Els cavalls de casa Palanca, de Tor, resisteixen al pas del temps

Més de 200 cavalls han travessat el Pallars Sobirà de punta a punta. Els animals van sortir de la muntanya de Tor i han acabat el trajecte a Sant Martí de Canals, al Pallars Jussà. I ho han fet sense camions, que és com la majoria de ramaders traslladen el bestiar avui dia. Els més de 200 animals han passat l'estiu a la muntanya, aprofitant les pastures i ara, abans no comenci a nevar, es desplacen a cotes més baixes per passar bona part de la tardor i l'hivern. Més de 200 cavalls van sortir de la muntanya de Tor i han acabat el trajecte a Sant Martí de Canals (ACN/Marta Lluvich) Aquest és un episodi que es repeteix anualment, amb l'espectacle de veure passar tots aquests cavalls pel mig de poblacions com Sort, Gerri de la Sal o la Pobla de Segur. La transhumància tradicional és al límit de l'extinció, però encara resisteix al Pirineu (ACN/Marta Lluvich) Uns cavalls famosos Aquests cavalls són dels pocs els queden fent la transhumància de manera tradicional. Es tracta dels animals de Pablo Moreno, l'hereu de Casa Palanca de Tor. La història de Tor és ben coneguda gràcies al llibre i a la sèrie sonora de Carles Porta a Catalunya Ràdio. Els cavalls han anat fent parades a diferents finques del recorregut per descansar i pasturar (ACN/Marta Lluvich) Els animals han recorregut els més de vuitanta quilòmetres que uneixen la muntanya de Tor, al Pallars Sobirà, amb els prats de pastura de la Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Els cavalls han passat per cabaneres, carreteres locals, comarcals com la C-13 i nacionals com la N-260 (ACN/Marta Lluvich) Tot un espectacle Els més de 200 animals han passat per carreteres locals, comarcals (com la C-13) i nacionals (com la N-260), i antigues cabaneres, és a dir, vies que feien servir els pastors per pujar els ramats a les pastures de muntanya al Pirineu. Tot i això, per ordenar la convivència entre animals i vehicles, els Mossos d'Esquadra han anat aturant els astorats conductors al pas dels cavalls i eugues. Els cavalls, que sempre han fet el mateix recorregut, se saben el camí de memòria (ACN/Marta Lluvich) Els cavalls van sortir fa més de deu dies i han anat fent parades a diferents finques del recorregut per descansar i menjar, tal com ha explicat Pablo Moreno. "Vam sortir de la muntanya de Tor i hem fet parada a Alins, Llavorsí, Montardit, Baro, Gerri de la Sal i la Pobla de Segur per descansar i per aprofitar la pastura dels prats. Al mes de juny, altre cop, encararem la canyada a la inversa." Es tracta d'un trajecte d'anada i tornada; ara, al novembre, els cavalls baixen de la muntanya per passar l'hivern lluny de la neu i a prop de les pastures. A finals de primavera, faran el camí a la inversa i tornaran a la muntanya a la recerca d'herba verda i fresca. Durant la transhumància hi ha moments que s'han de creuar rius o rierols (ACN/Marta Lluvich) Durant les etapes més llargues, en un moment o altre del recorregut, aturen els animals a tocar del riu Noguera Pallaresa per poder beure i refrescar-se perquè el camí no se'ls faci tan feixuc. A punt de l'extinció Però, tot i les dificultats, Moreno defensa les tradicions i els costums ancestrals i ha afirmat que mentre pugui continuarà fent la transhumància pels camins de tota la vida. "És una manera que els animals estiguin més sans, caminen i mengen millor. I ho farem cada any, mentre la cosa duri. Tot i que durarà poc." La majoria de conductors són pacients davant la situació (ACN/Marta Lluvich) I és que, segons els ramaders, la manca de relleu generacional, la crisi al sector i el poc manteniment dels camins tradicionals fan que la transhumància tradicional a Catalunya estigui, diuen, a punt de desaparèixer. Però al Pirineu, de moment, encara resisteix.

Els cavalls de casa Palanca, de Tor, resisteixen al pas del temps

Sense relleu generacional i amb els camins tradicionals poc cuidats, la transhumància tradicional té els dies comptats