"El primer cop que vaig veure escrit el nom del nostre fill gran va ser al taüt"

La llei 20/2011 del registre civil, que va entrar en vigor el juliol del 2023, obliga a inscriure al registre civil tots els nadons de més de 180 dies de gestació morts abans de néixer, un registre que es tramita des dels hospitals. Però aquesta llei també permet que els progenitors que ho vulguin puguin inscriure el seu fill nascut sense vida després d'aquests 180 dies de gestació amb nom i cognoms. Es tracta d'una mesura aplaudida per moltes famílies. No totes, però, ho viuen de la mateixa manera. N'hem parlat amb testimonis. Com ho viuen les famílies? Per l'Aida Càlix, que va tenir bessons, un dels quals va néixer mort, haver pogut inscriure el seu fill en un registre amb nom i cognoms els hauria ajudat molt en el procés de dol: "La pirmer avegada que vam veure el nom del nostre fill escrit va ser al taüt, perquè la funerària va tenir l'empatia de posar el seu nom, de tractar-lo com una persona amb noms i cognoms." Fins ara, aquestes morts quedaven recollides en l'anomenat "Lligall d'avortaments", on només constava el sexe, les setmanes aproximades de gestació i el nom de la mare; un procés totalment deshumanitzat, segons l'Aida. I una mostra d'això, per ella, és el document que els va caldre per poder enterrar el Guim, que és com es deia el seu fill nascut sense vida. Declaració i comunicat de deslliurament de criatures avortives Actualment, en canvi, el document on es registren els nadons morts amb més 180 dies de gestació, 26 setmanes, s'anomena "Declaració de nadons nascuts sense vida", i a més del nom del nadó mort també s'hi poden posar els noms dels dos progenitors; un pas que, segons l'Aida, no només pot ajudar les famílies afectades, sinó també a sensibilitzar la societat del dolor i la incomprensió que viuen: "Quan em pregunten quants fills tinc sempre dic que dos, l'únic que un es va morir. Per mi és més simple així, tot i que sé que incomodo, perquè incomoda. Però jo vaig tenir dos fills i un es va morir." Per ella, per exemple, que no hi hagi cap paraula per anomenar els pares que han perdut un fill demostra que encara és un tema molt tabú: "Si perds els pares, ets orfe; quan perds la parella, ets vidu; però quan perds un fill no tens un nom per definir-te, perquè sigui més fàcil. Entenc que socialment fa molt de mal i que no es vol donar visibilitat ni espai a aquest dolor" Però no totes les famílies que han perdut un nadó durant l'embaràs ho viuen igual. N'hi ha que agraeixen que la inscripció en aquest registre, si només s'hi vol posar la informació a què obliga la llei (nom de la mare, setmanes de gestació i sexe), continuï sent un tràmit que faci l'hospital. És el cas de Noemí Fibla, que va perdre dues criatures: "Jo no hagués registrat mai les nenes. Sí que els dic 'les nenes', i em faltava una setmana per als sis mesos, però no les sento com les meves filles. M'ho sento com una cosa que creixia dintre de mi i que no va arribar al seu fi." Segons Fibla, entendre-ho així és el que l'ha ajudat a superar-ho. És una llei retroactiva Un altre element que fa important aquesta llei, que, per altra banda, no té efectes jurídics, és que és retroactiva sense límit de temps. Però sí que hi ha un màxim de dos anys des de la seva entrada en vigor per sol·licitar el trasllat del "Lligall d'avortaments" al "Document de nadons nascuts sense vida" i per posar-hi el nom. Des de l'associació d'acompanyament al dol perinatal Umamanita, però, alerten que està havent-hi problemes en molts registres perquè no els ha arribat la informació de com fer-ho correctament, com explica la seva presidenta, Jillian Cassidy: "Moltes famílies no han pogut fer la inscripció. De vegades són els mateixos pares que van als registres civils que informen els funcionaris de com és la llei actual." Per què el límit de 180 dies de gestació? La llei 20/2011 del registre civil marca el límit de 180 dies de gestació per haver d'inscriure o no els nadons nascuts sense vida. Segons Cassidy, això respon al que mèdicament es coneix com a "límit de la viabilitat". S'entén que un nadó que neixi prematurament a partir de les 26 setmanes pot tenir els òrgans prou desenvolupats per sobreviure. Però Cassidy, a més de recordar que aquest límit actualment està situat en les 24 setmanes i no en les 26, assegura que no respon a la vivència de dol: "Les setmanes de gestació no marquen la intensidad del dol, sinó la vivència de cada una. La idea que una dona amb una pèrdua primerenca té un dol menys intens o més curt que una dona amb una pèrdua molt avançada no respon a la realitat. La realitat és molt més complexa que les setmanes de gestació." Dia Mundial de la Mort Perinatal El 15 d'octubre, Dia Mundial de la Mort Perinatal, és una jornada per sensibilitzar sobre aquestes morts, també sobre la mort neonatal. Un dia per reconèixer el significat de la pèrdua d'un nadó, i disminuir l'estigma i el tabú que sovint obliga les famílies a viure el dol en silenci, sense el suport adequat. Caixa del record (Norma Grau) Umamanita, que a més d'acompanyar famílies en els processos de dol, elabora estudis sociològics per posar xifres a tot plegat i per ajudar a reduir els casos al màxim, assegura que la mort perinatal a l'estat espanyol afecta més de 80.000 gestants cada any.

"El primer cop que vaig veure escrit el nom del nostre fill gran va ser al taüt"

Aquest 15 d'octubre és el primer Dia Mundial de la Mort Perinatal des de l'entrada en vigor de la llei que permet registrar amb nom i cognoms els nadons nascuts sense vida amb més de 180 dies de gestació