El més impressionant de La Marató són els testimonis

Un dels testimonis de La Marató arriba a la tele. El rep amb un somriure l'equip de recepció de convidats, l'acullen els redactors que ja va conèixer uns mesos enrere quan van preparar l'entrevista, el realitzador li explica com anirà la posada en escena, la productora li porta una aigua però li diu que si prefereix alguna altra cosa també l'hi portarà, les maquilladores -que sempre estan de bon humor- el fan riure, les estilistes li asseguren que fa patxoca, el tècnic de so li diu que no s'espanti que li tocarà el cul però que és per posar-li el micròfon, la directora de La Marató se li acosta per agrair-li que hagi vingut, la presentadora el saluda efusivament, de prop és molt més alta que per la tele però és com si la conegués de tota la vida. Parlen una estona i ella li diu que s'oblidi de la càmera, que tot serà com si estiguessin fent un cafè... L'auxiliar de plató l'ajuda a seure a la cadira i després el regidor diu "3, 2, 1... parlant!" A partir d'aquí ja no cal que us ho expliqui, perquè ja ho vau veure ahir per la tele. El que més m'impressiona de La Marató són els testimonis. Pel que expliquen i per la seva valentia. És gràcies a elles i ells, que La Marató aconsegueix visibilitzar, trencar tabús i estigmes i normalitzar una realitat que ens envolta encara que sovint no la vulguem veure. 'impressionen els testimonis i també, deixeu-m'ho dir, la feina que fan perquè se sentin còmodes tots i cadascun dels professionals de TV3, Catalunya Ràdio i les televisions locals de La Xarxa. Perquè un dels reclams de La Marató d'aquest any era que la presentàvem 30 presentadors i presentadores però no és res comparat amb els centenars de professionals que no es veuen i encara menys amb la solidaritat inacabable dels que sou a casa.