El turisme de masses ha tocat fons però hi ha alternativa?

Abans de la pandèmia, el turisme era una voràgine de milions de persones desplaçant-se amunt i avall de punta a punta del món. El 2019, Catalunya va rebre 40 milions de visitants tot un rècord, milers de turistes van ocupar platges, muntanyes i ciutats. Els efectes del turisme de masses El turisme de masses provoca diverses formes d'exclusió, segons Antonio Paolo Russo, investigador del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili. És venecià i sap el que és viure en una ciutat plena de turistes per tot arreu. Encapçala l'estudi europeu SMARTDEST sobre els efectes del turisme en la població resident. "Hi ha una exclusió material, perquè hi ha ciutadans que no poden aprofitar plenament el lloc on viuen, els serveis, i la qualitat de l'entorn. Hi ha altres formes d'exclusió més relacionades amb el treball, amb la capacitat econòmica, amb la polarització social. Fins i tot hi ha una exclusió cultural perquè hi ha minories i grups socials que no participen dels beneficis del turisme." A Barcelona, el turisme es concentra en un 25% de la ciutat (EFE) I hi ha un col·lectiu que ha resultat especialment castigat, la gent gran. "Estudiem els problemes que pot tenir la gent gran per a activitats de mobilitat quotidianes en zones d'esgotament de l'espai públic. I hi ha també una exclusió social perquè qui es queda al lloc turístic té cada cop menys relació amb els seus veïns. Això afecta sobretot col·lectius vulnerables. A l'efecte del turisme massiu sobre els ciutadans, s'hi suma l'efecte sobre el medi ambient. I en això hi ha tingut molt a veure el low cost, segons Russo. "Ha sigut un vehicle enorme de democratització del viatge i d'emancipació dels joves. Ara bé, s'ha d'entendre que el low cost ha de canviar, perquè, si de debò volem lluitar contra el canvi climàtic, una mobilitat a tan baix cost no és sostenible." El low cost és un aliat dels joves, però no del medi ambient El paper del turista El turista és una peça clau en el canvi de model perquè busca cada cop més un viatge respectuós amb el medi ambient i són sobretot els joves els que lideren la lluita contra el canvi climàtic. Segons Ricard Santomà, vicedegà de turisme de l'IQS School of Management de la Universitat Ramon LLull, el turisme reflecteix com està canviant la societat. "Les noves generacions estan creixent exigint una sèrie d'accions perquè estan molt preocupades pel medi ambient, estan preocupats per les conseqüències que pugui tenir la seva activitat sobre el món. No confien en el que diuen els grans, i fan més cas del que diuen els iguals, i tot això provoca una nova manera de parlar, una nova manera de comunicar-se, una nova manera de viure i una nova manera de viatjar. " El paper de les destinacions Hi ha un consens general que tothom ha de posar el seu granet de sorra en la lluita contra el canvi climàtic, i les destinacions estan començant a assumir el seu paper, segons Antonio Paolo Russo. "Hi ha un nivell de consciènciació de tot l'ecosistema del destí sobre el que necessitem, i el que necessitem és lluitar contra el canvi climàtic, i això està assumit des de tots els nivells. " Una manera d'afavorir que l'estada dels turistes sigui més sostenible, menys contaminant i més respectuosa amb l'espai públic i els residents té a veure amb la mobilitat dels visitants. Aquesta és una de les peces amb què treballa l'Ajuntament de Barcelona, segons el regidor de Turisme, Francesc Xavier Marcé. És molt important canviar la manera com els turistes es mouen per la ciutat. Això té a veure amb el canvi de rutes del bus turístic i que els autocars que venen de fora parin a les estacions centrals i la gent es mogui en transport urbà. Això ha de canviar la fesomia del turisme i ha de permetre que el gruix de visitants no es concentri en el 25 per cent de la ciutat, sinó en perímetres més amplis." Francesc Xavier Marcé, regidor de Turisme i Indústries Creatives Una altra eina que tenen les destinacions és limitar el nombre de visitants que volen rebre. I, segons Santomà, si només valoren l'impacte econòmic del turisme, pot haver-hi situacions de sobreocupació. " Si no tens clar fins on pots arribar en nombre de visitants i només et deixes portar per les xifres, quants visitants han vingut, quants diners s'han gastat, quantes nits han dormit, arribaràs a situacions de tensió." Destinacions com la Garrotxa han fet els deures en aquest sentit i han limitat el nombre de visitants en determinats espais. S'ha de fer la reserva a través del web de l'associació Turisme Garrotxa. Segons la seva presidenta, Gemma Canalias, és una manera de preservar els espais naturals alhora que el visitant arriba amb una visita planificada. Hi ha una plataforma, una eina, a través de la qual es pot fer la reserva als espais naturals, al restaurant i l'allotjament. Venen amb una visita planificada." A la Garrotxa limiten el nombre de visitants en determinats espais. Per canviar el model turístic, una altra de les obligacions i responsabilitats de les destinacions és definir què volen ser. Segons Santomà, algunes destinacions ho estan fent, com Calella, al Maresme. "Una vegada saps què vols oferir, has de crear els recursos i les infraestrucutres per atraure el tipus de visitant que vols. A Calella han fet el pas. Han posat ordre intern i al carrer que era ple de bars ara hi ha botigues, fan activitats esportives i aposten pel turisme familiar. A poc a poc estan en un procés de canvi del model. Passa el mateix a Lloret i Salou, estan canviant el model a base de creure's el que volen ser, crear el producte que volen, vendre el producte que volen i atraure el tipus de turista que volen." Turistes i destinacions estan assumint responsabilitats per canviar un model turístic que ha tocat fons, però ja veurem si, quan torni totalment la normalitat després de la pandèmia, tothom és capaç de mantenir els seus compromisos per lluitar contra el canvi climàtic, preservar els espais naturals i fer possible la convivència entre el visitant i el resident.

El turisme de masses ha tocat fons però hi ha alternativa?

Destinacions i turistes han fet passes per repensar un model que ha afectat el medi ambient, l'espai públic i els ciutadans