Elles lideren la llista dels llibres més venuts

"Canto jo i la muntanya balla", d'Irene Solà, és un dels grans èxits literaris des últims anys i continua en la llista dels llibres més venuts de LibriDatra durant 134 setmanes consecutives. Ara per ara, en aquesta llista hi ha una majoria de dones escriptores.

Carlota Gurt també es va situar a la llista ràpidament amb la seva primera novel·la "Sola", publicada al setembre per Proa:

"És bastant evident que la literatura escrita per dones cada vegada funciona millor i que hi ha molt interès de les editorials per trobar autores."

Considera que una de les causes d'aquest fet és la massa lectora: hi ha més dones que homes i elles necessiten llegir coses que d'alguna manera estiguin vistes des de la seva sensibilitat.

Noves mirades sobre el món

Rafel Aniol és editor de Periscopi, que publica Sally Rooney, un autèntic fenomen a partir de la novel·la "Gent normal". Creu que hi ha un punt més de visibilització de les dones i que això ho veuen en el catàleg de les agències literàries. I explica quina podria ser la raó:

"Segurament respon a una demanda de la societat. Potser aporten un altre tipus de discurs, possiblement més transversal, que la societat demana."

L'editora d'Anagrama Isabel Obiols obre el zoom i creu que hi ha una sacsejada a nivell global:

"Cada vegada hi ha més veus que afegeixen noves mirades sobre el món des de tots els angles. Hi ha més veus de comunitats que han estat minoritzades, que estan aportant noves capes. La societat evoluciona i els lectors evolucionen."

Arribant a la paritat

Com tots els editors amb els que hem parlat, Gloria Gasch, editora de Columna, té clar que no aposta per un autor pel fet de ser dona o home, sinó per la seva qualitat. Però afegeix que és evident que hi ha un repunt de dones escriptores i que potser els editors són més sensibles a la narrativa feta per dones.

"Crec que és molt fàcil: respon als moments que estem vivint. Les dones tenim cada vegada un paper més rellevant i se'ns té més en compte."

L'escriptora Sílvia Soler, que ara encapçala la llista per la seva última novel·la "Nosaltres, després", publicat per Univers, creu que el que passa és que s'està arribant a la paritat:

"Realment, les dones en el món de la literatura estem arribant a la paritat real. Igual que, abans, durant mesos només hi havia homes entre els més venuts i ningú no s'hi fixava, ara hi ha homes i dones barrejats i a vegades tot són dones."

Però hi ha l'altra cara de la moneda. Segons dades del Ministeri de Cultura del 2020, les dones firmen el 36 per cent de títols publicats, davant el 63 per cent escrits per homes. Més dades: només un 13% de tots els guardonats amb el Premi Nobel de literatura han estat dones.

 

La polèmica Carmen Mola

El Premi Planeta, el més ben dotat del món, l'han guanyat 56 homes i 16 dones. Justament l'última edició ha premiat tres homes que es van presentar sota el nom de Carmen Mola, cosa que ha aixecat molts comentaris.

Una llibreria madrilenya especialitzada en llibres d'escriptores, "Mujeres y Compañía", ha decidit retirar de la venda els exemplars que tenia de Carmen Mola, com a protesta justament pel fet que hi ha molts més autors homes que dones. Moltes de les autores també volen allunyar-se de les etiquetes, com explica Carlota Gurt:

"Quan s'escriuen novel·les amb protagonistes masculins ningú no diu 'és una novel·la sobre homes'. En canvi si escrius una novel·la amb protagonista femenina, sí que surt l'etiqueta de 'novel·la per a dones'. Per què l'hem de posar? Posar aquestes etiquetes és una manera de degradar-ho."

Les escriptores, doncs, continuen reivindicant el seu lloc.