En les últimes hores he sentit alguns amics que estan molt apassionats parlant de la separació de la infanta. Un d'ells em deia: "I aquest divorci, qui el pagarà?" I l'altre contestava tot alterat: "Doncs tots plegats, com ho hem fet sempre", i afegia: "Hem pagat totes les festes de la corona, tant si eren amoroses o sexuals, com les d'assassinar elefants, com les de viure a cos de rei". I així anem omplint les hores i a mi, tot plegat, em fa riure... Sí, perquè tots ells estan molt distrets amb la separació i la crítica a la monarquia i, en canvi, no ens avergonyeix no haver estat capaços durant tots aquests anys de fer-los fora amb raons legítimes i de justícia moral. Som incapaços de sortir massivament al carrer i parar-ho tot. I no només per la corona, també per l'abús del preu de l'electricitat, per la defensa de la llengua a l'escola i de tantes altres coses. Ens hem acostumat a bordar molt i mossegar poc. Oblidem la separació de la infanta, que només són les molles, i agafem-nos d'una vegada per totes al moll de l'os de la corona... Que si tu l'estires fort per aquí i jo l'estiro fort per allà, potser algun dia tombarà i ens podrem alliberar.