Frederick Fleet, el mariner del Titanic que es va menjar l'iceberg amb patates, seria el primer personatge del programa. De bon principi, les biografies havien de durar uns 12 minuts; per tant, només necessitàvem unes quantes anècdotes de la seva vida per farcir la història; i el punt central, allà on ens entretindríem més estona, seria la part del naufragi. Quin descobriment de personatge! Sense voler-ho, havíem trobat una biografia perfecta, una vida d'allò més dramàtica: en Frederick no arriba a conèixer el seu pare, i la seva mare l'abandona en un orfenat. El nano treballa del que pot fins que li surt l'oportunitat de formar part de la tripulació del Titanic. Després de sobreviure al naufragi, en Frederick lluita en les dues guerres mundials. En totes dues!    Perseguit pels fantasmes del transatlàntic i avergonyit per haver sobreviscut, el pobre home cau en una depressió, s'arruïna i acaba fent de carter. La seva dona l'abandona i, ara ve la rematada final, s'acaba suïcidant. Quina vida! Només hi faltava la tuberculosi! Teníem contingut de sobres per construir el personatge; podíem inclús narrar la seva estada a l'orfenat. Com més coses expliquéssim d'ell, més estima li agafarien els oients i més ens impactaria el final. La presentació del personatge originalment era així: Fragment del guió original del primer capítol d'"El búnquer" Amb aquesta petita descripció, ja ens el podíem imaginar una mica a l'estil Oliver Twist: escardalenc, amb la roba plena de cosits i amb la cara emmascarada. De totes maneres, encara volíem perfilar-lo més, afegir-hi algun detall que ens ajudés a imaginar-nos la seva cara; que un nen orfe tingués la mirada pura i brillant era la cosa més descriptiva del món. Doncs au: "Entre els seus carrers bruts i atrafegats ronda en Frederick Fleet, un jovenet de mirada pura i brillant. En Frederick no coneix el seu pare [...]" La frase tenia mala llet i es va decidir utilitzar-la per a la resta de personatges, fos quina fos la seva condició. Era un bon peu per començar les descripcions i un running gag efectiu. Com que els primers guions gairebé es van escriure en paral·lel, el pobre James Bowman, l'escocès boig que va inventar la bombeta incandescent (capítol 1x03), NO va tenir mirada pura i brillant. James Bowman, l'escocès damnificat sense la mirada que li correspon Al llarg de la resta de temporades hem detectat (o ens han fet saber) que a uns quants personatges més també els falta aquest atribut. Aquí hem d'entonar el mea culpa, la intenció era que a tots i cadascun d'ells els brillés la mirada. Si no ha sigut així és perquè ens ha passat per alt.