L'any del bicentenari del seu naixement, "Els homes clàssics" s'han marcat l'objectiu de fer una aproximació a l'univers simfònic del gran Anton Bruckner, el que per a molts és l'hereu de Richard Wagner, per qui ell sentia una autèntica admiració. En aquest primer capítol destacarem la Simfonia número 1 en do menor que Bruckner va compondre després de conèixer personalment Wagner, i per això la influència wagneriana és molt evident en aquesta obra.
Es considera que la Simfonia número 7 en mi major d'Anton Bruckner és la seva millor obra simfònica. És una composició que va coincidir amb la mort de Wagner, i Bruckner ho va voler expressar en la seva obra, mostrant el moment exacte en què va saber que Wagner va morir, amb un clímax que culmina amb una explosió de la percussió. En aquest capítol, "Els homes clàssics" t'ho mostren.
Si Wagner va compondre la famosa tetralogia de "L'anell del nibelung", Bruckner va compondre la seva "Tetralogia major", quatre simfonies seguides que tenien un element en comú, la tonalitat major. Les repassem, destacant-ne la Simfonia número 5 en si bemoll major.
A causa del seu caràcter tímid i insegur, Bruckner va revisar les seves obres al llarg de tota la seva vida, i això va provocar que no tingués temps per concloure una de les seves composicions més grans, la Simfonia número 9 en re menor, una obra que, a més, es pot interpretar com un homenatge a Beethoven.
El 21 d'octubre de 1912 naixia a Budapest un dels millors directors de la història, Sir Georg Solti. La seva obsessió per la perfecció van fer d'ell un dels mestres més llegendaris de tota la història i, malgrat haver dirigit algunes de les orquestres més importants del món, on ell assegurava va ser més feliç va ser amb la Simfònica de Chicago. "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, te n'expliquen els motius.
La família de Thomas Beecham era enormement rica, i això li va permetre poder formar-se com a director de manera autodidàctica, gràcies a la possibilitat de programar concerts per aprendre l'ofici. Ara bé, gràcies al seu talent va poder esdevenir un dels directors més destacats de la seva generació, alhora que va impulsar la creació de diverses orquestres.
En aquest capítol ens traslladem fins a Alemanya amb Otto Klemperer, un director que va rebre classes de direcció de Gustav Mahler i de composició d'Arnold Schönberg, i gràcies a les gravacions discogràfiques que va realitzar amb l'Orquestra Philharmonia de Londres, va esdevenir mundialment famós.
Compositor, professor, escriptor i director, Pierre Boulez va ser un gegant de la història musical, i la seva visió matemàtica de la música va fer d'ell un mestre innovador que reivindicava la composició contemporània, però que també va destacar amb les seves lectures nítides que volien reivindicar la idea original del compositor.
Aquesta setmana la dediquem al compositor Alexander von Zemlinsky, potser un nom no gaire conegut, però un creador amb un talent enorme. Va ser alumne d'Anton Bruckner, Johannes Brahms va ajudar-lo a publicar la seva primera obra i va ser el mestre de contrapunt d'Arnold Schönberg. Amb aquesta carta de presentació, val la pena tenir-lo en compte. En aquest primer capítol l'Albert i el Pedro repassen els seus primers anys com a compositor.