Els 10 pilars de la promesa, segons Marina Garcés

Quina és la darrera promesa important que heu fet o que us han fet? Amb aquesta pregunta comença el darrer llibre de la filòsofa Marina Garcés, "El temps de la promesa", on lamenta la banalització de la promesa, perquè prometre de veritat implica vincle, compromís i acció. Per això proposa deu pilars per donar-hi la importància que mereix: 1. La promesa és vincle i compromís La promesa, per Marina Garcés, diu alguna cosa que volem que passi i s'adreça a algú o a nosaltres mateixos, i, per tant, crea i conté un vincle. I a partir d'aquest vincle genera un compromís a allò que es promet. 2. La fidelitat a la paraula donada La promesa en si demana fidelitat, però conté també la possibilitat de no complir-se per alguna raó. No complir-la no vol dir deixar de ser fidel a aquella promesa. Segons la filòsofa, el mateix vincle de la promesa demana una explicació si no es compleix, perquè posa en qüestió la relació creada. És per això que també es pot anar revisant si la promesa continua vigent durant el temps, en sintonia amb els nostres valors. La promesa de veritat implica vincle, compromís i acció (pexels-erik-mclean) 3. Les promeses heretades No sempre escollim les promeses que fem o rebem. Algunes les podem heretar d'un avi o d'un avantpassat i ens poden condicionar o limitar la vida. 4. Les promeses no triades Hi ha promeses que no es trien, que potser no hi ha força per resoldre. Però això no fa menys certa la promesa, assegura Marina Garcés. La filòsofa explica que a "La promesa", de Friedrich Durrenmatt, el protagonista, un policia suís, promet als pares devastats per la mort violenta de la seva filla que trobarà el culpable. I ho fa mogut pel dolor i per l'empatia, sense ser amo de la promesa que fa, però fidel a ella malgrat el preu que en paga: perdre la feina i la família. 5. Desmuntar les promeses que fan mal Hi ha promeses, com la d'emigrar per una vida millor posant en joc la pròpia vida, que cal desmuntar perquè ens fan mal. Quan no podem canviar la nostra vida, ens agafem a la promesa d'una vida millor en un altre lloc, temps, món o planeta. Per això és molt important triar bé les promeses que fem. En aquest sentit, hi ha coses que potser no s'han de prometre. No s'ha de banalitzar la paraula que promet perquè implica un compromís, apunta la filòsofa. Promeses com la d'emigrar per una vida millor, posant en joc la pròpia vida, s'han de desmuntar perquè fan mal, apunta Marina Garcés 6. Qüestionar les "promeses sobiranes" Cap de les "promeses sobiranes" que ens han fet "de salvació" de Déu, "de protecció" de l'Estat i de "creixement il·limitat i prosperitat" del capitalisme s'ha complert, assegura Marina Garcés. I d'aquesta decepció neix el malestar actual, perquè no hi ha ningú que ens salvi o ens protegeixi, ni tampoc treballar i estudiar assegura l'èxit. Cal qüestionar les promeses sobiranes i, en lloc d'això, atrevir-nos a fer promeses entre iguals, com una forma de desafiament i de revolta. 7. La promesa de la intel·ligència artificial Vivim exposats a la incertesa i als accidents de la vida, i la intel·ligència artificial respon amb una promesa de seguretat, segons Garcés. Però la intel·ligència artificial prediu sense prometre. És un perill que aquesta eina de predicció massiva estigui en mans de les grans corporacions opaques, alerta la filòsofa. I també ho és que acceptem la IA com una veritat absoluta, quan prediu segons els algoritmes, basats en dades del passat, i tendeix a la profecia autocomplerta. 8. La banalització de la promesa La política i la publicitat funcionen amb la retòrica de la promesa i banalitzen la paraula donada, lamenta Garcés, fins al punt que la paraula no val res, mentre que la promesa de veritat és acció i veritat, com la que expressen els nens i nenes. La credibilitat d'una promesa rau a poder confiar, és poder relacionar-se amb el que no sabem i que aventura la promesa. 9. Ser amos de les nostres promeses L'esclau, en temps de l'imperi romà, estava exclòs de la possibilitat de la promesa, perquè no era amo del seu temps i de la seva paraula, apunta Marina Garcés. Per què ens sentim tan poc amos de fer promeses, com si fóssim esclaus? La promesa organitza un horitzó de futur i un passat compartit, i és una oportunitat poder fer promeses que ens vinculin i comprometin. 10. La incommensurable força de la promesa La història d"El mestre que va prometre el mar" ens parla de la força d'una promesa incomplerta que va ajudar a portar la història al teatre. El mestre Antoni Benaiges va prometre als seus alumnes, del petit poble de Bañuelos de Bureba, a Burgos, que els duria a veure el mar. Però ningú retreu al mestre l'incompliment de la promesa, perquè va ser per un cop d'estat, un assassinat massiu i 40 anys de dictadura. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar (Museu Marítim de Barcelona) I si ens emociona tant aquesta història és perquè ens hem de fer càrrec d'aquesta promesa encara ara, i fer-la complir, afirma la filòsofa.

Els 10 pilars de la promesa, segons Marina Garcés

Es pot viure sense promeses? Quin és el preu de trair una promesa? Qui fa falses promeses i què promet la intel·ligència artificial?