Els ascensors també escriuen la història de Barcelona

Entre finals del segle XIX i fins a la Guerra Civil, molts edificis que es van construir a Barcelona estaven dotats d'ascensors. L'Ajuntament n'ha catalogat 420, però n'hi podria haver molts més. Formen part del patrimoni històric de la ciutat, i per això el consistori s'ha proposat protegir-los. La rambla de Catalunya, el passeig de Gràcia, la Diagonal i la Gran Via concentren molts ascensors antics (IMPUQV / Xavier Bolao) Amb aquest objectiu, l'Institut Municipal de Paisatge Urbà ha fet un treball de camp a l'àrea central de l'Eixample, on s'han localitzat el gruix dels ascensors antics. És la primera vegada que es documenten aquests elements, que tenen un important valor artístic i formen part del patrimoni històric de Barcelona. Els eixos més nobles Entre el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya s'han comptabilitzat 77 d'aquests ascensors, el 18,3% del mostreig. Als trams centrals de la Diagonal i la Gran Via se n'han localitzat 85, el 20,2% de la mostra. El treball de camp s'ha fet a l'àrea central de l'Eixample (IMPUQV) També hi ha finques amb ascensors històrics al barri de Sant Antoni, a la Dreta de l'Eixample i a Ciutat Vella, on s'ha fet una recerca aleatòria. Petites obres d'art d'ús quotidià L'aparició dels ascensors a la ciutat de Barcelona, a finals del segle XIX, coincideix amb una època d'expansió de la ciutat, amb una burgesia puixant, que mostra el seu estatus a través dels edificis que encarrega a arquitectes de prestigi. Les cabines de fusta són un dels elements artístics (IMPUQV / Xavier Bolao) Els elements que constitueixen els elevadors, amb els forjats de les portes o les cabines de fusta, els converteixen en peces d'un alt valor patrimonial, explica Montse Prado, directora tècnica de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà: "Tens aquests acabats de malla metàl·lica trenada, molts dels quals amb uns acabats més elaborats, i després tota la cabina de fusta amb marqueteria, que n'hi ha que són molt boniques. I n'hi ha algunes amb vidres serigrafiats i miralls." Aquestes peces d'autèntica artesania també eren testimoni de la classe social que habitava en aquells edificis: "D'ascensors no n'hi podia haver a totes les finques. I allà on n'hi havia, els veïns demostraven amb els acabats de qualitat el seu poder econòmic." Aquest període històric i aquesta manera de construir es va acabar quan va esclatar la Guerra Civil, i després ja no es va recuperar. Catalogació i ajudes A l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona es poden trobar els permisos d'obra i instal·lació d'ascensors, però entre el 1897 i el 1937 hi apareixen només 154 referències, que corresponen a instal·lacions en edificis construïts amb anterioritat. Dels ascensors que formaven part dels projectes originals d'edificis hi ha molt poca documentació. Cartell amb el nom del fabricant d'un ascensor centenari (IMPUQV / Xavier Bolao) L'Ajuntament estudia catalogar-los pel seu valor patrimonial i, d'aquesta manera, els propietaris podran demanar ajudes per restaurar-los, explica Montse Prado: "Les comunitats de veïns podran optar a incentius econòmics per mantenir-los tal com estan o per fer millores en la seguretat d'acord amb la normativa, mantenint el caràcter artístic de tots els elements." L'inventari permetrà protegir aquests ascensors davant la normativa que prepara la Generalitat, que endurirà els requisits de seguretat dels elevadors.

Els ascensors també escriuen la història de Barcelona

Per primera vegada s'han documentat els ascensors històrics, amb l'objectiu de preservar aquest patrimoni històric de la ciutat