El pacient de Londres: "El VIH és odi i el càncer és amor"

El nom artístic d'Adam Castillejo (Caracas, 1979) és el pacient de Londres. Ell és una de les cinc persones al món que s'ha curat del virus del VIH. Concretament, és el segon cas reportat a escala internacional, una dècada després que ho fes el pacient de Berlín, Timothy Ray Brown. Els anys següents va ser el torn del pacient de Düsseldorf, el de Nova York i el de Ciutat Esperança.

Aquests dies l'Adam ha passat per Barcelona, convidat per la Fundació Lluita contra les Infeccions, per compartir la seva història amb metges i pacients. També ha passat pels micròfons del Catalunya Nit, on ha compartit la seva història. Tot va començar la primavera del 2003, quan l'Adam només tenia 23 anys:

"El dia que vaig rebre el diagnòstic va ser una sentència de mort. Et deien que era culpa teva, pel teu estil de vida. No ho podia dir a ningú; va marcar la meva vida."

L'Adam recorda que va viure el diagnòstic de manera molt traumàtica, però que va tenir la sort de tenir una parella en aquell moment que li va fer costat:

"Em va fer tornar a sentir humà, i des d'aleshores vaig fer que el VIH no em definís."

Conviure amb la malaltia, sense tractament

En aquella època, l'Adam explica que no va tenir l'oportunitat de rebre el tractament antiretroviral com passa ara. Això va fer que fos VIH positiu durant molt anys:

"Vaig tenir la responsabilitat de viure i matenir-me segur, també amb els altres. És una responsabilitat que et posen a sobre i va ser molt dur per a mi, perquè tot i que no vols que el VIH et defineixi, sempre has d'estar pendent del teu voltant."

Les persones diagnosticades amb VIH tenen més números de desenvolupar un càncer, perquè el seu sistema immunitari és deficient. I això és el que li va passar a l'Adam. Vuit anys després del primer diagnòstic n'hi va arribar un altre, un linfoma molt agressiu en etapa 4:

"Em van tornar a donar una sentència de mort, però aquesta vegada hi havia compassió, suport, empatia i l'oportunitat de dir que estava malalt."

L'experiència de ser malalt de VIH i malalt de càncer era totalment diferent. Amb el VIH li havien fet sentir culpa; amb el càncer, no:

"Sempre dic que el VIH és odi i el càncer és amor. Són dues malalties, una amb estigma i una altra sense estigma."

Punt d'inflexió: de terminal a la curació

Al cap de quatre anys i mig de quimioteràpia l'Adam no millorava, i l'any 2015 els metges el donaven per perdut. Li deien que, segons les estadístiques, gent com ell moria. L'Adam, però, no es va donar per vençut i va demanar una segona opinió mèdica. Després de buscar i buscar per internet amb un amic, van trobar el doctor Ian Gabriel, de l'Hospital de Londres, que es va arriscar amb un tractament innovador:

"Allà vaig entendre per primer cop que el VIH m'havia discriminat. L'anterior equip mèdic no m'havia donat la possibilitat d'un trasplantament per ser VIH. No tenien experiència en altres casos i no es volien arriscar a perdre'm."

Quan li van dir que li podien curar dues malalties incurables, el VIH i el càncer, va pensar que li havia tocat la loteria.

Ambaixador de l'esperança

Malgrat que s'ha curat, l'Adam no es desvincula de la comunitat que conviu amb el VIH i continua treballant per teixir ponts entre la comunitat científica i mèdica i la societat, sobretot els pacients amb el virus.

"Per mi és una responsabilitat amb la ciència, la humanitat i la comunitat VIH, de la qual sempre formaré part amb molt d'orgull. Els demano que no perdin l'esperança; jo no les vaig perdre mai."

I per això aquests dies ha passat per l'Hospital Germans Trias de Badalona, on també hi ha l'Institut de Recerca de la Sida, l'IrsiCaixa. El professor d'investigació ICREA Javier Martínez-Picado és un dels investigadors que coneix de prop el cas de l'Adam, el pacient de Londres:

"Jo crec que en el cas de l'Adam i pel temps que fa que ha deixat el tractament antirretroviral, podem parlar de cura. No cal que hi afegim l'adjectiu funcional, necessàriament. Amb això soc molt optimista."

Cura funcional vol dir mantenir el virus a ratlla; amb l'Adam estem parlant de cura definitiva, i la investigació amb la recerca de noves teràpies avança cap aquí, ja siguin vacunes o tractaments.

"Durant molts anys jo ja treballava en investigació del VIH. La curació del VIH era una entelèquia, ningú es pensava que es pogués aconseguir mai. El cas del pacient de Berlín va ser un indici, però molta gent pensava que era una casualitat difícil d'entendre. Quatre casos més de curació de VIH indiquen que ja no és una casualitat."

Els cinc pacients del món que s'han curat del VIH, un d'ells l'Adam, també tenien un càncer hematològic, pel qual es van haver de sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare. La casualitat va fer que una mutació del donant impedís que el VIH entrés a les cèl·lules, i així es van deslliurar del virus. Aquest tractament, malgrat que no és aplicable a tota la població, perquè comporta molts riscos, ha permès avançar molt en la lluita contra la sida.