El Senegal: el doble càstig que pateixen les dones

A l'Àfrica, i de fet a tot el món, els homes joves són els que acostumen a emigrar i deixar enrere les seves famílies per anar a buscar feina i futur. Però les causes que els empenyen a deixar el seu país també afecten les dones. Al Senegal, l'impacte de la pandèmia i el declivi d'oficis com la pesca les ha deixades sense ingressos vitals per a la família. Elles són les que, des de la distància, pateixen pels que van marxar amb "cayuco", tal com hem pogut comprovar el José Antonio Rodríguez i jo, enviats especials de Catalunya Ràdio a la zona. Conformar-se amb el que és inevitable A qualsevol poble costaner del Senegal hi ha dones resignades, dones que han vist marxar els marits i els fills, que no sempre han tingut sort en l'aventura migratòria. Només cal seure amb elles en una catifa de la platja i començar a preguntar: "És veritat, els nostres fills marxen a Espanya perquè estan molt preocupats pel seu futur. Si aquí tinguessin alguna oportunitat, no se n'anirien. El meu fill no va tenir cap opció, se n'ha hagut d'anar com tots els altres. Aquí ja no hi queden joves." N'Deye Khady Diop és vicepresidenta d'una agrupació de dones transformadores del peix de Kayar. Per ella, no hi ha alternativa. I com que no hi ha alternativa, ho assumeix, així, tal com ve. Per N'Deye Khady Diop, els joves no tenen un altre camí que el de la immigració (Catalunya Ràdio / Cèlia Cernadas) Ens ensenya la foto del seu fill, asseguda davant la platja del poblet pesquer de Kayar. El noi ha intentat arribar a Espanya dos cops, però no se n'ha sortit. Ara és al Marroc, i és ella, la mare, qui li envia diners. L'angoixa de la incertesa Al país ja gairebé no hi queden joves. Alguns han aconseguit tocar terra europeu. D'altres encara ho intenten. I també n'hi ha de qui no se'n tenen notícies. "El meu fill és en algun lloc, allà a fora, no sé si viu o mort." El fill de la Khadi Guèye se'n va anar de casa seva ja fa dotze anys. Des de llavors, la seva família no hi ha pogut parlar, no saben què se n'ha fet. Tenia dona, que es va tornar a casar, i una filla que ja és major d'edat. Per això, a casa de la Khadi Guèye, que té dos fills més, està prohibit parlar de "cayucos". El cercle viciós perpetu Guèye és transformadora del peix: aquelles dones que, en comunitat, l'assequen o el fumen. El declivi de la pesca artesanal, vinculat a l'espoli del fons marí dels grans vaixells estrangers, les està castigant. La pobresa ens ofega, ens diuen. Protegir la pesca artesanal seria clau per evitar l'emigració clandestina (Catalunya Ràdio / Cèlia Cernadas) Els ingressos d'aquestes dones servien per pagar els estudis dels fills. Sense ingressos, no hi ha estudis. Sense estudis, no hi ha futur. Sense futur, l'emigració és la sortida. I no sempre per als homes joves. Khouregueye NDoye, la presidenta a Kayar de la Xarxa de dones de pesca artesanal del Senegal, diu que moltes dones voldrien quedar-se a la seva terra, invertir i treballar, però que és impossible en les condicions actuals: "Aquest any marxarem, ens estem preparant des de l'any passat. I si els nostres marits o germans no estan disposats a portar-nos, hi anirem soles." Aquesta associació, REFEPAS, assegura que, si es vol evitar l'emigració clandestina cap a Europa, l'estat senegalès ha de promoure polítiques per crear ocupació, especialment per als joves, i particularment al sector de la pesca. La pesca, el sector clau La reducció dràstica de les captures a la costa del Senegal destrueix milers de llocs de treball i crea inseguretat alimentària: el 75% de l'aportació proteínica de la població del país prové del peix i el menjar nacional senegalès és el thieboudienne, un plat de peix amb arròs i salsa de tomàquet. L'industrie de la #Pêche est le pilier des économies ouest-africaines. Elle est menacée d'effondrement, mettant en péril les moyens de subsistance de nombreuses communautés &gt;&gt; https://t.co/aGGz173Sd5 Nous appelons à la réforme &gt;&gt; https://t.co/8eGYamoP9S#PoissonVolé Greenpeace Afrique (@GreenpeaceAfrik) May 8, 2021 Però la crisi actual es podria revertir, adverteix Greenpeace Senegal, si es controlés l'activitat, sovint il·legal, dels grans vaixells de pesca, es prenguessin mesures per regenerar els productes pesquers i es limitessin les fàbriques de farina i oli de peix que competeixen amb les dones processadores de peix. Només controlant la pesca il·legal, l'ONG calcula que es crearien 300.000 llocs de treball i molts joves deixarien de jugar-se la vida per intentar trobar un futur.

El Senegal: el doble càstig que pateixen les dones

La destrucció dels oficis tradicionals vinculats a la pesca deixa les dones senegaleses sense feina i sense fills, que es veuen obligats a emigrar per guanyar-se un sou