Els castells, una tradició genuïna

A vegades el que és impossible deixa de ser-ho. No és qüestió de sort, sinó de perseverança, confiança i de molt d'esforç. Els Castellers de Vilafranca han aconseguit una cosa que fins ara era impossible. Un castell inèdit, de nom tan llarg com complicada és l'estructura: el pilar de nou amb folre, manilles i puntals. Ningú l'havia aconseguit aixecar fins ara i, per tant, el que es va viure ahir al migdia a Vilafranca del Penedès va ser històric. Si habitualment ja ho són, d'emocionants, les grans cites castelleres, la d'ahir va ser vibrant.

Hi havia moltíssima expectació davant l'anunci d'aquest castell mai vist. A la primera, el cap de colla va fer anar avall abans que sonessin les gralles. A la segona, sí que van sonar les gralles, i va emmudir la plaça: 5.500 persones aguantant la respiració com en si fossin una de sola, mentre l'enxaneta s'enfilava per un pilar escultural i feia l'aleta que feia esclatar el públic i la plaça.

L'ull humà no havia vist mai una construcció com aquesta. Més de 600 persones posant-hi el cos i la força per aixecar una torre tan espectacular com delicada. L'últim cop que s'havia intentat aquest pilar va ser fa 20 anys, ho van fer els mateixos Castellers de Vilafranca. 20 anys rumiant com aconseguir-ho, 20 anys madurant la idea, deixant-la reposar, creient-hi... fins a aconseguir-ho.

Una fita que referma la tradició castellera com un fenomen singular. Els castells són patrimoni de la humanitat perquè són una tradició genuïna, amb més de dos segles d'història. Perquè donen un sentit de continuïtat, de cohesió social i de solidaritat (això en va destacar la Unesco en el seu moment). Perquè són un referent simbòlic de la cultura catalana al món. Perquè tenen com a escenari principal l'ambient festiu i el carrer, la plaça, els pobles. Perquè són un fenomen on la igualtat d'oportunitats és real, on no hi ha diferències ni per edat, ni per gènere, ni per procedència, ni pel nivell econòmic. Perquè van més enllà de la combinació de força, equilibri, valor i seny.

No cal ser un expert en castells per sentir l'emoció de moments com el d'ahir a Vilafranca, ni per reconèixer els valors socials i culturals del fet casteller. Un fenomen que tant de bo tingués encara més acompanyament, més repercussió, perquè llavors podria transferir aquests valors tan imprescindibles i que tant es troben a faltar en altres espais.

Per molts anys més, de castells i de jornades com la d'ahir.