El preu impagable de l'èxit del Girona

Si algú pogués comptar quantes vegades es pronunciarà i s'escriurà als mitjans la paraula "Girona" a partir d'ara tindríem la dada objectiva d'una evidència: que una ciutat tingui els equips de bàsquet i de futbol a la màxima categoria és impagable en termes de projecció d'imatge i d'autoestima ciutadana. Sí, no és recerca i desenvolupament ni belles arts, és esport, però l'esport mou passions, omple pantalles i fa que allò que porta el teu nom competeixi al mercat de les emocions.

L'èxit de l'equip de futbol és el d'haver persistit després de la tirallonga de disgustos i en destaca un nom, el del madrileny Miguel Ángel Sánchez, Míchel, altrament conegut com el Niño de Vallecas, que va demanar que li fessin les preguntes en català a la sala de premsa del Girona FC, perquè "haig de ser una persona que sàpiga adaptar-se i empatitzar amb la cultura i el lloc que, a sobre, m'està donant feina", diu.

I en el de bàsquet, l'ànima ha estat Marc Gasol, un esportista que té per bandera la responsabilitat social, amb la qual cosa, la seva qualitat esportiva queda superada per la seva qualitat humana. L'esport català professional recupera el pes que li correspon a la competició espanyola. Que aquest 19 de juny duri molts anys.