més info

Gener 1939. La caiguda de Barcelona consagra la desfeta dels republicans. Cinc-centes mil persones escullen l'exili. Arribats a França, els homes són desarmats i internats en camps: a Sant Cebrià de Rosselló, Argelers o Gurs. Pel que fa a les famílies, dones, infants, vells, el govern francès els reparteix en centres improvisats, molts dels quals es troben a la regió de l'Ardecha. "Elles i jo" segueix el destí de la família Esteva durant aquests mesos terribles i els cinc anys de guerra que vindran després.

Lluís, el pare, no accepta la derrota. Viu amb l'esperança de la reconquesta i sacrifica el propi destí pels seus ideals. Pilar, la seva dona, intenta, bàsicament, sobreviure en aquest país nou, que endevina que esdevindrà casa seva per molt de temps. Amb els seus dos fills, Isabel i Ignasi, a l'Ardecha primer i després a Marsella, valenta, enèrgica, dotada d'una prodigiosa capacitat d'adaptació, Pilar haurà d'esquivar els atacs i els esculls d'una societat minada per la desfeta i la col·laboració. 

Seixanta anys més tard, Isabel Esteva, dissenyadora d'èxit a París, presenta la seva última col·lecció de moda. Isabel evoca els records d'aquella època turbulenta: el seu germà, que amb disset anys va entrar a la milícia petanista perquè es moria de gana; el seu pare, mort l'octubre del 44 quan amb alguns milers de combatents va tornar a Espanya per provocar un aixecament antifranquista. Guerra, exili, opressió, l'esperança d'un món millor, que sempre es veu frustrada, però que reneix sense descans. La vida continua...