Els jueus de Girona reclamen un cementiri

La ciutat de Girona presumeix del seu passat jueu. De la seva cultura i d'un call que conserva els carrers estrets i antics edificis que visiten, cada any, milers i milers de visitants. A banda d'aquest interès turístic, a Girona hi ha una comunitat jueva que manté les tradicions i celebracions religioses, amb sinagoga pròpia al carrer de la Força, però que no disposa d'un espai on enterrar els seus morts. I volen que això canviï.

Un espai al cementiri per fer enterraments a terra

Des de l'Associació Cultural Jueva Girona-Costa Brava es demana un espai al cementiri municipal on poder fer els enterraments a terra, seguint el ritual de la seva religió.

Reivindiquen l'orgull del passat jueu de la ciutat per demanar que els facin cas, i la portaveu i membre de la direcció de l'entitat, Emilia Roffé, explica que, fins ara, des de l'ajuntament els han dit que era molt complicat.Ella és d'origen argentí i fa 21 anys que viu a Girona:

"Sempre hem demanat informació, hem preguntat a on havíem de recórrer i, segurament, no hem pogut arribar a la persona indicada. Els tràmits s'han quedat encallats."

A Girona hi viuen una seixantena de famílies jueves, però també n'hi ha moltes que hi venen de vacances o hi passen temporades llargues, sobretot a la Costa Brava.

"Volem tenir un espai per fer el ritual i els enterraments de la nostra comunitat. Necessitem un espai físic on dipositar els cossos al cementiri, perquè, encara que no hi hagi molta gent religiosa, sí que respectem les tradicions i ens sentim molt jueus i el que més ens uneix és la tradició, i a Girona no tenim cap lloc per fer enterraments."

La demanda de tenir cementiri propi s'ha fet extensiva entre la comunitat a mesura que la gent es va fent gran.

"La nostra comunitat no és gaire gran, però hi ha força gent d'entre seixanta i vuitanta anys. I quan passa alguna cosa sempre hem de recórrer a Barcelona. Ens urgeix molt resoldre aquesta situació i això ens donaria tranquil·litat."

Evitar de fer els enterraments a Barcelona

Mentre no hi hagi un espai a Girona habilitat per fer els enterraments jueus, l'única opció que hi ha és traslladar el cos a Barcelona, on sí que hi ha espais habilitats per fer els enterraments amb el ritual jueu.

Emilia Roffé, però, explica que no totes les famílies s'ho poden permetre.

"Ara és tot una mica rocambolesc. El trasllat del difunt és costós i hi ha qui opta per fer un enterrament aquí, renunciant a la religió, i dipositant el cos en un nínxol. A mi no m'agradaria això perquè soc d'una família tradicional. I volem estar tots junts i en un espai diferenciat.

No perquè ens molesti estar barrejats en el cementiri, sinó perquè nosaltres hem d'estar en contacte amb la terra. És una tradició que es podrà entendre o no, però forma part de la cultura dels nostres avantpassats."

El ritual jueu fa que la persona difunta se l'enterri directament a terra, després de rentar i purificar el cos. 

Una trobada estatal, l'any passat a Màlaga, els va permetre constatar que en altres ciutats de l'estat sí que disposaven d'aquest espai i això els ha esperonat a fer, novament, la petició a Girona.

L'Ajuntament, disposat a parlar-ne

La petició que han fet a través de Catalunya Ràdio ja ha tingut resposta des de l'Ajuntament de Girona. El regidor encarregat de l'àrea, Martí Terés, es compromet a buscar-hi una solució.

"La predisposició per part de l'Ajuntament de Girona és total i absoluta. D'una banda som coneixedors que les diferents creences religioses tenen pràctiques diferenciades i hem de donar empara al dret que tenen de poder ser enterrats pel ritus de cada confessió, però ho hem de fer possible als espais que tenim."

I avança que es reunirà amb els representants de l'Associació Cultural Jueva per saber les seves necessitats.

"No ha estat fins ara,  i a través de Catalunya Ràdio, que he tingut constància d'aquesta petició de l'Associació Cultural Jueva. Ens n'havia arribat una, d'una persona jueva a títol personal.

Malgrat que no disposem d'aquestes tombes, la nostra intenció seria fer-ho en uns terrenys del cementiri nou i després posar-ho a disposició de les comunitats que requereixin fer els enterraments a terra."

La mateixa alternativa que els musulmans

Martí Terés explica que l'únic espai que pot permetre aquestes pràctiques seria el cementiri nou, el que es va fer als anys 90 a prop de la variant, on també hi ha previst que s'habilitin les tombes per a la comunitat musulmana.

"Aquí hi hauria l'espai suficient i no té simbologia religiosa."

Al cementiri nou de Girona hi haurà 10 tombes a terra per a la comunitat musulmana que seran una realitat aquest any.

"Ja tenim el projecte aprovat i estem pendents que la societat mixta que administra el cementiri pugui fer la licitació de les obres. Però aquest any quedarà fet. I amb la comunitat jueva, com que fins ara no sabíem de l'interès de fer-ho, estem oberts a parlar-ne amb els seus representants per saber-ne la viabilitat i la ubicació." 

Des del Patronat del Call de Girona troben lògica la petició de la comunitat jueva de Girona i hi donen suport, si bé recorden que ells se centren en la difusió cultural i històrica, i no en les activitats religioses.

Creat el 1992, aquest organisme té la seu en el Centre Bonastruc ça Porta, que acull el Museu d'Història dels Jueus i l'Institut d'Estudis Nahmànides.