En un escenari de màxima volatilitat, el País Valencià es prepara per a unes eleccions autonòmiques que s'han avançat per fer-les coincidir amb les espanyoles i marcar un caràcter diferenciat de la resta d'autonomies. L'avançament electoral deixa a la corda fluixa el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. El País Valencià ha estat tradicionalment un laboratori electoral de cara a pactes per arribar a La Moncloa, segons el sociòleg Francesc Viadel: "És un territori molt donat a l'experimentació de les coses que després han de passar a Madrid i a la resta d'Espanya. Es podria assajar un acord entre el PSPV i Ciutadans. Al País Valencià es podria anticipar un acord eventual entre Pedro Sánchez i Albert Rivera." La influència de la qüestió catalana La incògnita de Vox, l'empenta de Ciutadans i l'herència de la corrupció són en un plat de la balança. En l'altre, la llengua a l'escola, les millores en benestar social i l'infrafinançament denunciat per l'esquerra. "Al País Valencià, la dreta està dretanitzant-se i això permet als socialistes ocupar un espai de centralitat", detalla el politòleg Amadeu Mezquida. "El PSOE intenta captar el votant de centredreta espantat per la deriva de la dreta." L'escenari està marcat inevitablement per la qüestió catalana, que incomoda alguns sectors de Compromís, alerta Mesquida: "Les eleccions s'emmarquen dins una batalla entre Catalunya i Espanya, o entre Madrid i Barcelona, en què els valencians queden invisibilitzats. Compromís intenta donar visibilitat a la qüestió valenciana, que, sempre, queda tapada per Catalunya." En precampanya hi ha un silenci aclaparador sobre la crisi a Catalunya i una indefinició que a vegades fa un soroll eixordador, com el menyspreu demostrat a Twitter per Mónica Oltra, la líder de Compromís, quan va respondre amb males paraules una invitació de Carles Puigdemont: He dit i sostinc que mentre altres persones entraven en presó, vosté penjava fotos al twitter dels seus dinarots a Bèlgica. Dos maneres ben diferents d'encarar els principis en política. Agraïda per la invitació als "seus viatges" però tinc massa faena treballant per les persones — Mónica Oltra Jarque (@monicaoltra) 11 de febrer de 2019 La polèmica entre Carles Puigdemont i Mónica Oltra ha escandalitzat l'independentisme català i va suposar un desengany entre les files de Compromís. "Els militants de Compromís demanen una altra sensibilitat democràtica amb el que està passant a Catalunya", assegura el sociòleg Francesc Viadel. Primeres eleccions dels nous mitjans de comunicació públics La televisió À Punt -que encara no fa ni un any que camina- tindrà l'oportunitat de guanyar visibilitat cobrint les seves primeres eleccions autonòmiques, després de crear moltes expectatives i despertar l'entusiasme inicial. Programes culturals com "Plaerdemavida" han guanyat el suport incondicional del sector: "La primera reacció que vaig tindre va ser que coneixia les persones que hi eixien. Abans, amb Canal 9, això no passava", explica Àfrica Ramírez, presidenta de l'Associació d'Editors del País Valencià. El tancament de Canal 9, vaixell insígnia de la corrupció del PP, va ser dramàtic, però s'han pres mesures perquè això no torni a passar, com assegura Antoni Montiel, exlíder de Podem i impulsor de la ILP que va posar en marxa els nous canals públics: "Encara que guanyara el PP, no podria tancar la ràdio i televisió públiques valencianes. Hem portat l'adversari al nostre terreny i ja no ho tindrà tan fàcil si vol tornar a tancar la ràdio i la televisió." La recuperació de la televisió pública ha estat un dels compromisos del govern del Botànic -el PSPV, Compromís i Podem- i ha costat molt de posar en marxa. En un dels programes estrella d'À Punt, "A tu què t'importa?", es vol prendre el pols dels valencians. "A la gent el que li interessa és el que es parla al café: els lloguers assequibles, la feina, els salaris dignes i que els polítics siguen honestos", explica Esperança Camps, sotsdirectora d'Informatius no diaris d'À Punt Televisió. La campanya ve carregada d'una pirotècnia que amaga el debat sobre si l'acció del govern del Botànic ha estat cosmètica i si, finalment, seguiran manant els de sempre a les maquinàries de les institucions i al timó de l'economia.