"Això no és Suècia" és la sèrie d'èxit entre les famílies amb criatures, perquè s'hi veuen reflectides i identificades. Aina Clotet i Marcel Borràs interpreten una parella que es trasllada de la ciutat a Vallvidrera per viure una criança respectuosa. Entre d'altres, comparteixen vivències i desafiaments amb Elisenda Pascual, terapeuta de criança respectuosa a la sèrie i a la vida real: 1. La por i la soledat de la criança "Això no és Suècia" és una oportunitat per parlar de la soledat i la por de no saber-ho fer bé o a fracassar amb els fills i que no siguin feliços. També és clau la manera com tracta la por de repetir els patrons que fan patir dels nostres pares i mares. La teràpia que mostra la sèrie permet compartir les experiències de les famílies en comunitat, en tribu, per afavorir la salut mental. "No estic sola ni boja" diu un de les mares de la sèrie. Una de les nits de teràpia a "Això no és Suècia" amb l'Elisenda Pascual 2. Mirar els infants amb dignitat "Això no és Suècia" és una ocasió per mirar els fills amb dignitat: sense pretendre que ens entenguin i respectant els seus processos de creixement. El fills ens posen al davant el que no volem veure, com un mirall, i apareixen les contradiccions. Tal com fa la Lia a la sèrie, que no li agrada el canvi de domicili i com a protesta mossega als companys. Però si mirem els fills des de la por no els mirem a ells, si no la ferida de l'adult, i és una oportunitat per revisar-la. 3. La pressió social per ser els millors pares i mares Hi ha una pila de manuals i una gran pressió social i a les xarxes per ser els millors pares i mares. Però a l'ideal de criança respectuosa no s'hi pot arribar mai. Si saltem o cridem als fills, el que és important és acceptar-nos i perdonar-nos perquè arrossegar la culpa és una llosa. I si cal, demanar disculpes als fills per haver perdut els papers. S'ha d'alleugerir les dones de la culpa de no ser mai prou bones mares, i responsabilitzar i implicar més els homes en la criança. I no de perdre la dignitat com a persona fent de pares i mares, si no respectar-nos i cuidar-nos. Buscar micromoments de descans o amb la parella, i acceptar que hi ha coses que durant un temps potser no podrem fer. Elisenda Pascual, terapeuta; els cocreadors i guionistes Valen Viso i Dani Gonzalez i l'actriu i mare Pat Martinez del Hoyo (Nuria Ventura) 4. Dificultats per posar límits A l'Aina Clotet i al Marcel Borràs de la sèrie els costa sostenir el no, i de vegades transigeixen, amb les llaminadures i les pantalles, per evitar la bronca amb els fills. Venim d'un model autoritari i entenem el límit com una castració, no ens agrada, però el límit cuida. Sense límits les criatures no saben moure's i se'ls sobrecarrega el sistema nerviós. Però per posar-los límits, primer s'ha de saber quins són els propis límits com a adults. 5. Viure l'alquímia de la criança Un dels arguments de la sèrie "Això no és Suècia" és que gràcies a les criatures vivim transformacions internes. T'adones que el que anhelaves abans de tenir fills ja no és la teva realitat gràcies a tenir-los. Els fills ens donen l'oportunitat de mirar el món amb ulls nous, et poden unir o et poden separar de la teva parella i són una oportunitat per treballar la coherència i conèixer-nos millor. "Això no és Suècia" és, doncs, una mirada humorística i tendra de totes les petites imperfeccions i fracassos d'una generació bolcada en l'excel·lència de la criança. Nominada al certificat internacional Green Film, ha rebut el Premi Europa 2023 a la millor ficció televisiva del Parlament Europeu i un premi del Festival de Göteborg. Les teràpies amb pares i mares de la sèrie, parlant de sexualitat, autonomia, patrons familiars, conciliació i parella són una radiografia perfecta  (i inspiració) de la nostra societat.