El secret de la primera gran central hidroelèctrica de Catalunya

La hidroelèctrica de Capdella està en servei des del 27 de gener del 1914, quan es va posar en marxa el primer grup generador d'energia. El més important de les instal·lacions que es van construir és a la muntanya! Les roques amaguen una teranyina de túnels construïts a pic i pala. S'utilitza l'aigua de 28 llacs i es canalitza tota cap a les turbines.

Els antecedents

A Catalunya, l'any 1919 ja hi havia unes 125 centrals elèctriques, de les quals 95 eren hidràuliques, segons explica en el seu llibre "Aigua i energia" Joan Carles Alayo. El molí de Girona és emblemàtic. El juliol de 1886 va començar a funcionar com una central, proporcionant electricitat per a l'enllumenat públic. La primera gran primera gran hidroelèctrica es posaria en marxa el 1897 a Flix, amb 2.400CV de potència instal·lada. Alayo aclareix que Pearson no va ser el primer a portar la llum a Catalunya i recorda que els primers promotors a Vic, Girona, Sant Feliu de Guíxols o Palamós han quedat oblidats pels projectes faraònics del nord-americà.

La muntanya està foradada com un gruyère!

El 18 de juliol de 1912, l'empresa de capital franco-suís Energía Eléctrica de Cataluña, va començar les obres per acumular l'aigua de tres grans conques fins a un únic estany. D'aquesta manera es va  confluir l'aigua de la conca de l'Estany Gento (amb sis estanys i més de 8 quilòmetres quadrats de superfície), la conca de l'estany Tort (amb 9 estanys i 10,6 km2); i la del Rus (amb 143 estanys i 9,7 km2). També s'hi suma l'aigua dels Barrancs. En total, s'aprofita una conca hidràulica de 30 km2. Va ser una obra colossal. El programa "Odissees" d'Enric Calpena hi va dedicar un capítol.

Llacs recrescuts artificialment

Per acumular la major quantitat d'aigua possible, es van transformar els llacs naturals amb preses o rescloses, per fer-los créixer... A l'Estany Gento hi ha la principal presa de l'aprofitament, i ara pot arribar als 3,2 milions de m3 d'aigua. L'embassament més important pel seu volum és l'estany Tort, a 2.291 m, metres sobre el nivell del mar, que pot emmagatzemar fins a 7,12 hm3.

Fent créixer els llacs més enllà del seu estat natural es pot gestionar millor el desgel, al final de la primavera, quan en conjunt poden arribar a la seva capacitat màxima i acumular gairebé 50 hm3 d'aigua embassada. Tanta com per abastir una ciutat amb 550.000 habitants.

Taps i túnels subterranis

Per aconseguir-ho, es va haver de fer una obra d'enginyeria descomunal: sense GPS; a pic, pala i dinamita; i amb temperatures a l'hivern de fins a -31 graus sota zero que obligaven a aturar-se durant els mesos més durs. Es van posar taps sota els llacs com si fossin banyeres o piques d'un lavabo! I per canalitzar l'aigua fins a l'últim estany es van perforar llarguíssimes galeries subterrànies excavades a roca viva. Més 15 quilòmetres de canals soterrats, segons la directora del Museu Hidroelèctric de Capdella, Eva Perisé. Unes obres faraòniques que es van allargar fins als anys quaranta, tot i que el gruix va anar del 1912 al 14.

Cambra d'aigua i canonades forçades

Amb tota aquesta aigua, des de l'estany Gento, es va construir un canal soterrat revestit de formigó. És prou gran (1,4 m x 1,90 m) perquè hi càpiga una persona i té gairebé cinc quilòmetres de llarg (4.848 metres). És capaç de fer baixar 5 m3/s. Porta l'aigua a la cambra d'aigua. Aquesta instal·lació pot acumular 8.103 m3 d'aigua, dels quals 3.660 m3 són útils. I aquí comença una altra de les claus de la infraestructura: dues canonades de 2 km (2.049 m), d'acer d'entre 800 i 650 mm de diàmetre i un gruix de 7 a 32 mm. Els trams del tub tenen 8 metres de llarg. Cauen en picat, muntanya avall per un salt de 836 metres. Quan es va acabar, el 1914, era dels més alts d'Europa. Permet que l'aigua baixi amb una força de 83 quilos de pressió (83 kg/cm2) i mogui les cinc turbines, que tenien una potència de 26.000 kW. L'any 1989 van passar als 31.750 kW actuals.

La més antiga, i la més nova

La Vall Fosca és doblement pionera. Acull la primera gran central hidroelèctrica, de principis del segle XX, però també l'última gran central de nova generació, les anomenades reversibles o de bombeig, la central d'Estany Gento-Sallente. També és en el municipi de la Torre de Cabdella on ha començat un moviment per reclamar la reversió de les centrals, és a dir, que es donin per finalitzades les concessions i passin a mans de l'administració pública.