Dilluns de ressaca, després d'una nova edició de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio. Ressaca física, perquè eren les dues de la matinada quan es tancava el programa de més de 15 hores que ha aconseguit recollir 9 milions d'euros per la salut mental. I ressaca emocional, per comprovar com un any més, i ja en van 30, Catalunya és capaç de mobilitzar-se per aconseguir diners, una morterada de diners, per fer recerca, per investigar. Una Marató que aquest any no era gens fàcil: la salut mental... un camp tan ampli com el de la salut física, però molt més estigmatitzat i sempre a l'ombra. Hi ha moltes qüestions relacionades amb la salut mental que queden amagades, en un angle mort que fa que no se'n parli, ni a casa, ni al carrer, ni als mitjans. La Marató d'aquest any ha servit, segur, per esquerdar una mica més aquest mur de silenci i de prejudicis que l'envolten i ha trencat tabús. Que diferent és un problema de salut quan l'explica qui el pateix, i ho fa en primera persona. A part del mèrit que té que totes les persones que van passar ahir per La Marató fessin el pas tan valent d'obrir-se i explicar les seves històries davant de milions de teleespectadors, és importantíssim l'exemple que donen, com pel fet d'anar a la televisió i explicar què els passa poden estar ajudant altres persones que no s'han atrevit encara a fer el pas, o que ja l'han fet però encara els tremola el pols i tot trontolla. Perquè és un camí dur, el que s'ha de transitar en matèria de salut mental. Van ser desenes, les persones que han volgut explicar a La Marató la seva relació amb la salut mental. Deixeu-me que en destaqui una, la Cecília Borràs, mare del Miquel, un noi que es va suïcidar quan tenia 19 anys, sense haver donat cap pista ni cap símptoma abans a ningú de la família ni del seu entorn. Una mort que va arribar de cop i que va inundar la Cecília de preguntes, de culpa i de sentiments com la vergonya. Ara la Cecília es dedica a ajudar els altres, a prevenir el suïcidi i a acompanyar els supervivents. Com es pot prevenir el suïcidi? Li preguntava jo a la Cecília, com es pot evitar, quan una situació així arriba de cop, sense avisar? Parlant-ne. "La paraula suïcidi no mata, el silenci, sí". És per casos com el de la Cecília que La Marató pren tot el sentit del món. I encara més, quan tornem a ser a les portes d'un Nadal que -poc ens ho pensàvem- torna a estar marcat per la pandèmia. La covid-19 tampoc es vol perdre aquestes festes i amenaça de fotre-les enlaire. La corba de contagis de la variant òmicron s'enfila en vertical. Els responsables de Salut comencen a demanar "esforços" a la població i els experts tornen a esperonar els governs dient que ja fem tard. És una pel·lícula que ja hem vist, aquesta... i és una pel·lícula esgotadora. És trist i és molt cansat, tot això. Però no s'ha acabat. I fins que no s'acabi, toca seguir tenint cura de nosaltres mateixos i dels nostres, pel bé de tots. Aviat farà un any que van començar a administrar-se les vacunes: ja anem per la tercera dosi i estem vacunant a partir dels 5 anys. Una campanya per immunitzar la població que, com la Marató, ens demostra la capacitat de col·laborar, d'empatitzar i de tenir cura els uns dels altres. És Nadal i a taula, un cop més, caldrà posar-hi molta prudència i molta, molta paciència.