Queralt Castellet ha guanyat als Jocs Olímpics d'hivern de Pequín la seva primera medalla: la plata en migtub (o halfpipe, com es coneix en anglès). Un cop clausurats els Jocs, l'atleta sabadellenca ha passat per "Els matins", per explicar la seva experiència.   La importància de la medalla Encara que la medalla que va guanyar a Pequín és gran i pesa molt, Castellet explica: "Me l'emporto a tot arreu". "És una medalla que tota la gent que en té una part són la meva família, els amics, la gent que m'ha donat suport des del principi..." I tot i no tenir un domicili fix on deixar-la, "ve amb mi allà on vagi jo! Ja la passaré per les cases..."       La medalla representa "el somni de tota la vida" ja que "des de ben petita tenia aquesta il·lusió, una il·lusió boja". És "un esport minoritari i, a més a més, esport d'hivern". Tot i això, afirma: "He tingut la sort de tenir una família que sempre m'ha donat suport."   Guanyar la plata Quan va guanyar la medalla, "m'esperava un xoc més de 'no m'ho crec', però l'he somiada tant, m'hi he vist tant, que quan l'he tingut ha estat un 'per fi!'". Queralt Castellet ho ha viscut com "un sacrifici, un treball constant" i la medalla "és una resposta directa a tot aquest treball".     Després de fer la millor ronda de la sèrie "vaig saber que era com la volia fer, que m'havia sortit molt bé", afirma Castellet, que "no sabia si m'ho puntuarien tal com em mereixia o no" ja que "a la primera baixada hi havia una mica de confusió per veure com estaven puntuant".   Els cinquens Jocs "Els Jocs són la competició que aporta més repercussió, però a part dels Jocs, hi ha molts altres esdeveniments", explica Castellet, que defensa la seva "progressió de resultats" dels últims anys. Amb 32 anys, "és ara quan n'estic aprenent més" ja que "he arribat a un punt que gràcies a la meva base de tècnica abraço moltes possibilitats, i em trobo còmoda en els diferents terrenys".       Queralt Castellet va afrontar la competició dels Jocs molt sola: "El meu entrenador va agafar la covid i el meu fisioterapeuta no em va poder acompanyar". Per això "vaig haver de canviar el xip" i "gaudir de cada moment". Amb altres esportistes que "estaven una mica soles", "ens vam ajuntar i vam gaudir de totes les oportunitats que et donen els Jocs".   El futur "Tinc molta corda", afirma Castellet, que creu que està "en el meu millor moment" i que vol "seguir fent snowboard de la mateixa manera i competint", potser als propers Jocs, a Milà, el 2026. Els del 2030 (quan és possible que hi hagi una candidatura de Barcelona-Pirineus) "queden molt lluny per a mi".