El perquè de la desfeta dels partits tradicionals a França

Vistos des de Catalunya, on el PSC va guanyar les darreres eleccions encara que no governi, o des d'Espanya, on el PSOE governa en coalició, el resultat dels socialistes francesos a les presidencials (1,75% dels vots per a Anne Hidalgo) és ridícul.

Certament, que partits sistèmics o històrics esdevinguin irrellevants està en la naturalesa de la democràcia, i alguna cosa en sabem aquí, on hem vist desaparèixer Convergència o Unió, per no parlar del PSUC o d'Iniciativa.

Però sigui aquí o sigui a França el missatge d'una part de l'electorat és clar: les ideologies han estat substituïdes en part per les identitats i en part pel vot del votant-consumidor. Si aquest partit no em soluciona el problema en voto un altre, amb l'agreujant, per als partits sistèmics o històrics d'esquerres, que, com que fa dècades que remenen les cireres, són vistos com màquines de perpetuar-se en el poder, però no pas de solucionar els problemes. 

I com que els problemes s'amunteguen, quan arriben les eleccions no n'hi ha prou d'alarmar els electors amb el conte que ve el llop. Perquè el llop l'acaben portant al govern, o a la segona volta en el cas francès, els mateixos votants que tu no has sabut omplir amb fets.