El teatre, una eina fonamental per normalitzar la comunitat LGTBIQ+

La comunitat LGTBIQ+ té en la cultura un camí per visibilitzar-se: els teatres, per exemple, on algunes obres ajuden a la normalització d'aquests col·lectius. Dramaturgs, directors i actors valoren els passos que s'han fet, sense oblidar els que encara falten per fer.

Teatre compromès

Els escenaris catalans s'han convertit en una via per presentar la comunitat LGTBIQ+ amb normalitat. "Smiley", l'exitosa comèdia romàntica de Guillem Clua, ha tornat a la cartellera de Barcelona. Aquesta història d'amor gai va seduir el gran públic fa prop de 10 anys i ara es trasllada a la crisi dels 40.

Aquesta temporada també s'ha donat visibilitat a la comunitat LGTBIQ+ amb l'obra "Tránsitos", en què una família de dues dones trans, una persona no binària, un jove queer i una vella drag encarnen des dels seus cossos i identitats dissidents històries humanes que escapen dels seus trànsits de gènere.

¡Tenemos unas ganas locas de que @transitos_ inaugure la segunda edición del #berdachefest!

Seis personajes que, desde las disidencias de género, nos hablan de la humanidad.

Entradas a la venta en https://t.co/SWoJZdAFEvhttps://t.co/w1MeprpzXl

— Berdache Festival (@Berdachefest) June 9, 2021

L'obra vol significar un pas més en la lluita per la normalitat i l'acceptació de la identitat de tots aquests col·lectius, que expliquen les seves històries a l'escenari.

Avançant en la visibilització

Aquest ha estat també un dels objectius del recent Berdache Festival, el primer festival d'arts visuals i escèniques que presenta com a temàtica central i única el gènere i la identitat. La directora, Elisabet Parés, vol contribuir a normalitzar el que és una realitat inapel·lable:

"Centrem els nostres esforços a generar un marc perquè tota aquesta diversitat LGTBIQ+ que ara mateix tenim en el territori català s'expressi i es mostri."

L'escena fa temps que treballa per avançar en aquest sentit. Elisabet Parés assegura que ja se n'han vist els primers resultats:

"Hi ha determinades qüestions que per als joves no representen cap problema ni susciten cap polèmica: són coses que realment no tenen cap importància."

Actualment, a la cartellera teatral hi ha altres exemples, fins i tot des d'una posició desenfadada. A "Las chicas del coro", tres drag-queens es presenten a un concurs de talents per aconseguir fer-se un forat en el panorama musical. És un espectacle amb talons, màgia i alegria, però darrere del qual –diu el seu director, Rubén Yuste– s'amaga una reivindicació de gènere.

"L'obra ens diu que no importa quina orientació sexual o quina identitat de gènere tinguem, sinó que el que importa és que som persones i ens hem de sentir a gust, expressar-nos tal com som i, sobretot, hem de respectar que tothom pugui fer i pugui dir la seva."

"Error 404" és una proposta de nova creació sobre la interrupció de la subjectivitat que suposa la normativa de gènere. "Trans/masculinidades/en/escena", al programa del Berdache Festival, és una obra de Març Llinàs i Eloi Martín que intenta traslladar les circumstàncies de la comunitat LGTBIQ+ a tota la col·lectivitat per intentar entendre el que passa a la societat.

El teatre ha contribuït a normalitzar unes opcions i unes identitats no sempre acceptades, però dramaturgs com Rubén Yuste reconeixen que encara hi ha feina a fer:

"Hem d'aconseguir que des del públic, des de la societat, comencin a acceptar aquesta normalitat."

Per tot això, les arts escèniques estan obertes no solament a mostrar, sinó a atendre i oferir noves eines a la gent o a l'espectador que els les demani. Per això, cada cop proliferen més els espectacles que busquen qüestionar, comprendre i evolucionar en un assumpte de vital importància com és el gènere. Un treball que, segons una espectadora, té una clara finalitat:

"Que d'aquí un temps tothom sigui lliure per expressar-se i per estimar qui vulgui."