Catalunya té entre un 80% i un 90% dels espais naturals en mal estat, tot i tenir un 32% del territori protegit, ja sigui per parcs naturals o per la xarxa Natura 2000. La crisi ambiental que afecta tot el planeta també es reflecteix en la pèrdua de biodiversitat, que en el cas català es quantifica en un 25% de les poblacions que hi havia al nostre territori. Hi ha espècies especialment afectades, com els pol·linitzadors i els animals i plantes de zones humides i rius.  L'esturió va desaparèixer de l'Ebre als anys 70 i ara s'intenta reintroduir al riu (Wikimedia Commons) L'ecòleg Santi Sabaté adverteix que la restauració que exigeix Europa no serà fàcil de portar a terme, en un context marcat per les alteracions que està provocant el canvi climàtic:  "En el context de canvi climàtic no podrem plantejar-nos tornar allà on érem. Haurem de veure on podem arribar tenint en compte les noves condicions." Des del Departament d'Acció Climàtica, Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals, prioritza el canvi de gestió dels espais que ja estan protegits per garantir que la preservació sigui efectiva. Fins i tot preveu la possibilitat de pagar a pagesos i ramaders pel paper que juguen quan adopten pràctiques respectuoses amb la natura:  "Hem de pagar als pagesos i gestors forestals quan facin gestions que afavoreixin la conservació de la biodiversitat." A això s'hi ha de sumar la restauració d'espais degradats com ara boscos, antics abocadors, pedreres o rius. De fet, Europa exigeix que s'alliberin d'obstacles 25.000 quilòmetres de rius on ara hi ha preses, assuts o ponts que dificulten el moviment dels sediments, però també la circulació dels animals que hi viuen. La rampa per a peixos de l'assut de Xerta serà la més gran que hi haurà a Catalunya (Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis) A l'Ebre, hi trobem exemples com l'assut de Xerta on s'està construint la que serà la rampa per a peixos més gran de Catalunya. Amb una llargada de 400 metres i 10 d'amplada, serà la plataforma per on els peixos podran remuntar el riu i situar-se en zones favorables per a la seva reproducció. La rampa, com la que ja s'ha construït a Ascó, forma part d'un projecte europeu que té com a objectiu reintroduir a l'Ebre l'esturió europeu, una espècie que va desaparèixer del riu als anys 70 del segle passat. De moment, s'hi han alliberat 44 exemplars portats de França. Marc Ordeix, director del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis i responsable del projecte: "Esperem que s'estiguin uns quants anys a l'estuari, que facin alguna incursió al mar, que s'hi estiguin uns quants anys i que quan hagin crescut i estiguin ben grassonets, que tornin al riu per reproduir-se. Estem parlant d'un procés llarg que pot durar 15 o 16 anys. És una cosa a molt llarg termini."  Buscant senyals que permetin saber on són els esturions alliberats a l'Ebre (Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis) La rampa de peixos de Xerta els ha de permetre precisament arribar a les zones del riu on hi ha les condicions perquè aquesta espècie es reprodueixi i, de retruc, beneficiar-ne d'altres com la llissa o la saboga que, tot i que encara es poden trobar a l'Ebre, les seves poblacions, pateixen.