No és una decisió que afecti només Castella i Lleó. Si Vox acaba entrant al govern autonòmic, de la mà del PP, hi haurà un canvi de rasant a la política espanyola. I a l'horitzó hi ha comicis a Andalusia i, més endavant, municipals i generals. El president en funcions de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, i el líder del PP, Pablo Casado, durant la campanya Fins ara, l'extrema dreta ha donat suport des de fora als conservadors. El cas més paradigmàtic és el d'Andalusia, quan a finals del 2018 el partit de Santiago Abascal va irrompre amb força en el mapa polític. Ara el seu repte és ocupar conselleries, sabent que es tracta d'un salt qualitatiu i que els populars s'ho pensaran dues vegades. Intents de controlar l'incendi Tirant de manual, d'entrada el PP de Pablo Casado ha intentat posar un tallafoc als moviments de Castella i Lleó. El líder del partit havia plantejat aquesta cita amb les urnes com un passeig triomfal que li permetria avançar les eleccions andaluses i fer trontollar La Moncloa. Les eleccions no han enfortit Casado, com ell pretenia (EFE/Nacho Gallego) Amb els números a la mà, però, l'anunciat canvi de cicle no és tan clar. Per això, els dirigents conservadors s'esforcen a repetir que el debat sobre pactar o no amb Vox és una qüestió regional. Ho ha dit l'aspirant a la reelecció, Alfonso Fernández Mañueco, a TVE: "Ningú m'ha donat ordres. Aquestes eleccions van de Castella i Lleó." A ningú se li escapa, però, que les flames de la decisió que es prenguin poden saltar les fronteres autonòmiques. Entre Ayuso i Feijóo De moment, tant la direcció autonòmica del partit com l'estatal defensen la creació d'un govern en solitari. Per l'equip del carrer Génova, aquest seria l'escenari ideal. Pablo Casado necessita temps per fixar un discurs propi que el diferenciï de Vox i, al mateix temps, aturar la fuga cap als seus antics companys de partit. El líder del PP ha de triar entre la via Ayuso i la via Feijóo És un joc d'equilibris delicat. Internament, Casado s'ha de moure entre dos estils: el del gallec Alberto Núñez Feijóo i el de la madrilenya Isabel Díaz Ayuso. El primer, amb un discurs considerat més centrista, va aconseguir majoria absoluta a les eleccions del 2020 i va deixar Vox fora del Parlament de Santiago. La segona, amb un discurs desacomplexat de dreta liberal, va aconseguir frenar el transvasament de vot cap a l'extrema dreta. Els bons resultats d'Ayuso van deixar Vox amb les mans lligades. Quin rumb ha de prendre Casado? Aquest és el dilema que el president del PP no ha resolt i un executiu en solitari de Mañueco li donaria una mica més d'oxigen per decidir-ho. L'esquerra, a l'espera Els socialistes també estan a l'aguait. Ferraz fixa un preu alt per a una abstenció que desactivi Vox: exigeix a Casado que no se serveixi dels vots d'Abascal enlloc. Pedro Sánchez deixa que els populars s'enredin sols a la teranyina.  Algunes veus del PSOE de Castella i Lleó, com l'alcalde de Valladolid, Óscar Puente, havien apuntat aquesta possibilitat. Els socialistes, però, saben que -amb paciència- el nou escenari els pot beneficiar. Si Vox insisteix a tenir conselleries, fins i tot una vicepresidència, serà munició de l'esquerra per al nou cicle electoral. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, descarta, ara per ara, l'abstenció perquè Vox no sigui decisiu Si, finalment, la dreta i l'extrema dreta no es posen d'acord, apareix a l'horitzó el fantasma de la repetició electoral i, aquí, els socialistes en poden sortir airosos. De fet, la possibilitat de tornar a les urnes serà la línia vermella per a la negociació entre PP i Vox: arribar a aquest escenari implicaria un intercanvi de retrets, de culpes en plena campanya, perillós per a les dues formacions. Potser per això, aquest dimarts Santiago Abascal ja ha rebaixat les seves exigències. Pablo Casado, en una cruïlla perillosa.