Els preus van pujar el mes de març un 9,5 per cent a Catalunya respecte al mateix mes de l'any passat. És la taxa més alta des del 1986. La pujada de la inflació té molt mala solució. El principal causant de la pujada dels preus és l'energia: l'electricitat costa ara un 29% més que fa un any i la benzina, un 19%. Això s'ha contagiat a tota l'economia, des de les fàbriques fins a les llars. I ara tot és més car que fa 12 mesos. El millor que ens podria passar seria que finalment s'aconsegueixi una baixada de l'energia, però ja ho veurem, perquè depenem d'un context geopolític molt complicat per la dependència energètica que Europa té de Rússia. Si els preus de l'energia no baixen, el Banc Central Europeu tindrà cada cop més pressió per elevar els tipus d'interès. Ras i curt, una pujada de tipus aconsegueix subjugar els preus perquè encareix l'accés al crèdit. D'aquesta forma, el Banc Central posa bastons a les rodes del creixement i, en últim terme, aconsegueix frenar la inflació. Però no estem en una posició prou sòlida per apujar els tipus d'interès. Si això acaba passant, no seria descartable que l'economia espanyola torni a caure. En resum, que tornaria a entrar en crisi quan encara no s'ha recuperat de la pandèmia. Estem en un atzucac i necessitem trobar la sortida aviat.