Som dels països europeus on els joves marxen més tard de casa. La mitjana d'edat dels que s'independitzen a Catalunya frega els 30 anys, mentre que als països nòrdics se situa als 20. A Europa és als 27 anys.  De fet, Espanya és un dels països on més s'ha endarrerit l'edat d'emancipació juntament amb Grècia, Irlanda i Portugal. Els quatre països van viure un rescat financer després del 2008. Aquí, malgrat que l'atur entre els joves va remuntar respecte a la patacada d'aquell any, els salaris no han pujat prou perquè recuperin el poder adquisitiu perdut des de llavors. Gràfic amb la comparativa europea (CCOO) Un de cada tres joves, en risc de pobresa i exclusió social  Segons l'informe de Comissions Obreres "Joves i emancipació a Catalunya i Europa: un estudi exploratori", el sou dels menors de 25 anys no arriba ni a la meitat del salari mitjà. A més, les taxes de parcialitat i de temporalitat no han deixat d'augmentar des de la crisi financera de fa 14 anys i afecten més del 27% i el 62% dels joves, respectivament. Tot plegat situa Espanya al capdavant del rànquing europeu en pobresa laboral entre els joves. Un cambrer jove treballant en una terrassa (Europa Press/Clara Margais) Segons la sociòloga Irene Galí, autora de l'informe i també secretària d'estudis, cultura i memòria de CCOO, el 30% d'ells està en risc de pobresa o exclusió social:  "A Catalunya, tenir un treball no és condició suficient per emancipar-se.  Estem al capdavant d'Europa en treball a temps parcial, temporal i atur. Espanya és el tercer país d'Europa en pobresa laboral." En canvi, als països nòrdics --on els joves s'emancipen abans-- lideren la taxa de treball parcial juvenil a escala europea. I és que ells escullen aquesta opció voluntàriament perquè la consideren millor. Amb tot, les ajudes públiques en aquests països (en general, però, sobretot, en habitatge) són molt diferents de les d'aquí.   La major part del sou per pagar el lloguer   Els joves que viuen a Barcelona han de destinar el 85% del seu salari a pagar el lloguer de l'habitatge, i el 65%, a la resta de Catalunya. Segons Galí, uns barems que estan molt lluny del límit del 30% que es considera assumible tenint en compte la resta de despeses que s'han d'afrontar:  "Fins i  tot aquesta xifra que fa por té una trampa: parlem d'un jove que treballi i ho faci de manera estable. Però ja veiem que aquesta no és la norma, aquest és el jove privilegiat."  Només el 17% dels joves van poder emancipar-se el 2021 (Canva) Segons l'informe, només el 17% dels joves entre 16 i 29 anys van poder emancipar-se durant el 2021. I només el 22% dels joves independitzats declara que viu exclusivament dels seus ingressos. I això malgrat que els joves d'avui formen part de la generació més formada de la història. El 40% tenen estudis universitaris i l'abandó prematur dels estudis ha baixat fins al 13%.  Falten ajudes i inversió en parc d'habitatge protegit  A banda d'una situació laboral precària i els salaris deficitaris, l'escenari per als joves es complica encara més per les traves en relació amb la falta d'habitatge i ajudes. A més dels obstacles per accedir a un bon lloguer i, per descomptat, a un crèdit hipotecari. A Espanya, la construcció d'habitatge protegit està gairebé paralitzada (ACN/Cedida) A Espanya, per exemple, la construcció d'habitatge protegit està gairebé paralitzada i només el 2,5% del total està destinat a lloguer. Una despesa pública en política d'habitatge que dista molt d'altres països europeus. Als Països Baixos, per exemple, el parc d'habitatge social de lloguer disponible representa el 30% de gairebé el total; a Àustria, el 24%, i a Dinamarca, el 21%. En aquest sentit, l'autoria de l'estudi també destaca que, a Espanya, la construcció en els últims 5 anys ha estat d'uns 6.400 pisos de mitjana anual i només el 13% s'ha destinat a lloguer: "Tots els països d'Europa que tenen una edat d'emancipació per sobre dels 28 anys dediquen el 0% del PIB a ajudes a l'habitatge, excepte Espanya, que hi dedica el 0,1%."  A més de demanar una inversió més gran i una aposta clara en polítiques públiques d'habitatge, CCOO demana un augment dels salaris per als joves perquè puguin recuperar el poder adquisitiu i establir un salari mínim de referència a Catalunya equivalent al 60% del sou mitjà del país. També considera necessari l'elaboració d'un Pacte per a l'Ocupació Juvenil a tots els nivells que reverteixi l'actual situació de desigualtat i que faciliti la inserció laboral de qualitat.