Els docents de Sant Andreu de la Barca, un cop tancat el cas: "Ens han provocat molt dolor"

La justícia arxiva definitivament vuit de les nou denúncies contra els professors de l'institut El Palau, de Sant Andreu de la Barca, acusats d'un delicte d'odi contra alumnes fills de guàrdies civils per les seves intervencions a classe després de l'1 d'octubre.

El 2019, el jutjat d'instrucció va arxivar de forma provisional les denúncies contra nou professors, però la Fiscalia va recórrer la decisió en vuit dels casos. Ara, l'Audiència de Barcelona, que ha revisat els recursos, dicta el sobreseïment de totes les causes excepte una.

Una sensació agredolça

Així, de moment, l'Audiència de Barcelona ordena al jutjat de Martorell que continuï investigant una de les docents querellades.

Argumenta que el jutge instructor va tancar la causa malgrat expressar "reiteradament" diversos dubtes sobre si havia dit o no a alguns alumnes fills de guàrdies civils la frase "estaràs content amb el que va fer el teu pare" i explica que hi va haver contradiccions entre les declaracions de l'alumne, la del seu pare i les de la docent. Per això, veu necessari reobrir la causa i dur-la a judici.

Segons apunta a Catalunya Ràdio Josep Lluís del Alcázar, portaveu de l'assemblea de docents de l'institut en el moment dels fets, aquesta causa que encara queda oberta deixa un sentiment agredolç als professors pels quals es tanca el cas:

"Estem satisfets perquè, per vuit companys i companyes, per fi s'ha tancat un cas que no s'havia d'haver obert. Però també estem preocupats perquè hi ha una persona pendent que es reobri el cas. Aleshores, el moment és una mica agredolç."

Gairebé sis anys després que els mestres de l'institut El Palau apareguessin a tots els mitjans, Del Alcázar denuncia també la "sensació d'impunitat" que --diu-- protegeix aquells que van participar en la campanya mediàtica i política d'assenyalament i linxament contra els docents:

"Les coses es fan i, si tiren endavant, bé. Però, si tiren enrere, tampoc té conseqüències per les persones que han gestionat aquesta manera de fer que tant dolor ha provocat als docents."

Els docents han negat sempre els fets i vuit dels nou professors denunciats van acabar canviant d'institut per la persecució judicial, política i mediàtica a què van ser sotmesos.

A les parets del centre hi van aparèixer pintades on se'ls acusava de nazis i el diari El Mundo va publicar les seves fotografies, amb noms, cognoms i dades personals, cosa que vulnera el codi deontològic de la professió periodística.

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va fer córrer la notícia d'El Mundo per Twitter, acusant el govern espanyol de covard per no obrir un expedient als professors denunciats.

Un "desfogament desafortunat"

En la seva resolució, l'Audiència de Barcelona afirma que els professors denunciats es van desfogar davant dels seus alumnes
amb comentaris impropis d'un docent però sense arribar a tenir la gravetat d'un acte delictiu. El tribunal considera, doncs, que es van expressar expressions "puntuals, breus, úniques" fruit d'un "desfogament desafortunat".

Un cop publicades les vuit resolucions, l'Associació Espanyola de la Guàrdia Civil --que es presentava al cas com a acusació particular-- assegura que l'arxivament de les causes implica una "desprotecció dels drets de les víctimes".