Els grans propietaris s'emparen en la llei espanyola per no abaixar el lloguer dels locals comercials

Les ajudes per als llogaters de locals comercials afectats per les restriccions a causa de la pandèmia tenen dos marcs legals, l'espanyol i el català. En alguns casos són contradictoris i això provoca inseguretat jurídica i diferències en el tractament de la mateixa situació. El punt clau que diferencia les dues lleis és la rebaixa del preu del lloguer davant l'emergència sanitària i econòmica. Dues realitats per una mateixa situació Els grans tenidors, que habitualment són els propietaris dels locals que hi ha als grans centres comercials, s'acullen a la normativa espanyola, que els és més favorable. Consideren que la llei catalana és anticonstitucional i es neguen a rebaixar el preu dels locals. Els petits propietaris, per contra, solen ser més comprensius, entenen les dificultats dels seus llogaters i s'avenen a rebaixar la mensualitat a la meitat, tal com estableix el decret de la Generalitat. Dualitat legal El decret espanyol, de desembre del 2020, preveu ajudes als comerços que lloguen el local, mentre duri l'estat d'alarma, sempre que la facturació hagi tingut una caiguda mínima del 75%. Hi ha dues possibilitats: o bé una rebaixa del 50% del preu del lloguer durant 4 mesos, o bé una moratòria, també de 4 mesos; el que es deixi a deure caldrà satisfer-ho en un màxim de dos anys o mentre duri el contracte. La potestat d'aplicar una fórmula o una altra sempre és del propietari. El decret insta les dues parts a arribar a un acord, però, si no, sempre és l'arrendador el que decideix. A la pràctica, això vol dir que gairebé sempre s'aplica la segona solució, la d'ajornar el pagament. En canvi, el decret de la Generalitat, aprovat a l'octubre de l'any passat, és més avantatjós per al que lloga. Estableix que, si no hi ha un acord entre les parts, el lloguer s'ha de reduir a la meitat mentre durin les mesures de restricció de l'activitat comercial. A més, la normativa catalana ofereix més protecció als llogaters per cobrir despeses com les de seguretat o neteja, segons Gabriel Jané, president de l'associació de comerciants Barcelona Oberta. "El decret de la Generalitat inclou despeses comunes, que en el cas dels centres comercials són molt altes, i en el cas del decret de l'Estat només fa al·lusió a la renda." Desprotecció jurídica Aquesta dualitat legal ha comportat dues realitats ben diferenciades, i un bon embolic, tal com ho descriu l'assessor jurídic del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, José María Aguilá: "Què hem de fer? A quina llei ens hem d'acollir? L'estatal o l'autonòmica? Hi ha una disbauxa total." La situació és extremament preocupant als centres comercials de Glòries, La Maquinista i Splau. Els comerciants denuncien que el propietari, l'empresa URW, es nega a negociar amb ells i a rebaixar les mensualitats. L'empresa, en canvi, ha assegurat a Catalunya Ràdio que: "La informació que s'ha difós sobre la negativa dels propietaris per seure a negociar no és certa, ja que Unibail-Rodamco-Westfield analitza cada cas per valorar les solucions més adequades en cada cas concret. Estem treballant activament en els processos de negociació."

Els grans propietaris s'emparen en la llei espanyola per no abaixar el lloguer dels locals comercials

Eviten així rebaixar a la meitat la mensualitat, com estableix el decret de la Generalitat, més protectora amb els llogaters