidència del 10%. En canvi, més de la meitat dels interns que viuen la condemna en el medi tancat tornen a delinquir quan són lliures. L'acompanyament postpenitenciari és clau per assolir la rehabilitació, sobretot quan es tracta de gent jove. Al Centre Penitenciari de Joves estan empresonats nois d'entre 18 i 24 anys. La majoria hi són per delictes contra la propietat o l'ordre socioeconòmic, el tipus de delinqüència on la reincidència és més habitual. "Amb el tercer grau, la persona pot treballar les situacions desiguals que l'han portada a la presó." Un cop compleixen la pena, els joves han de buscar-se la vida. El pas per la privació de llibertat prepara els joves per reintegrar-se a la societat? Si no volen tornar a la presó, han de desistir del delicte. Per aconseguir-ho, és essencial que la persona trobi una casa, accedeixi al mercat laboral i visqui en un ambient estable. Però, alhora, són factors que difícilment es poden gestionar des de l'aïllament penitenciari, per això, especialistes com Marc Viu remarquen la importància de fer programes de tractament que facilitin la vida en l'exterior: "Amb el tercer grau, la persona pot treballar les situacions desiguals que l'han portada a la presó." Mesures penals alternatives "És impossible pensar que hem de trencar tots els murs de les presons", diu el pare Josep Maria Carod. És un capellà mercedari que treballa al centre de Joves des de fa gairebé 20 anys. "Hi ha gent que no pot viure en societat, però no tothom, per això hem d'apostar per les mesures penals alternatives." "Hi ha gent que no pot viure en societat, però no tothom, per això hem d'apostar per les mesures penals alternatives." Ell proposa que s'actuï fins i tot abans de l'empresonament per evitar el trencament amb l'entorn familiar, personal, laboral i comunitari de la persona. Especialment, si el condemnat és algú jove que té tota una vida al davant. Per això, planteja que els jutges dictaminin més sovint solucions com els treballs en benefici de la comunitat: "Seria una lliçó de convivència per al condemnat, però també per a la societat." El Consell d'Europa confirma que durant el 2022 la majoria d'estats membre han augmentat les mesures que no comporten privació de llibertat. Alguns exemples són la vigilància amb turmellera electrònica, els serveis comunitaris, els tractaments de deshabituació de les drogues o l'obligatorietat de fer formacions. L'activista política Angela Davis diu en el seu llibre "Podem abolir les presons?" que per assolir un món sense centres penitenciaris, cal fer moltes transformacions radicals en la societat, i no només en el sistema d'execució penal. I fa referència al professor Arthur Waskow: "L'única alternativa completa a la privació de llibertat és construir societats que no necessitin presons." "L'única alternativa completa a la privació de llibertat és construir societats que no necessitin presons." És un ideal amb el qual la majoria de protagonistes de "Temps mort" hi estan d'acord, però ara per ara no sembla factible. Per tant, l'aposta conjunta a curt termini és l'enfortiment del medi obert i les mesures penals que no suposin l'aïllament total de la persona respecte a la societat a la qual, algun dia, haurà de tornar.