La mort de Charlie Rivel fa 40 anys: la primera notícia que va emetre Catalunya Ràdio

El 26 de juliol de 1983, Catalunya Ràdio va encetar la seva llarga carrera informativa amb una notícia trista, encara que esperada: Charlie Rivel, el nostre pallasso universal, acabava de morir. Era un dimarts de final de juliol, un dia tranquil. Una colla de joves periodistes, acabats de llicenciar o encara estudiant, s'esforçaven al màxim per demostrar la seva vàlua. Estaven en període de proves i, si les passaven, aconseguirien entrar a treballar a Catalunya Ràdio, que acabava de néixer. El nas d'una jove redactora va fer possible la primícia de la mort de Charlie Rivel (lex.d.k) No hi havia gaire oferta laboral per a periodistes en aquell moment, o això semblava, i tenir feina a la incipient emissora pública, el primer gran mitjà de la Generalitat després de la dictadura, era un sou segur, però també un gran orgull i una gran oportunitat de treballar pel país i la llengua catalana. Eva Algarra era la cap dels Serveis Informatius. Comandava un equip encara en formació de nois i noies de vint-i-pocs anys amb la consigna d'explicar el món des de Catalunya, amb una llengua planera i tan col·loquial com ho permetés la formalitat dels informatius. Eva Algarra, la primera cap dels Serveis Informatius (Catalunya Ràdio) A fora, a la Diagonal, feia calor. El local de l'antiga empresa Víctor Sagi encara no s'havia condicionat per allotjar-hi la ràdio. Al cap de poques setmanes, aquell espai es convertiria en "Beirut", el malnom que va rebre mentre s'hi feien les obres d'adequació necessàries. Aquells primers temps de Catalunya Ràdio, els estudis encara eren provisionals. No hi havia el que en l'argot radiofònic es coneix com a "peixera", la separació física i acústica entre l'estudi i el control, que estava presidit per una taula de so una mica precària, els enormes Revox amb què es "tiraven" les cintes amb els talls de veu i els plats que feien sonar els discos de vinil. Amb un telèfon semblant a aquest va arribar a Catalunya Ràdio la notícia de la mort del pallasso universal (Pxfuel) Els joves periodistes anaven treballant sobre la marxa, improvisant sovint i deixant-se emportar per la intuïció. I així van actuar quan, de sobte, la tranquil·litat es va fer miques. L'olfacte de Rosa Maria Canas, una de les aspirants a un lloc de redactora, va fer pujar l'adrenalina a tot el grup: "Jo sabia que Charlie Rivel estava hospitalitzat, estava bastant malament. Vaig tenir la iniciativa de trucar a l'hospital per saber com evolucionava i la persona que em va atendre al telèfon em va dir que tot just en aquell moment s'acabava de morir." Quina primícia! No es podia deixar escapar! A la Rosa Maria li va faltar temps per anar a parlar amb l'Eva, que va prendre la millor decisió. "Pareu màquines!", va dir: "En vista de la primícia informativa es va tallar l'emissió a les 11.13 per donar el flaix. L'Eva Algarra me'l va fer redactar i me'l va fer llegir. I per això estic molt agraïda." La jove redactora tenia els nervis a flor de pell quan el tècnic de so li va obrir el micro, però va llegir la notícia amb veu segura i clara: "En aquell moment ho vaig passar fatal perquè, és clar, et tremola tot, però ens en vam sortir i va ser la primera notícia d'aquesta casa que ha passat a la posteritat." En aquell moment no hi havia cap indicatiu per anunciar una notícia d'última hora, de manera que el tècnic va posar la falca de música vibrant en què Miquel Calçada i Olivella deia "Les notícies". Els estudis estaven dotats amb aquests aparells gravadors i reproductors de cinta oberta (Wikipedia) I va sonar la veu de Rosa Maria Canas amb la seva primícia encertadament treballada: "El pallasso Josep Andreu Lasserre, conegut artísticament per Charlie Rivel, ha mort aquesta nit a l'Hospital dels Reverends Pares Camils, a Sant Pere de Ribes, segons han informat a la redacció de Catalunya Ràdio fonts hospitalàries. Charlie Rivel, que últimament havia estat internat molt sovint, rebia fins ahir aliments líquids, malgrat que no podia parlar a causa del seu estat de malaltia estacionària." No hi va haver temps per buscar més referències, més context. La notícia no explica l'edat de Charlie Rivel ni quina malaltia tenia, ni tampoc diu res de l'udol que el va fer famós a tot el món ni dels seus vincles amb Hitler i el franquisme. Això vindria després. Avui, es pot fer una cerca en segons gràcies a internet, però l'any 83 s'havia d'anar a buscar qualsevol dada a l'enciclopèdia, i en aquell moment no hi havia temps: calia donar la notícia abans que ningú, era una primícia. Però abans havia de passar pels lingüistes per garantir-ne la correcció i adequació. Les notícies s'escrivien a màquina i els errors s'esmenaven amb un corrector (Wikipedia) Les màquines d'escriure també eren més lentes que els ordinadors, i si algú s'equivocava, o guixava sobre l'error o el tapava amb Tippex, i hi tornava a escriure a sobre. Avui, les notícies arriben online, ja sigui a través de les agències informatives o per les xarxes socials. L'any 83, totes les informacions arribaven a través dels teletips, amb unes maquinotes que escupien paper amb un soroll constant o, com en el cas de la mort de Charlie Rivel, per telèfon. Els teletips feien arribar les notícies de les agències informatives (Wikipedia) Actualment, la majoria d'aquells joves i il·lusionats periodistes han fet una important carrera i ja no els falta gaire per jubilar-se o ja ho han fet. Malauradament, alguns, com la mateixa Eva Algarra, ja no són entre nosaltres. Rosa Maria Canas fa temps que va deixar la professió, però gràcies al seu nas periodístic passarà a la història de Catalunya Ràdio, unida per sempre més a Charlie Rivel, el més universal dels pallassos catalans.

La mort de Charlie Rivel fa 40 anys: la primera notícia que va emetre Catalunya Ràdio

Els Serveis Informatius de Catalunya Ràdio es van estrenar el 26 de juliol de 1983 amb la primícia de la mort de l'artista de Cubelles