El Valle de los Caídos, 33.000 morts sota l'ombra de Franco

El Valle de los Caídos és l'únic gran monument d'exaltació al feixisme que queda a l'Europa occidental. La tensió política dels últims mesos i la polèmica per la possible exhumació de Franco han incrementat el nombre de visitants fins a un 25% aquest 2018. Una creu de 150 metres d'alçada presideix el recinte. Al costat de les tombes de José Antonio Primo de Rivera i Francisco Franco, hi ha els cossos de 33.000 víctimes de la Guerra Civil, morts de tots dos bàndols que converteixen aquest mausoleu en la fossa més gran de l'Estat. El monument es va començar a construir el 1940, un cop acabada la guerra, i es va inaugurar 19 anys després. Amb la seva majestuositat, Franco volia demostrar que la mà de l'home podia canviar la natura i la història. El canvi democràtic no va arribar al Valle, que manté una "narrativa negacionista" i no explica res del que va passar, afirma Emilio Silva, de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica. "El Valle es dedica a homenatjar el fundador del partit feixista i el responsable d'una dictadura sagnant. Està pagat amb fons públics (...) Parlem sovint del cost de les accions de memòria històrica, però no ens plantegem quant ens costa als espanyols mantenir un mausoleu dedicat a Franco." Les empreses constructores que van aixecar el monument van fer servir presos republicans com a mà d'obra. La Fundació Francisco Franco assegura que ningú va treballar-hi obligat, mentre que Emilio Silva diu que els treballadors eren "persones detingudes il·legalment per les seves idees". També hi ha qui nega que hi va haver morts al llarg dels 19 anys que va durar la construcció. Alejandro Torrús, polítòleg i periodista del diari "Público", assegura que hi va morir gent, però no precisament per accidents laborals: "Els testimonis que van treballar al Valle diuen que hi va haver gent que va morir de gana. Hi havia tan pocs recursos i l'esforç era tan gran, que la gent acabava morint." Lloc de peregrinació de catòlics ultraconservadors Dins del recinte del Valle de los Caídos hi ha un monestir on viuen monjos benedictins que, segons Emilio Silva, "fan un gran negoci d'hosteleria i polític". I és que grups ultraortodoxos i ultraconservadores de l'Església catòlica es reuneixen sovint al monestir, que té capacitat per allotjar un centenar de persones. De fet, també hi ha visitants il·lustres, com recorda Alejandro Torrús: "Un visitant a qui agrada descansar al Valle de los Caídos és l'exministre Jorge Fernández Díaz. Tots coneixíem la seva faceta ultracatòlica, però ara també sabem que aquest li sembla un lloc d'inspiració i de relaxació. Es veu que els 33.000 morts no li generen cap tipus de contradicció". Què s'hauria de fer amb el Valle de los Caídos? La Llei de la Memòria Històrica d'Espanya, aprovada el 2007, disposa la "despolitització del Valle de los Caídos: s'hi prohibeixen els actes de naturalesa política, d'exaltació de la Guerra Civil, dels seus protagonistes o del franquisme". "La fundació gestora del Valle honorarà i rehabilitarà la memòria de totes les persones mortes a conseqüència de la Guerra Civil i de la repressió política que la va seguir". L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica denuncia que això no es compleix. El visitant no troba cap explicació, només cartells en què es demana silenci i una inscripció on es llegeix Francisco Franco, caudillo d'España. "És un lloc negacionista", remarca Emilio Silva: "El que s'hauria de fer és donar-li la volta i que s'hi expliqui com es va construir, per què i qui hi està enterrat. Podria ser un lloc turísticament molt atractiu i les escoles podrien venir aquí a aprendre història." La intenció de Pedro Sánchez d'exhumar Franco ha generat rius de tinta. El periodista Alejandro Torrús considera que el problema no són les restes, sinó on es dipositaran finalment. El repte del govern espanyol ha de ser evitar que la nova ubicació es converteixi en un altre lloc de "memòria del dictador". El Valle, una metàfora La basílica té una entrada enorme. Un passadís ample porta a una altra sala plena de bancs. En un dimecres de novembre, els visitants no arriben a la desena. Entre ells hi ha uns turistes alemanys. De lluny, es veu un home que fa una reverència. És davant de la tomba de José Antonio. La tomba de Franco té flors fresques. Sembla que, com a màxim, les hagin col·locat el dia anterior. "L'exhumació s'hauria de fer amb la màxima discreció", afirma Silva, "si no, hi pot haver un gran embolic". Les flors sobre les dues lloses contrasten amb el fet que els familiars de les 33.000 persones enterrades aquí no poden accedir a les criptes on hi ha els cossos ni deixar-hi flors. A fora, a la botiga de regals, es poden comprar tasses, imants, samarretes i fins i tot pijames del Valle de los Caídos. S'hi venen llibres, però cap de crític amb el dictador. La visita al mausoleu genera moltes contradiccions i un regust amarg. Per Alejandro Torrús, això defineix la que durant molts anys ha estat l'actitud de l'Estat davant el règim. "L'únic que aprenem d'una visita al Valle és que Francisco Franco va ser caudillo d'Espanya i que Joan XXIII hi va donar la seva benedicció. Aquest és tot el relat històric que hi ha aquí dins."

El Valle de los Caídos, 33.000 morts sota l'ombra de Franco

En ple debat sobre l'exhumació de Francisco Franco, "El suplement" visita el Valle de los Caídos per entendre per què segueix viva la memòria de la dictadura