Els hospitals catalans paguen 850.000 euros a l'Església per acompanyar els malalts

Una comunió, l'última pregària, una confessió... L'assistència d'un sacerdot a l'hospital és una petició habitual entre els malalts creients. Per això, des del 1986, Salut té un conveni marc amb l'Església catòlica perquè els capellans puguin entrar els hospitals per atendre les necessitats dels seus feligresos. Segons ha pogut saber "El matí de Catalunya Ràdio", l'any passat, els bisbats, arquebisbats i parròquies van cobrar 850.000 euros dels hospitals públics i concertats de Catalunya pel servei d'acompanyament religiós als malalts. La catòlica és l'única religió que ofereix aquest servei, i cobra per fer-ho. Ara, amb el conveni amb l'Església caducat, el govern pretén que totes les confessions puguin fer-lo en igualtat de condicions. Remunerats o voluntaris Salut també estudia si l'assistència espiritual ha de ser un servei fet per religiosos a sou dels hospitals --com fins ara-- o s'ha d'entendre com un voluntariat. L'any passat hi havia 91 sacerdots catòlics treballant als hospitals catalans a través de convenis amb els centres de salut. Mossèn Sebastià Aupí, delegat de Pastoral de la Salut de la diòcesi de Girona, explica que a l'Hospital Josep Trueta van fer l'any passat 503 visites, 246 comunions i 91 pregàries de final de vida: "Hi ha persones que quan estan hospitalitzades volen viure la seva fe i volen la companyia del capellà. Volen, per exemple, una comunió o una pregària per donar gràcies per una intervenció que ha sortit bé. Necessiten que aquesta cura espiritual de fora també arribi dins de l'hospital." El servei, 24 hores al dia els set dies de la setmana, es presta oficialment des del 1986 en virtut de la llei orgànica estatal de llibertat religiosa. En aquest sentit la llei és clara: "Els poders públics adoptaran les mesures necessàries per facilitar l'assistència religiosa als establiments públics, militars, hospitalaris (...) així com la formació religiosa en centres docents públics." Equitat per a totes les religions A Catalunya, només la religió catòlica té el privilegi de poder exercir, cobrant, aquest servei d'atenció als malalts. Carme Bertral, secretària d'Atenció Sanitària i Participació del CatSalut, aposta per la "igualtat entre religions", i per això també estan reconvertint les capelles dels hospitals en sales de reflexió aptes també per als no catòlics. "Estem en un estat aconfessional, però tothom té dret a la llibertat religiosa. Potser ha arribat el moment de posar equitat i igualtat d'oportunitats a totes les religions, sense cap mena de privilegi." Altres confessions, com l'Església evangèlica, també demanen poder entrar i sortir dels hospitals amb llibertat per fer l'acompanyament espiritual dels seus feligresos. El govern ho veu amb bons ulls, però amb un matís important. Bertral creu que s'ha de replantejar si cal cobrar a l'hospital pel servei: "L'Església evangèlica es mou des del punt de vista del voluntariat, i potser això seria el que hauria de passar amb la resta de confessions que ho demanin." El Departament de Salut està fent "els contactes pertinents amb els diferents agents implicats". De moment, no han volgut renovar el conveni marc amb l'Església catòlica a l'espera de prendre una decisió sobre el model actual de prestació de serveis religiosos als hospitals.

Els hospitals catalans paguen 850.000 euros a l'Església per acompanyar els malalts

Salut es planteja que els 91 sacerdots que treballen als hospitals passin a fer-ho com a voluntariat